Abril

Foto: Vesela Vaclavikova

Fa gairebé cent anys el poeta ja ens va alertar sobre la crueltat del mes d’abril i sembla que no mentia. Per això era un bon poeta, suposo. Mentir és un mal recurs, per als escriptors en general i per als poetes en particular. Esclar que un mal recurs pot ser un bon negoci, per això els poetes són pobres i ningú no els escolta.

Aquest poeta, però, no es va resignar a la indiferència ni a la pobresa, es va fer professor i banquer. Faríem bé, doncs, d’escoltar-lo i d’anar-hi amb molt de compte, amb l’abril.

Perquè va ser en un mes d’abril que va morir el poeta dels poetes i va ser també en un mes d’abril que va néixer el monstre dels monstres. Canviar poetes, per pobres que siguin, per monstres és un mal negoci, per a la literatura en particular i per a la humanitat en general, i diu molt poc a favor de l’abril. Però res no atura la fúria del mes més cruel. Una nit d’abril es va enfonsar el vaixell que no podia enfonsar-se, se’l va empassar el mar, que tampoc no menteix mai. I l’abril més trist vam perdre la guerra que no hauríem d’haver perdut i en vam pagar, n’estem pagant encara, el preu més car.

Ara ha arribat un nou abril sense avisar, se’ns ha escolat dins les cases d’amagat, a l’empara de l’ombra de l’horror que plana fa dies sobre nosaltres, bombardejant-nos amb xifres que ens van esclatant al voltant, cada cop més a prop, cada cop més cruels. Ja ens va avisar, el poeta.

Sempre m’ha fet ràbia aquest primer vers, l’he detestat com només es detesta la veritat. Un altre poeta, més llest, va cantar-me un dia que la veritat mai no és trista, però no es pot curar.

Potser per això l’abril és, malgrat tot, el meu mes preferit. Al capdavall és el mes que vaig néixer. I el que té, de bon tros, el nom més bonic de tots els mesos. Un nom tan bonic que ha adornat cançons precioses, cançons dedicades a abrils en particular on dorm la lluna blanca o a abrils en general de nits fredes que conviden a estar-se a casa. Cançons de bressol delicioses convertides en records que fan callar el silenci o cançons de prínceps que invoquen els morts i la neu amb una bellesa que corprèn.

Un nom tan bonic que el posaries a la teva filla.