«Som la generació del “re”: després de la crisi econòmica i humanitària, ens toca repensar el món, reconstruir els ponts, refer les relacions». Ho diu Gemma Carbó, directora del Museu de la Vida Rural de l’Espluga de Francolí, que aquest divendres i dissabte 1 i 2 d’octubre celebra la tercera edició del Festival per a la Sostenibilitat (en podeu consultar el programa i reservar-ne entrades gratuïtes aquí). Enmig del pessimisme i victimisme que s’escampa dia a dia i per tot arreu, Gemma Carbó ens posa sobre la taula 14 paraules que són 14 eines per anar per feina i mirar què podem fer, cadascú i entre tots, perquè el món giri millor.
1. Residus: vivim en un consumisme extrem: ens dediquem a llençar el que podríem aprofitar. Per tant, la paraula residu és un mirall de la nostra manera de viure.
2. Recollir: tot i que en la nostra societat té una connotació negativa, en el món rural collir és la fortuna, el moment àlgid de tot el cicle productiu. Em fa pensar en la paraula “acollir”, que té relació amb atendre, escoltar i considerar l’altre, és a dir, fugir de l’individualisme.
3. Reciclar: per recuperar els cicles vitals dels quals ens hem allunyat. Anem contra natura cada cop que obrim el llum quan es fa fosc, cada cop que engeguem l’aire condicionat a l’agost o cada cop que posem la calefacció a tota pastilla al febrer. Ara que la tècnica ens permet superar la calor o la distància, és quan és més necessari tornar a adaptar-nos als ritmes naturals: acceptar que a l’hivern fa fred i a l’estiu, calor, que necessites un temps per recórrer una distància i que les coses arriben quan arriben perquè maduren quan maduren. Contra la dictadura de la immediatesa, recuperem la paciència.
4. Reutilitzar: per superar l’esquizofrènia d’un sol ús. És a dir, la idea insostenible que les coses són infinites i que el món és un supermercat al nostre servei.
5. Reaprofitar: que vol dir donar un nou ús al que llençaries. I que vol dir, també, respectar el valor del que passa per les nostres mans: per exemple, si tens un tomàquet que s’està fent malbé, aprofita’l per fer una melmelada. La creativitat és una forma de resistència contra allò que ens manen tot el dia a tot arreu: “compra, compra, compra”.
6. Renéixer: em remet a l’ecofeminisme: o posem la vida, l’atenció i les cures al centre de les decisions, o tot plegat se’n va en orris.
7. Reconduir: anem cecs i embalats cap a una paret. Cal plantejar-nos què és el que ens orienta i cap on dirigim les nostres accions individuals i col·lectives. I per això cal canviar la inèrcia pel sentit.
8. Reclamar: és la necessitat de fer-nos presents, de cridar cap on volem anar, d’exigir un respecte i uns drets fonamentals. A més a més, reclamar és una acció col·lectiva, és el que et recorda que formes part d’un grup.
9. Retrobar: que implica despertar les capacitats de descobrir, d’investigar, d’imaginar, de crear, de construir. També és, i sobretot ara que vivim aïllats, l’experiència de retrobar-nos amb els altres.
10. Reviure: descobrir el plaer d’aturar-nos, de fer revifar els sentits i d’aprendre a gaudir del que ens envolta.
11. Reimaginar: la imaginació és el que defineix la nostra espècie. És la capacitat per inventar-nos altres vides, pors, somnis, amics, projectes i maneres de viure. Per això la creativitat és tan important.
12. Reeducar: la necessitat de desaprendre, tant a l’escola com a tot arreu, per enfocar bé la nostra actitud. I per aconseguir el més important: reduir les nostres necessitats, perquè la gran majoria són supèrflues. No és qüestió de veure-ho com una renúncia sinó com una oportunitat per viure millor amb menys.
13. Refer: aixecar-nos, creure en les possibilitats, tornar-ho a intentar. Recordar que tots i cadascun de nosaltres tenim la capacitat de fer, de construir, d’aportar.
14. Reconnectar: desmaquinitzar-nos per connectar amb la natura, amb nosaltres mateixos i amb l’experiència única i intransferible de viure.
1
