L'Aula Magna acollirà les jornades. Foto: Universitat de Barcelona
L’Aula Magna de l’Edifici Històric de la UB acollirà les jornades. Foto: Universitat de Barcelona

Les universitats són espais de deliberació, promoció dels valors democràtics i foment de l’esperit crític. Les universitats són claus per garantir el debat plural i rigorós a la societat, especialment davant de reptes complexos i situacions de conflicte. És per això que la Universitat de Barcelona pren la responsabilitat de ser un espai on deliberar d’una manera plural i rigorosa sobre el conflicte català a El cas català: explorant espais per al diàleg i l’acord, unes jornades que se celebraran els dies 9 i 10 de setembre a l’Aula Magna de l’Edifici Històric de la UB (i que també es podran seguir en línia) i que tenen per objectiu identificar possibles punts de trobada entre diferents perspectives.

En el cas català, com en qualsevol resolució dialogada de conflictes i per afavorir els acords i pactes, és fonamental l’elaboració d’una anàlisi que reconegui les múltiples dimensions i conseqüents tensions en joc. Els casos complexos com aquest es caracteritzen per la infinitat de factors (subjectes, àmbits, interaccions) que el conformen i, per això, les jornades que proposa la Universitat proposen un recorregut plural, rigorós i deliberatiu sobre algunes de les qüestions que vertebren el cas per afavorir-ne una comprensió més profunda.

El cas català: explorant espais per al diàleg i l’acord no pretén analitzar tots els àmbits del diàleg que determinaran l’evolució del cas català ni tampoc plantejar solucions a cadascuna de les tensions que s’hi abordaran, volen ser una invitació a reflexionar més i millor al voltant de la complexitat del fenomen de la mà d’algunes de les acadèmiques i acadèmics que, des de perspectives i disciplines diverses, han treballat la temàtica en profunditat.

Daniel Innerarity
Daniel Innerarity serà l’encarregat de la ponència plenària que clourà les jornades

El dijous 9 de setembre hi participaran Gemma Ubasart i Ander Errasti López (sobre diàleg democràtic); Lluís Orriols i Mireia Grau (sobre diàleg territoral); Marc Sanjaume i César Colino (sobre diàleg identitari); Carles Pont i Marta Montagut (sobre diàleg mediàtic); i Jordi Nieva i Marina Gallés (sobre diàleg jurídic). El divendres 10 de setembre hi participaran Jordi Muñoz i Berta Barbet (sobre diàleg social); Ferran Casas i Lola Garcia (sobre el relat periodístic del diàleg); i Carlos Closa i Nicola McEwen (sobre diàleg europeu). Podeu consultar-ne els horaris en aquest enllaç.

Les jornades es clouran amb una conferència de Daniel Innerarity, catedràtic de Filosofia Política i Social de la Universitat del País Basc i director de l’Institut de Governança Democràtica. Innerarity és director d’Estudis Associats de la Fondation Maison des Sciences de l’Homme de París. Ha escrit diferents llibres, entre els quals destaquen Un mundo de todos y de nadieLa democracia del conocimiento (Premi Euskadi d’Assaig 2012); La humanidad amenazada: gobernar los riesgos globales; El futuro y sus enemigos, i El nuevo espacio público. L’any 2013 va rebre el Premi Príncep de Viana de la Cultura, que concedeix el Govern de Navarra. El 2004, la revista francesa Le Nouvel Observateur va incloure Innerarity a la llista dels 25 grans pensadors del món.

Podeu seguir El cas català: explorant espais per al diàleg i l’acord en línia al canal de YouTube de la Universitat de Barcelona:

Nou comentari

El piano

Foto: Fundació Catalunya - La Pedrera
Comparteix

Els nous talents del jazz, a La Pedrera

El terrat de la Casa Milà acull un cicle de concerts a la fresca per als vespres de juny i juliol
Comparteix

Le temps de vivre

tout est possible, tout est permis
Comparteix

Hi ha una llum que mai no s’apaga

Morir al teu costat/ és una manera tan divina de morir
Comparteix

Jessye Norman, la veu poderosa

Recordem la soprano veient-la interpretar un fragment de «Tristany i Isolda»

Passadís

Comparteix

El naïf del Duaner Rousseau

14 quadres mostren l'evolució del pintor francès
Equipo Crónica. Sense títol, 1972. Aquarel·la i guaix sobre teixit, 54 x 39 cm.
Comparteix

Tots van ser Picasso

Els Espais Volart exposen la col·lecció de 400 tapets decorats per artistes i escriptors en solidaritat amb el pintor
Comparteix

La Venus de Botticelli

14 obres d'un dels artistes més reconeguts del primer Renaixement
Comparteix

La soledat segons Hopper

14 obres de l'artista més representatiu de la pintura estatudinenca del segle XX

Comparteix