El CCCB ja té obertes les inscripcions del seu casal d’estiu, Culturnautes. Serà l’última setmana de juny i tot el juliol i s’hi poden inscriure infants de 6 a 14 anys. Les exposicions del CCCB seran el punt de partida des d’on es farà volar la creativitat i la imaginació. En aquesta novena edició, tal com anuncien, “el moviment tindrà molta presència, parlarem de màscares i emmascarats, dissenyarem futurs, explorarem l’autorepresentació amb les selfies, treballarem amb el llenguatge teatral la mirada cap a l’altre i explorarem com funcionen les associacions d’idees per crear llibres d’artista.” És a dir, aquest casal, que uneix lleure i cultura, també és un laboratori de creació. Compartim catorze idees extretes de la conversa mantinguda amb Bàrbara Roig, responsable d’educació del CCCB.


1. Fer.
«Els alumnes que normalment venen al CCCB són de secundària. Aquest és el primer gran projecte que fem per als petits i és per això que hem hagut de desplegar altres eines que no fossin la paraula. Ho hem basat tot en fer, ja sigui pel·lícules o contes. Perquè fent és com s’aprèn millor.»

2. Moviment.
«Si als nens no els obliguéssim a seure, sempre estarien en moviment. I no només això: perquè el coneixement arribi al cap primer els ha de passar pel cos. És importantíssim que els deixem córrer, ballar, tocar. Però no només als petits: també als que tenen 14 anys, perquè com més grans ens fem, més oblidem el cos.»

3. Significat.
«La pregunta és: què veu un infant quan entra al museu? Tot i que l’exposició ja tingui un relat, és important que puguin crear-ne un altre. Una sala d’exposicions no és només una explicació d’una hora i mitja. I en aquest casal es veu clar: en un taller estàs fent una pel·lícula d’animació i entres a la sala a buscar personatges amb la teva mirada, no amb la de la sala.»

4. Creativitat.
«A l’estiu tindran una exposició sobre el cervell, i parlarem de com connectant dos pensaments que aparentment no tenen relació generes una idea nova. Per anar a favor de la creativitat hem de poder jugar. Perquè els artistes juguen, proven, experimenten. I en el joc pot passar qualsevol cosa. La ciència és igual: ens fem una pregunta, n’investiguem la resposta, ens equivoquem i tornem a començar. L’art i la ciència no estan tan lluny: les dues responen preguntes.»

5. La cultura.
«Sempre s’ha donat valor a la ciència i les assignatures artístiques han quedat arraconades. No s’ha posat en relleu que també construeixen el pensament, que també són eines d’investigació, de sabers. Unes mestres del Raval em deien que els pares encara volen que els seus fills siguin enginyers, que arriba una edat en què els molesta que a l’escola es faci art. Quan són petits tot és acceptable, però la idea és que a secundària haurien d’estar fent fórmules matemàtiques.»

6. L’art.
«Un dels problemes és que l’art s’ensenya d’una forma instrumental: aprendre la tècnica de dibuix, però no la profunditat de la pintura, aprendre la tècnica de l’instrument, però no el vincle amb la música. Sempre ho dic: els primers a anar al museu no han de ser els alumnes, sinó els mestres. Abans de fer-los llegir llibres, n’han de llegir. Perquè si un mestre no gaudeix de la cultura, com l’ha de fer gaudir?»

7. L’artista.
«Als científics quan els donen un projecte de recerca els diuen: has de dedicar un percentatge del teu temps a comunicar el que estàs fent. Des del món de les arts també ho hauríem de pensar: hi ha un percentatge del teu temps d’escriptor que has de cedir als altres. L’artista és el qui millor sap què necessita un nen, per exemple, per fer un conte.»

8. Concreció.
«Als artistes que venen al casal els proposem que creïn un projecte concret amb els nens. Els nens estan exposats a molts canvis perquè els adults estem molt desorientats. Sovint fa la impressió que els adults estem buscant el camí i ells són els nostres conillets d’índies. Aquí volem generar un sentit, i per això cal un objectiu: fer una pel·lícula o un esquetx teatral. No ens podem quedar en l’àmbit abstracte, perquè els nens són concrets. I en el terreny concret passen coses abstractes, però aleshores ja tenen un sentit, una forma, una direcció.»

9. Habitar.
«Estem sotmesos a una societat capitalista, estem creant soldadets que aniran a la fàbrica a produir. L’objectiu quin és? Que tingui un bon sou o que puguin aportar benestar al món? Cal una transformació profunda i l’educació n’és la base, perquè des de petits alimentem el model amb què habitem el món.»

10. Temps.
«Observem prou els infants? A què els tenim exposats? Com podem respectar els seus moments d’aprenentatge? Cal protegir-los, que tinguin temps de pair i reordenar el que aprenen. L’educació és a llarg termini, aquí al museu ho veiem molt: vas plantant llavors que queden a dins i algun dia, no saps quan, floriran.»

11. El barri.
«Aquí hi ha el Liceu, el Macba, la Filmoteca. Entre nosaltres també volem deixar de ser institucions aïllades, per anar junts. És a dir, deixar de competir per cooperar. Fa nou anys vam crear una xarxa entre equipaments socials i centres educatius del Raval per generar projectes en comú. I el primer que vam fer va ser coneixe’ns entre nosaltres. L’objectiu era i és clar: que els nanos des de l’escola tinguin accés a tots aquests equipaments, i que els mestres puguin comptar amb nosaltres.»

12. Inclusió.
«Els nens que venen són fills de persones que es dediquen al món de la cultura. Des del principi vam buscar beques perquè els nens del Raval també en formessin part. Els educadors socials de les escoles ens diuen per a quins seria significatiu i un cop al casal tots estan barrejats, juguen. I això fa que quan acaben a les cinc de la tarda, els nens de Sant Gervasi diguin: “Mama, vull quedar amb el meu amic”. Els pares tenen una experiència que no s’haurien plantejat.»

13. Fora prejudicis.
«Un nen que venia d’un institut de més enllà de la Diagonal va dir: “Mai he baixat al centre de la ciutat, perquè aquí passen coses delictives”. Això són converses de diumenge a la taula, perquè el nano què sap? I els adquireixen com a prejudicis. És sa sortir d’aquest cercle endogàmic: només em relaciono amb els que conec, només segueixo les xarxes socials dels qui pensen com jo. Aquest casal també eixampla mirades.»

14. Tot educa.
«No només aprens del monitor, aprens dels teus companys, dels artistes, de les exposicions i de les famílies: els divendres ho obrim als pares i mares i venen a veuen què ha passat. És bonic veure com en un museu poden passar tantes altres coses.»

 

Nou comentari

Comparteix