L’escola, el fràgil territori de l’esperança

I quin conte els hem d’explicar les mestres per ajudar-los a imaginar un món millor?

Arxivat a: Escola, Estudi
Oriol Malet
Oriol Malet

M’estimo l’escola. Me l’estimo fins i tot ara, quan s’ha vist abocada a mirar-se al mirall i dir-se: endavant, ho hem de fer, tot i les circumstàncies. El covid li va tancar les portes el curs passat i, en temps d’absència, els seus valors van ser compresos més i més per molts. La vam trobar a faltar. Els infants, les famílies i els mestres volien tornar-hi i això sembla que l’hagi convertit en servei essencial, però ja ho era. La diferència és que ara ho sabem.

L’escola és el territori de l’esperança. Com el pagès que no s’oblida de tenir cura dels seus plançons, l’escola té cura de les persones. Genera un marc, prepara el terreny i acompanya el créixer. I ho fa amb coneixement, sabent que el que s’hi està gestant és el ser de cada una de les vides que acull. I no només d’elles, sinó del model de societat, de saber, de cultura. I això és l’esperança. El present i el futur de les persones i del món que habiten.

A la pandèmia d’aquest llarg any se n’hi va sumant una altra que no sé si encara em fa més por. És el virus social. El despropòsit regeix la nostra societat. Hi ha moltes qüestions que es frenen i s’encallen i se les tiren pel cap els qui en tenen les atribucions. Si portéssim bona part d’aquestes qüestions a una rotllana d’infants acostumats a escoltar-se, respectar-se, trobar acords pel bé comú, matisar les propostes, quantificar-les, sospesar-les, i tantes coses que saben i aprenen a l’escola, em sembla que les resoldrien amb un sentit comú que avui no trobem a la nostra vida social imposada.

Quina esperança poden construir els infants si s’emmirallen en adults que ens la fan perdre tota? I quin conte els hem d’explicar les mestres per ajudar-los a imaginar un món que no és com el que es troben quan traspassen la porta del carrer?

L’escola no és fràgil. En aquest moment l’esperança, sí.

Comentaris

    Fatima torrens Gener 29, 2021 7:58 am
    M'han caigut les llagrimes,no poden enmirallarse de la societat que estem construin ,"queda l'esperança "".
    Núria Vilalta Gener 29, 2021 2:54 pm
    "L’escola és el territori de l’esperança." No hi estic gens d'acord: l'escola per alguns mestres i no-mestres és el territori de l'esperança, per d'altres és UN territori d'esperança, per d'altres només és un territori. L'escola no ha recuperat valor social pel fet del tancament en el Gran Confinament de l'any passat; No és van comprendre més els valors que l'autora de l'article dona per descomptat que la Institució Escola té. El que segur que s'ha comprès és la importància del servei de "parking" que l'escola també és. No s'ha invertit la balança pressupostària cap a l'escola, no hi arriben els diners necessaris per fer que l'escola sigui el territori de l'esperança. Per a que això fos així caldrien ratios molt més petites, aquest és el pal de paller de la construcció d'espais d'aprenentatge on s'atengui la diversitat i complexitat de tots els infants, per fer-los viure l'autoconsciència del seu valor. Només sabent el que val cadascú es viu l'esperança. I no parlo de fer escoles que incloguin les famílies en tot el seu fer, amb una participació generalitada i real. No parlo de construir espais amables i verds on s'instal·lin les escoles, no parlo d'esponjar horaris de mestres per a que la creativitat s'articuli i empapi tot l'ambient d'aprenentage.... Només he parlat de ratios. I la "remoguda" de la pandèmia no ha canviat ni en mig alumne la proporció alumnes per docent.
    Anònim Gener 30, 2021 3:17 pm
    L'escola forma part de la societat i per sort o per desgràcia, els infants viuen dins d'aquesta societat. Els alumnes no es poden permetre el luxe de perdre l'esperança, perquè a ells els hi va el futur. L'escola ajuda i sempre ho ha de fer, però els nens i nenes d'avui en dia, com sempre hem dit, necessiten molt més.
    Anònim Gener 31, 2021 5:39 pm
    Ens cal mirar_te amb altres ulls; regalar_te la mirada confiada de qui espera el millor

Nou comentari