Les universitats són espais de deliberació, promoció dels valors democràtics i foment de l’esperit crític. Les universitats són claus per garantir el debat plural i rigorós a la societat, especialment davant de reptes complexos i situacions de conflicte. És per això que la Universitat de Barcelona pren la responsabilitat de ser un espai on deliberar d’una manera plural i rigorosa sobre el conflicte català a El cas català: explorant espais per al diàleg i l’acord, unes jornades que se celebraran els dies 9 i 10 de setembre a l’Aula Magna de l’Edifici Històric de la UB (i que també es podran seguir en línia) i que tenen per objectiu identificar possibles punts de trobada entre diferents perspectives.
En el cas català, com en qualsevol resolució dialogada de conflictes i per afavorir els acords i pactes, és fonamental l’elaboració d’una anàlisi que reconegui les múltiples dimensions i conseqüents tensions en joc. Els casos complexos com aquest es caracteritzen per la infinitat de factors (subjectes, àmbits, interaccions) que el conformen i, per això, les jornades que proposa la Universitat proposen un recorregut plural, rigorós i deliberatiu sobre algunes de les qüestions que vertebren el cas per afavorir-ne una comprensió més profunda.
El cas català: explorant espais per al diàleg i l’acord no pretén analitzar tots els àmbits del diàleg que determinaran l’evolució del cas català ni tampoc plantejar solucions a cadascuna de les tensions que s’hi abordaran, volen ser una invitació a reflexionar més i millor al voltant de la complexitat del fenomen de la mà d’algunes de les acadèmiques i acadèmics que, des de perspectives i disciplines diverses, han treballat la temàtica en profunditat.
El dijous 9 de setembre hi participaran Gemma Ubasart i Ander Errasti López (sobre diàleg democràtic); Lluís Orriols i Mireia Grau (sobre diàleg territoral); Marc Sanjaume i César Colino (sobre diàleg identitari); Carles Pont i Marta Montagut (sobre diàleg mediàtic); i Jordi Nieva i Marina Gallés (sobre diàleg jurídic). El divendres 10 de setembre hi participaran Jordi Muñoz i Berta Barbet (sobre diàleg social); Ferran Casas i Lola Garcia (sobre el relat periodístic del diàleg); i Carlos Closa i Nicola McEwen (sobre diàleg europeu). Podeu consultar-ne els horaris en aquest enllaç.
Les jornades es clouran amb una conferència de Daniel Innerarity, catedràtic de Filosofia Política i Social de la Universitat del País Basc i director de l’Institut de Governança Democràtica. Innerarity és director d’Estudis Associats de la Fondation Maison des Sciences de l’Homme de París. Ha escrit diferents llibres, entre els quals destaquen Un mundo de todos y de nadie; La democracia del conocimiento (Premi Euskadi d’Assaig 2012); La humanidad amenazada: gobernar los riesgos globales; El futuro y sus enemigos, i El nuevo espacio público. L’any 2013 va rebre el Premi Príncep de Viana de la Cultura, que concedeix el Govern de Navarra. El 2004, la revista francesa Le Nouvel Observateur va incloure Innerarity a la llista dels 25 grans pensadors del món.
Podeu seguir El cas català: explorant espais per al diàleg i l’acord en línia al canal de YouTube de la Universitat de Barcelona:
