«Els alumnes han de decidir què volen llegir»

Ha aconseguit que els seus alumnes de setè i vuitè (l’equivalent a 1r i 2n d’ESO) llegeixin una mitjana de 40 llibres, quan als Estats Units la mitjana és d’entre sis i vuit. Però el mèrit més important és que ha vetllat perquè cada infant gaudeixi de cada pàgina que deixa enrere.

La pedagoga Nancie Atwell el 2015 va ser la guanyadora del Global Teacher Price, conegut com el Nobel dels mestres. Però també ha estat la fundadora del Center for Teaching & Leaning (Maine, Estats Units), que està format per 75 estudiants i amb unes classes que acullen entre 16 i 18 alumnes. De llibres, n’hi ha desenes de milers per escollir, però també hi ha butaques i coixins perquè els nens s’estirin a llegir.

En aquesta escola, el paper del mestre és el d’acompanyant: escolta l’alumne mentre llegeix en veu alta, l’ensenya a entonar frases, li explica el significat de les paraules que no entén. I després conversen sobre el que han llegit o fins i tot una de les seves pràctiques més comunes són les cartes als mestres en què els lectors, per exemple, donen la seva opinió sobre el llibre que han assaborit. Llegim 14 reflexions de Nancie Atwell que delaten la seva manera de treballar, el seu entusiasme i el seu compromís.

1. La clau és que els alumnes decideixin què volen llegir i sobre què volen escriure.

2. Cada any els meus alumnes de setè i vuitè grau escullen i llegeixen entre trenta i cent llibres. Els devoren perquè la biblioteca de la classe està plena d’històries interessants d’escriptors seriosos, perquè tenen temps per llegir a l’escola, perquè esperen poder llegir cada nit a casa seva.

3. Que hi hagi un nen assegut llegint tranquil·lament pot ser que no es consideri un mètode educatiu molt comercial o cridaner, però és la manera com algú es converteix en lector.

4. Estic convençuda que l’ensenyança de les arts del llenguatge és una de les carreres més grans: exigeix temps i energia, però està plena de significat, val la pena i és interessant. Quin treball podria ser més satisfactori?

5. Els meus 35 anys d’experiència m’han ensenyat que la meva feina consisteix a llegir, gaudir i recomanar literatura juvenil als joves a qui ensenyo.

6. Ajudem els nostres alumnes a triar els llibres, a desenvolupar i perfeccionar els criteris literaris i a forjar identitats com a lectors. Creiem que és essencial que cada nen pugui dir: aquests són els meus llibres, autors, gèneres i personatges. La preferència personal és la base, les parets i el sostre en la construcció d’un lector per a tota la vida.

7. A partir de l’escola bressol, la lliure elecció dels llibres és un dret de l’infant, no un privilegi concedit per un mestre. Els nostres estudiants han demostrat que les oportunitats per tenir en compte, seleccionar i reconsiderar llibres provoquen que la lectura sigui sensata i atractiva. I que llegiran més llibres del que somiàvem que fos possible i molt més difícils del que somiàvem assignar-los.

8. Entenem que l’únic sistema per oferir la comprensió lectora és la lectura. Quan els estudiants estan llegint històries que són interessants per a ells, i quan els llibres estan escrits en el seu nivell de lectura independent, la comprensió és directa, i els nens ho entenen.

9. També és important entendre que el taller de lectura no vol dir lectura en silenci. No és una sala d’estudi. Al taller de lectura parlem sobre els autors i gèneres, llegim en veu alta, parlem amb els nens sobre els seus rituals de lectura i sobre què tenen previst llegir, presentem lliçons sobre elements de ficció, treballem poemes.

10. També ensenyem com la puntuació dona veu a la lectura, saber quan s’ha d’accelerar o alentir el ritme, la forma de portar un registre de lectura, la manera d’identificar la veu narrativa o el to d’una novel·la i per què això és important, que hi ha diferents propòsits de la lectura que afecten l’estil d’un lector i el ritme, la forma de descompondre un poema, com distingir entre literatura popular i de ficció, com saber si un llibre és massa difícil, massa fàcil, o senzillament correcte, i per què l’única manera d’esdevenir un bon lector és llegir sovint.

11. Però el més important, des del meu punt de vista com a professor responsable dels seus coneixements, és que els meus estudiants esdevinguin lectors forts. Ells construeixen la fluïdesa, la resistència, el vocabulari, la confiança, la capacitat crítica, hàbits, gustos, i la comprensió.

12. Entre els nostres alumnes hi ha des de dislèxics fins a lectors ràpids i sofisticats crítics literaris. Però a tots els agraden els llibres. Experimenten els interessos, necessitats, lluites i somnis proclamats en les històries que omplen la seva biblioteca. Aprenen sobre una diversitat d’experiències humanes i comencen a considerar tant el que els interessa com qui poden atrevir-se a ser.

13. Esperem que, llegint, els nostres alumnes es facin més intel·ligents, més feliços, més justos, que siguin unes persones més compassives.

14. M’encanten els reptes i m’encanta la meva vida com a mestra. Espero poder transmetre als joves que l’educació és un privilegi. He après i segueixo aprenent com fer que una escola sigui un lloc de felicitat i saviesa per als meus estudiants i per a mi.