“Ens toca educar en l’empatia. Fer una anàlisi amb més perspectiva de les coses”. El psicòleg estatunidenc David Johnson és un expert en l’aprenentatge cooperatiu, i fundador, amb el seu germà Roger Johnson, del Centre d’Aprenentatge Cooperatiu de la Universitat de Minnesota. Pioners en aquesta metodologia, són autors de més de 500 articles d’investigació i han publicat més de 50 llibres sobre aquest tema. Mostrant i demostrant que l’aprenentatge en grup augmenta l’èxit acadèmic i professional, la qualitat de vida i la felicitat dels infants. Recollim 14 reflexions seves arran de la seva participació al Cicle de Conferències (R)evolució educativa d’EduCaixa.
1. Quan un alumne té un amic a classe, si se sent estimat i reconegut, hi ha una variació positiva d’un 33 per cent en el seu progrés acadèmic. Si volem que els infants millorin els resultats, no els hem de posar deures, sinó vetllar perquè tinguin bones relacions amb els seus companys.
2. En una classe competitiva, si vingués cap a tu i et digués que he estat malalt, em deixaries els apunts? Possiblement no. A l’educació cooperativa no caldria ni que ho demanessis, els companys ja t’haurien trucat o t’ho haurien enviat per correu electrònic.
3. Amb l’aprenentatge cooperatiu no només els resultats acadèmics i la motivació són més bons, sinó que també es generen relacions més positives entre els alumnes: es coneixen millor, empatitzen amb els problemes dels altres i es donen més suport. La gent que coopera té una autoestima més sòlida, són més competents en la interacció amb els altres i tenen una millor capacitat d’adaptació a l’estrès i a l’adversitat. Se senten menys sols, saben millor com donar suport als altres i són més resilients. No dic que sigui el paradigma perfecte però sí que és molt millor que la competició o l’individualisme.
4. Si et sents estimat, creixes millor. L’amor no només s’ha de tenir, s’ha d’interioritzar, que te’l sentis part de tu. Els nens que no en reben estan en una situació de perill.
5. Cal sentir tant que confien en tu com a nen, com que estàs participant en alguna cosa que va més enllà de tu mateix. Aprendre és donar, rebre i confiar.
6. Hi ha dos tipus de bullying: un és el que neix de les ganes de demostrar dominància, i es manifesta, per exemple, amb violència física. Un altre és l’estratègic: imaginem que arriba un infant nou a classe. El matxaquen durant temps fins que queda clar que els agressors són els dominants. Llavors, comencen a ser amables amb la víctima. Això és propi dels que creuen que és millor ser amic dels que estan per sota teu.
7. L’aprenentatge cooperatiu és una eina per combatre el bullying. Hi ha tres elements que s’han de tenir en compte de cara a l’assetjament escolar: qui l’exerceix, la víctima i els testimonis. Si algú té molts amics, no hi haurà bullying perquè ho aturaran. Els qui ho exerceixen sempre busquen víctimes vulnerables, no tendeixen a atacar aquells que són acceptats i que agraden al grup. Com més competitiva és una escola, més bullying hi ha. Perquè per als assetjadors fer bullying és una forma de guanyar. Trepitjar l’altre els fa sentir superiors, dominants. En un ambient competitiu, els que ho veuen tenen menys capacitats per intervenir i protegir la víctima. Una bona estratègia perquè no hi hagi bullying és fer que l’escola sigui més cooperativa.
8. Si un nen de sisè et diu que li agrada més treballar sol, haurà de saber que algun dia tindrà una feina. I allà no podrà dir: treballo sol. Imagina que soc venedor de roba, podria demanar no parlar amb el client? Els alumnes han de poder treballar tant sols com junts. I aprendre a competir per passar-s’ho bé. Els alumnes introvertits que diuen que no volen treballar amb els altres són els qui més necessiten una educació basada en la cooperació. Els que diguin que no volen competir mai de la vida han d’aprendre a jugar a tenis per passar-s’ho bé.
9. Si un nen et diu que és tímid i el deixes sol, no li fas cap favor.
10. Els mestres són enginyers, han de construir experiències d’aprenentatge. Hauria de quedar enrere allò de donar classes i classes de teòrica i imposar el silenci. Toca crear experiències d’aprenentatge perquè tothom aprengui de tothom. El mestre que pensi que està a l’escola només per transmetre informació, està molt equivocat.
11. El món real es basa en equips: des de la família fins a la feina. Vulguem o no, ens necessitem els uns als altres.
12. Els neandertals eren més grans, més forts i més ràpids. Tenien cervells més grans. Per què ja no hi són? Nosaltres érem petits i dèbils, al principi de la nostra existència ens vam organitzar en grups, no en individus. Vam establir relació amb els gossos i els cavalls per superar les nostres deficiències. I com que cooperem millor, vam sobreviure. Els neandertals, no. I és per això que estem aquí.
13. La base de l’educació és treballar junts. I per fer-ho hem de comunicar-nos de manera eficaç: parlant i escoltant amb més profunditat. Que jo entengui com veus el món i que entenguis com el veig jo.
14. Cooperar implica posar-se reptes intel·lectuals. És important que a la vida hi hagi algú que no estigui d’acord amb tu, perquè això et fa repensar el teu punt de vista i augmenta el teu raonament. És bo ensenyar als nens a estar d’acord en el fet de no estar d’acord.
Foto: Bernat Casero
2
1
