Foto: John Talbot


A fora fa molt fred. Fa dies que no para de nevar, i el Jordi no sap acostumar-se a posar-se tantes capes de roba per sortir al carrer. Ni a l’enyorança.

A fora fa molt fred, i el nou any és a punt d’arribar. El Jordi mira el rellotge de l’ordinador i es prepara per imaginar-se les campanades. Té els grans de raïm en un platet. Se’ls mira i el miren, i és un gest estúpid i tràgic, un silenci eixordador, com una paret que s’esquerda mentre tothom dorm.

El Jordi, que va ser veí meu, pensa dotze desitjos. El primer és per als amics així en general. El segon, per a la família, que enguany s’ha escurçat per una banda i ha crescut per una altra. El tercer ja és per a ell: vol molta menys neu. El quart, perquè les finestres no s’entelin i pugui mirar el món fit a fit. El cinquè: una escudella amb carn d’olla fumejant. El sisè, els crits dels més menuts quan aixequen la manta i veuen que el tió ho ha cagat tot, tot i tot.

A fora fa molt fred i més enyor. El Jordi mira enrere i recorda els temps a la universitat, l’estudi de matinada, les feinotes mal pagades per compaginar amb les classes, els cafès amb els amics que no eren mai cafès sinó cerveses. Li vénen al cap els pares orgullosos d’ell, que és tan pencaire, i tan llest, i treu tan bones notes, tieta, l’hauries de veure, sempre envoltat de llibres, quina sort que hem tingut, que serà un home de profit, tieta, ja ho veuràs.

El setè desig? Un bon llibre per llegir i algú amb qui comentar-lo després. El vuitè? Que el uifi del veí deixi d’anar ara sí, ara no, coi, que ell no se’l pot pagar. El novè, un cafè dels de veritat, amb molt de sucre i amb una noia dolcíssima a la vora. El desè, no haver de matinar tant. L’onzè, una mica de futur.

El Jordi estava ple de futur. Ho pregonaven els pares, ho confirmaven els professors de la carrera, s’ho creia la tieta, pobra dona, que ja fa nou mesos que cria malves, i ho deien a les notícies: una generació molt ben preparada, la millor de la història d’aquest país. Ho repetien arreu: tristos immigrants, que vénen aquí perquè a casa seva no hi tenen res, només l’esperança que nosaltres els permetem fer les feinotes que ningú no està disposat a assumir. Sort que al nostre jovent no li passa el mateix. Tanta sort.

El dotzè i definitiu desig del Jordi és menjar-se el raïm amb els seus, l’any que ve. Abandonar la melangia del pis minúscul que comparteix en un poble recòndit de l’est de Finlàndia, i tornar a casa. Deixar de treballar al magatzem on malgasta hores per un sou misèrrim, i tornar a casa. Que tot vagi millor, i tornar a casa. Una mica de futur, i tornar a casa.

Els dotze grans de raïm, intactes, rígids, artificials, adquirits en un supermercat impersonal a preu d’or, se’l continuen mirant. El Jordi els retorna l’esguard, i és un diàleg escruixidor. Fa uns minuts que som al nou any, no para de nevar, i a fora fa molt fred.

@roccasagran

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Anònim a desembre 30, 2014 | 13:24
    Anònim desembre 30, 2014 | 13:24
    Trist i bonic! Jo em demano el novè desig: fer un cafè dels de veritat amb un noi dolcíssim!
  2. Icona del comentari de: Claudina a desembre 30, 2014 | 15:44
    Claudina desembre 30, 2014 | 15:44
    Tots els desitjos del Jordi són genials , pero el que m'ha fet aturar ha estat el de : Que les finestres no s'entelin i puguem mirar el món de fit a fit
  3. Icona del comentari de: Mònica Carnicero a desembre 30, 2014 | 20:41
    Mònica Carnicero desembre 30, 2014 | 20:41
    Els desitjos, quan som fora de casa, es magnifiquen. Quan som a casa, es fan realitat!
  4. Icona del comentari de: Laurs a desembre 31, 2014 | 00:13
    Laurs desembre 31, 2014 | 00:13
    Entenc al Jordi perfectament pq el meu Fill está a alemanya com el Jordi, i aseguro q tant dur es per al Jordi con per a la familia q es queda aqui. Esperança, no podem perdre l esoerança
  5. Icona del comentari de: Per un futur millor per a tots a gener 01, 2015 | 19:11
    Per un futur millor per a tots gener 01, 2015 | 19:11
    Tant de bo tothom es parés a pensar, en un dia de festa com és l'any nou, en coses tant boniques i extraordinàries com en Jordi: la gent que ens envolta, allò que volem i desitgem i, sobre tot, en el que ens fa feliç. Un petó, una abraçada o be un somriure tímid et poden alegrar el dia, perquè són aquells petits moments els que ens fan GRANS! Ah! I molt bon any nou, que tots comenceu amb força i molts desitjos i metes que us facin passar un 2015 ple d'orgull i esperança!! BON NADAL I FELIÇ 2015!

Nou comentari

El piano

Comparteix

Moonlight Shadow

I stay, I pray / See you in heaven one day
Comparteix

Delirio de grandeza

Espero con el tiempo justiciero / que retornes buscando una ilusión de amor
Comparteix

Raindrops Keep Fallin’ on My Head

I'm never gonna stop the rain by complaining
Comparteix

Could You Be Loved

We've got a mind of our own/ So go to hell if what you're thinking is not right

Passadís

Comparteix

El silenci dibuixat

14 dibuixos plens de força, misteri i profunditat
Comparteix

Glups!

14 dibuixos d'Andrea Zayas que mostren el món sense embuts dels infants
Comparteix

La llum dibuixada

14 il·lustracions on la vida s'imagina a través de finestres il·luminades
Giorgio Morandi. Natura morta, 1953-1954 © Giorgio Morandi, VEGAP, Madrid, 2021
Comparteix

Giorgio Morandi, la ressonància infinita

La Pedrera fa un recorregut retrospectiu per l'obra del pintor i gravador italià

Comparteix