Foto: Nadine


La senyora Rosa tenia un fill malalt que no es podia aixecar del llit i que tot el barri sentia cridar la seva mare quan deia mama, vine. Ho deia en un to monòton, dur, gris, que feia esgarrifances. Mama, vine. Mama, vine. Mama, vine. Si hi havia silenci i, sobretot, a la nit, es podien sentir els peus de la Rosa arrossegant-se pel segon pis del número tres del carrer Santa Agnès i es podia intuir la seva cara arrugada, trista, seca, de tants anys de tenir clavat aquell mama, vine, i de tanta pena tancada en un cos tan petit.

Quan el seu fill s’adormia, sempre a partir de les dotze, la Rosa sortia al balcó per respirar aquella mica de pau nocturna que quedava al barri i regava les plantes amb devoció, amb la cura amb què algú agafa per primera vegada un nadó, gairebé acariciant-les. I els veïns que reposaven al llit sentien com si plogués sense ploure, perquè tothom sabia que només plovia sota el balcó del segon pis del número tres del carrer Santa Agnès. I si algun noctàmbul despistat arribava al barri en aquell moment encara podia veure la Rosita encongida com entrava cap a casa amb aquell mama, vine, marcat a la cara.

Nou comentari

El piano

Comparteix

Last Dance

It's my last chance/ For romance tonight
Comparteix

Chiquitita

Si es que tan triste estás/ para qué quieres callarlo
Comparteix

La Gymnopédie de Satie

Escoltem una de les peces més conegudes del compositor francès
Comparteix

Tantes coses a fer

La vida és el que et passa/ mentre fas plans per tenir-ho tot lligat

Passadís

Comparteix

La Venus de Botticelli

14 obres d'un dels artistes més reconeguts del primer Renaixement
Comparteix

La soledat segons Hopper

14 obres de l'artista més representatiu de la pintura estatudinenca del segle XX
Comparteix

Soc infermer i només tinc dues mans

14 il·lustracions sobre la rutina del personal sanitari
Comparteix

El silenci dibuixat

14 dibuixos plens de força, misteri i profunditat

Comparteix