El psicòleg, educador i periodista Jaume Funes, autor de llibres com Estima’m quan menys ho mereixi… perquè és quan més ho necessito (Columna Edicions) o Fer de mestre quan ningú no sap per a què serveix (Eumo Editorial), proposa aquests deu punts per afrontar el confinament amb els nostres adolescents.

Foto: Tyler Nix


Decàleg per viure confinat entre adolescents i descobrir la felicitat


1.
Comencem per tenir clar que, alterada la vida, ens hem de reinventar. D’entrada, som nosaltres els que ara estem en crisi i, a sobre, ens tanquem amb personatges que ens fan estar nerviosos.

2. Hem de fer subdivisions del confinament. Descobrir que la seva habitació sempre serà seva i reclamar més sofà per a nosaltres.

3. Forçosament, dedicar més temps a qui no vol estar més temps amb nosaltres. Si més no, ara els haurem de mirar més, escoltar més… i descobrir part de les seves vides que desconeixíem.

4. La pedagogia del pacte ara significa dedicar més temps a negociar les activitats a fer per evitar que aquestes setmanes esdevinguin temps mort.

5. Aprofitar per parlar (deixar caure paraules) sobre riscos i proteccions. Tornar a veure junts el capítol de Sex Education sobre les mascaretes, la promiscuïtat i les clamídies.

6. Com que seran dies de connexions i pantalles, si apareix el moment, podrem prendre consciència del que som i no som sense connexió.

7. Potser descobrirem vides dels amics i amigues posant l’orella i la vista (sense massa tafaneria) a converses de xarxa.

8. Una part de la vida inevitable a compartir serà descobrir a què juguem junts (temps per aprendre Fornite i compartir Play).

9. Trobarem el moment per explicar-los com ens preocupa el futur i discutir de què va el problema, la diversitat i desigualtat del món, el dret a la salut.

10. Les farmàcies no tanquen: podem proveir-nos de diazepam, comprar tones de paciència. Viuen i són feliços malgrat nosaltres i els virus.

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Miquel Àngel Mur a març 15, 2020 | 17:55
    Miquel Àngel Mur març 15, 2020 | 17:55
    Excel·lent, Jaume, i a més, el nostre "bitxo adolescent" és grandot i fort, futbolero de mena i ... genèticament intransigent amb pedigree absolutament heretat. Quina escola més bona de paciència...i estima amb faixa posada. Gràcies per haver-te descobert fa poc. Ets una forta "barana" que no havíem ni somniat. I vet aquí per a on ets quotidianament necessari. Gràcies Jaume.
  2. Icona del comentari de: Anònim a març 16, 2020 | 06:00
    Anònim març 16, 2020 | 06:00
    Tots ho som, ara bé, més rapidesa a l'hora de prendre mesures. Crec que hi ha manca de tancaments de llocs innecessaris. Aeroport, sense paraules, només una, vergonyós. Si cal més sancions. Salut per tothom.
  3. Icona del comentari de: Manel Merino a març 17, 2020 | 00:52
    Manel Merino març 17, 2020 | 00:52
    Molt bo Jaume. Gràcies Si l'insti ja els semblava una presó amb els seus col·legues ara també la manca de Llibertat és a casa. Bon moment per retrobar-se amb la família nuclear i ajudar-los a ser conscients que tots vivim aquest moment. Recuperar el sentit del concepte de conviure (viure amb)... la mare, el pare, els germans, les mascotes, els llibres, la solitud, el nostre interior, els nostres pensaments, les nostres reflexions, les nostres pors, els nostres sentiments, les nostres emocions, el nostre espai, el nostre planeta, la fragilitat de l'ésser humà, les limitacions, la responsabilitat, la solidaritat, etc. Saber ser feliços en moments difícils també ens fa créixer i madurar. Aprofitem el moment excepcional que ens planteja la vida. Manel M. V. Sant Boi de Llobregat
  4. Icona del comentari de: www.psicologiafamilia.es a març 23, 2020 | 16:46
    www.psicologiafamilia.es març 23, 2020 | 16:46
    Sóc psicoterapeuta infantil i juvenil i comparteixo totes les teves reflexions. Gràcies, Chiara www.psicologiafamilia.es
  5. Icona del comentari de: Montse Hernández a març 31, 2020 | 10:28
    Montse Hernández març 31, 2020 | 10:28
    El text es molt bonic. Però en el meu cas em sona a ciència ficció. Qué fer quan l adolescent quan parla es per insultar, quan regna la desobediència i li donen igual els càstigs. Falta de respecte continua. Quan no fa els deures i es absentiste a l institut. Quan la convivència es converteix en un infern. ?
  6. Icona del comentari de: Anònim a abril 07, 2020 | 17:11
    Anònim abril 07, 2020 | 17:11
    Mentres avançava en la lectura em preguntava el mateix, com es pot arribar a negociar amb aquells que no ho permetren?
  7. Icona del comentari de: Anònim a abril 10, 2020 | 21:06
    Anònim abril 10, 2020 | 21:06
    Quan la convivència és un infern.... Desobediència, insults, paraules terribles, passotisme absolut, egoisme absolit. Com seria el. Decaleg en aquests casos?

Respon a Miquel Àngel Mur Cancel·la les respostes

Comparteix

Icona de pantalla completa