Horror vacui

Mira, el que passa, el que ens passa, és que allò nostre mai no es va acabar

Arxivat a: Conte, Estudi

 


«Una vegada t’ho van dir: “Tu tens una mica d’horror vacui.”»
No parlis amb estranys, Helena Tornero



Només vull que parlem un moment. Hi ha algú? Hola, mira… Et diré les coses com són. No, no t’espantis. No em vull inventar res. Tampoc no vull que pateixis. Tant fa. Oblidem certes coses i centrem-nos. Perquè sí, perquè m’és igual tot el que ha passat. No, és clar que no volia dir que m’és igual, no és ben bé això, però hores d’ara què hem de fer? Ja està tot fet. No, no. Perdona, no et volia molestar. No, és evident que t’estic molestant. I que t’estic incomodant. Estàs sol? Sí, només vull que parlem un moment. Tot bé, gràcies. Sí, els ho diré de part teva. Igualment. Entesos. Podries ajustar la porta? Gràcies. Doncs, mira, la veritat. Sí, sí que ho has entès bé. El que vull és la veritat. No, és clar que no faig broma. Fa temps que vaig deixar de fer broma. No ho sé, ves què hi farem. Ja, ja ho vaig sentir a dir… No, jo no hi tinc res a veure. Mira, coses que passen. Sí, ara ja estan més bé. Suposo que tu també. Bé, escolta… No, gràcies, ja he menjat i no voldria pas entrar. Escolta… Sí, encara estem en contacte amb ella. Fa anys que el vam recuperar. Escolta… No hi vaig anar perquè no vaig poder. Hi vaig trucar perquè no podia anar-hi i em vaig disculpar. Escolta’m, si us plau. Sí, em sap greu. És que no he vingut per parlar de tot això. Entesos. He vingut perquè havia de parlar amb tu. Mira, et diré la veritat. Sí. No et pensis que me n’oblido de res. No, perdona. Un moment. Deixa’m acabar. El cas és que no m’he oblidat de res, però amb els anys he après a relativitzar. Mira, el que passa, el que ens passa, és que allò nostre mai no es va acabar. Sí, és així, no cal que facis aquesta cara. El que passa és que els anys no han fet el seu efecte, al contrari. No ho sé. Sí, ho entenc. No, no volia dir això. No he vingut fins a la porta de casa teva perquè em diguis això. Mira’m. Escolta’m. Et diré les coses com són. Em penso que els anys han passat per als altres, però no per a mi. No, escolta’m. Em vols escoltar, si us plau? Et diré la veritat. Crec que mai no podrem omplir aquest buit, no t’enganyis. Estem buits. Buits per dins. Sí, ho dic de debò. I ho dic així perquè és com ho penso. Podran passar els anys i les persones que tu vulguis però aquesta història no arribarà mai al final. I no hi arribarà perquè no en té. No hi ha manera de tornar enrere, que em sembla que seria l’única manera d’arreglar-ho. Em penso que mai no podrem tancar aquesta història. Tant fa. Ja pots fer el que vulguis i amb qui vulguis i casar-te amb qui vulguis i tenir-hi els fills que vulguis. El cas és aquest i res d’això no es pot oblidar. I, si no, mira’m a mi, mira’m aquí palplantada davant la porta de casa teva després de set anys. No ho he oblidat i sé que tu tampoc. I per la cara que fas encara tinc més clar que te’n recordes de tot com si hagués estat abans-d’ahir. Digue’m què hem de fer. Digue’m què vols que fem. Digue’m quina és la solució. He vingut per això. És ara que m’has de dir alguna cosa. Ara calles?

Comentaris

    AMSA Maig 13, 2015 6:50 pm
    Incomunicabilitat entre dos persones que es van estimar? Dificultats per cloure interiorment una història amorosa? Diàlegs impossibles en la seva senzillesa intrìnseca? Tot això i moltes més coses ens diu aquest conte breu que deixa un regust de desperada angoixa existencial. Aquella dificultat del diàleg amb els altres, ni que siguin persones que hem estimat,o creiem seguir estimant. Mèrit de l'autora, que amb poc espai i amb una enranonia col.loquial, sap donar tota una gama desesperada de l'amor que potser no pot acabar-se per uns fets avalats per la quotidianitat banal. Es un plany que aposta per l'amor romàntic?
    perdó per existir Juny 4, 2015 2:00 am
    Molt bonic

Respon a perdó per existir Cancel·la les respostes

Quan Robert Capa va retratar la guerra a Aitona
Hi havia arribat com a fotoperiodista de la darrera ofensiva de l'exèrcit republicà a Catalunya
Més entrades...