I si els infants poguessin entrar tranquil·lament a classe de les 8 fins a les 9:30 i anar acordant què aprendran avui? I si en comptes de memoritzar i repetir textos i més textos els potenciéssim l’aprenentatge viu? I si els mestres tinguessin temps per poder mirar atentament cada alumne? I si les classes acabessin a les 16.00 i les criatures es poguessin quedar a l’escola, acompanyats d’un educador, per fer els deures, i llavors no els haguessin de carregar a casa, i, fins i tot, poguessin gaudir de les extraescolars que massa sovint només les poden gaudir els qui les poden pagar? I si després poguessin estar amb la família i jugar i descansar de debò?

La Fundació Jaume Bofill i la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya han elaborat una proposta d’horari on asseguren que tothom hi sortiria guanyant. L’objectiu és posar el temps al servei dels infants i adolescents per afavorir una educació més rica, saludable i plena. Us en presentem, en catorze punts, la proposta que fan per a infantil i primària, els beneficis que durien i un exemple de cas perquè ens ho imaginem.


1. Hi hauria un servei d’acollida de 8 a 9 i l’entrada a l’aula es podria estendre fins a les 10 (especialment durant l’etapa d’infantil).

2. En el cas de primària, l’estona d’acollida incorporaria activitats participatives i d’explicació del programa del dia.

3. En les dues hores i mitja posteriors es combinarien diferents pedagogies i nivells d’individualització. Es potenciaria el treball per projectes, l’aprenentatge significatiu, la iniciativa i autonomia dels infants, el joc, les sortides fora de l’escola i l’entrada a l’escola de persones de la comunitat.

4. El temps de migdia s’escurçaria a una hora i mitja (de 12:30 a 14:00). Després de dinar hi hauria algunes activitats lectives de tipus personalitzat o per a petits grups i els qui haguessin anat a dinar a casa tindrien l’opció de tornar a l’escola abans (i no en una hora fixa). En el cas de l’alumnat d’infantil es reservaria temps per fer migdiada.

5. L’activitat lectiva de tarda aniria de les 14:00 a les 16:00 aproximadament (segons el temps que es destini al menjador).

6. Entre les 16:00 i les 17:00 el centre oferiria una estona de temps lliure, berenar, i l’opció de fer els deures o altres activitats de reforç educatiu, amb la participació de professorat. Les famílies podrien recollir els infants durant aquesta estona, de manera que hi hauria més flexibilitat a l’hora de sortir i s’oferiria la possibilitat de parlar amb els docents o acompanyar el fill en alguna tasca escolar.

7. En paral·lel o a continuació, el projecte educatiu de centre oferiria una oferta d’activitats no lectives, que formarien part del PEC, i estarien dissenyades o escollides amb uns objectius i criteris pedagògics.

8. Aquestes activitats estarien organitzades per la direcció del centre juntament amb l’AMPA, entitats municipals o els ajuntaments. Serien opcionals, els tutors o un orientador en facilitarien la tria, i des de l’administració pública es garantirien ajuts per evitar barreres econòmiques d’accés.

9. L’horari flexible d’entrada i de sortida facilitarien el treball de coordinació i preparació de noves activitats als docents i als altres educadors que intervenen en el projecte educatiu del centre. Aquests dos moments són també idonis per fer una atenció més personalitzada a les famílies i a l’alumnat.

10. Beneficis per a l’infant:
Coneixeria més el seu barri perquè les entitats i associacions farien activitats dins el centre en horari escolar. Tindria les mateixes oportunitats que els seus companys i companyes, i podria comptar amb ajuda a l’hora de fer els deures. Tindria flexibilitat d’entrada i sortida i podria triar les activitats que més li interessen dins l’horari escolar. Aprendria més i millor perquè a l’escola es combinarien activitats diferents i això l’ajudaria a concentrar-se i a estar més atent. Aquesta proposta afavoriria la seva salut, ja que dinaria i dormiria a l’hora més adequada per la seva edat.

11. Beneficis per al docent:
Tindria flexibilitat per organitzar el seu horari. Podria organitzar d’una altra manera l’ensenyament i col·laborar amb altres educadors. Estaria més a prop del seu alumnat i l’entendria millor, ja que participaria d’activitats diferents de les lectives. Tindria millor salut laboral i estaria més motivat perquè treballaria en millors condicions.

12. Beneficis per al barri o municipi:
Es reduiria la tasca dels serveis socials organitzant i gestionant activitats i serveis per als infants i joves vulnerables. Es faria treball en xarxa entre els recursos de l’entorn i les escoles.

13. Beneficis per a la família:
Es podrien organitzar millor els horaris per dur-lo i recollir-lo a l’escola. Ja no durien deures a casa, ja que els farien en horari escolar i amb l’ajuda necessària. Participarien més de l’educació dels seus fills i filles amb les noves maneres d’ensenyar i aprendre de l’escola.

14. Exemple de cas:
La Lucía va a segon de primària. Es lleva a les 8:00, esmorza tranquil·lament amb el pare, que té horari flexible a la feina i la porta a l’escola entre les 9:00 i les 9:30. La tutora inicia el dia amb una dinàmica per explicar algunes activitats preparades i recull idees i propostes per adaptar-les als interessos dels infants. Entre les 10:00 i les 16:00 es desenvolupen algunes d’aquestes activitats. La Lucía es queda a l’espai de migdia entre les 12:30 i les 14:00. Els dijous després de dinar ve una professora de l’Escola de Música per assajar junts un concert de música que es representarà a final de curs a l’auditori municipal. A les 14:00 es reuneix de nou amb el seu grup-classe i fan alguna activitat lectiva més, que acaba a les 16:00. A les 16:00 la Lucía berena i està una estona jugant al pati de l’escola o fent reforç de lectura amb alumnes d’ESO de l’institut. Aquests alumnes d’ESO han escollit fer aquest servei, en comptes d’hores de classe a la tarda a l’institut. Cap a les 16:30 arriba la mare de la Lucía i a vegades es queden juntes una estona més, acabant de llegir algun llibre o triant-ne un de nou per a la setmana següent. Un dia a la setmana la Lucía fa bàsquet amb el club del barri fins a les 18:00. Va ser una de les opcions que els van explicar en les tutories de principi de curs i està contenta d’haver-la triat.La resta de la tarda, generalment a partir de les 16:30 o les 17:00, la Lucía gaudeix del temps amb la família o els seus amics. Sopa a les 20:00 aproximadament i se’n va a dormir cap a les 21:00.

Foto: Josué Goge

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Anònim a setembre 21, 2019 | 16:36
    Anònim setembre 21, 2019 | 16:36
    Això seria ideal però abans cal reformular els horaris laborals de les famílies i canviar la ‘cultura horària’ del nostre país.
  2. Icona del comentari de: Anònim a setembre 24, 2019 | 07:22
    Anònim setembre 24, 2019 | 07:22
    El q sha de canviar es el meyode educatiu Lhorari no estara mai a acord de ningu xq lhorari de les feines Dels pares no tenen res a veure amb les de lescola I lhorari intensiu per la nostra climatología no te cap sentit Ens volem emmirallar amb els paisos nordics per horaris i aquí tenim nens de p3 assentats molta estona aprenent Tots com lloros. Potser q canviem.aixo primer
  3. Icona del comentari de: Nuri Salvador a setembre 24, 2019 | 22:21
    Nuri Salvador setembre 24, 2019 | 22:21
    Quina finalitat pot tenir que una criatura pugui d'entrar a l'escola a les vuit del mati i en pugui sortir a les 6 de la tarda? Encara que parlem de flexibilitat horària i la idea no sigui que una criatura es passi deu hores a l'escola, això acabaria passant en molts casos. Què té de dolent fer deures a casa, sempre que no siguin excessius? Els pares han de participar en la vida escolar dels fills, aquests han de veure que les activitats escolars són importants pels seus progenitors. Jo recordo amb nostàlgia les estones que passava llegint (llibres que portaven de l'escola) amb els fills o ajudant-los a fer deures o a aprendre's les comarques de Catalunya. Treballar la memòria no és dolent, ben al contrari, és imprescindible. Tenint clar que també hem de treballar moltes altres capacitats. Amb això de l'educació hauríem de procurar no perdre un llençol a cada bugada com hem fet fins ara.

Respon a Anònim Cancel·la les respostes

Comparteix

Icona de pantalla completa