Marta Mata va néixer el 22 de juny de 1926 a Saifores i a Barcelona va morir el 27 de juny 2006. Considerada una de les personalitats més rellevants del món educatiu català, es va involucrar en la difícil represa pedagògica de la postguerra. La diputada i senadora socialista va reivindicar la importància de l’educació com a primera prioritat per fer avançar un país. La recordem amb 14 reflexions extretes majoritàriament del llibre Per avançar en l’educació (Eumo Editorial) i escoltant l’entrevista que li va fer Montserrat Roig.
Foto: amanda tipton
1. Cada vegada que pensem en l’educació que hem rebut i com podríem fer-la millor tots som, en certa manera, pedagogs.
2. Els educadors hem de caminar al davant, i quan apareix alguna cosa, o fins i tot abans que aparegui, hem de preparar els alumnes per allò que els vindrà a sobre.
3. La renovació pedagògica ha de ser una constant al servei de l’objectiu prioritari de satisfer les necessitats educatives, diverses i canviants de tots i cada un dels infants, en totes i cada una de les escoles, en els diversos i canviants models socials.
4. Per la qualitat i la dignitat de l’educació integral, cal aconseguir que tots els infants puguin ser i sentir-se companys, i fer d’aquesta companyonia el recurs bàsic de l’educació.
5. L’escola pública ha de ser oferta gratuïtament a tot infant, ha de ser accessible, ben situada en el mapa, i dotada dels recursos materials i humans que permetin una bona tasca educativa.
6. En començar el segle XX es veia amb claredat que a l’escola havíem de comunicar-nos dialogant. És a dir, rebre però també crear. No solament aprendre a llegir, sinó aprendre a escriure. No solament aprendre a escoltar sinó aprendre a parlar.
7. Aquest és realment l’objectiu de l’educació: aconseguir que, posant al seu abast l’herència humana, els nens puguin fer el pas o cursar la carrera que vulguin o puguin, amb tot el que se’ls ha donat.
8. Una educació de qualitat és la que dona a cada nen allò que necessita tal com és. L’educació ha de tenir qualitat, perquè si no, no respecta el dret del nen a ser tal com és.
9. El mestre té dret a ser format contínuament per donar resposta als drets del nen, a les possibilitats del nen, de tots els nens. Per tant, té dret a tenir només els nens als quals pugui conèixer; és a dir, a no tenir massa nens a la classe; té dret a tenir un horari que li permeti conèixer i tractar els nens tal com es mereixen -segons en quin cas menys nens, segons en quin cas més nens- i sempre en funció de les necessitats dels infants; té dret a poder treballar segons les seves pròpies qualitats, perquè els mestres també són diferents, també tenen les seves qualitats; té dret a formar un equip, on cada mestre pugui exercitar les seves qualitats en diàleg amb els companys; el mestre té dret a tenir les seves qualitats en forma d’aficions.
10. La lliçó de política educativa, d’educació i d’escola públiques, que ens donen els pedagogs al llarg de la història ens proposa unes orientacions: la del somni, la de la tensió per l’educació, la de la ràbia, la de la justícia per acomplir un dret, la del treball i la il·lusió, la de l’atenta observació, la de la imaginació, la de la col·laboració, i la de la bonhomia i el bon humor, la del sentiment del deure envers l’educació de cada infant, en la perspectiva de la realització de la persona, de la comunitat, de la humanitat.
11. La llengua és inseparable de l’escola; la llengua és una realitat i un instrument privilegiats en la tasca educativa i instructiva de l’escola.
12. Cal aconseguir que l’infant tingui quelcom per expressar, que ho vulgui expressar a algú de qui espera resposta; una resposta sentida com a important, potser com la pròpia expressió, però, sigui com vulgui, fent un tot amb ella.
13. Per a mi, l’escola participativa és l’escola viva, on viuen i conviuen nens i nens, pares i mestres. Com? On? Parlant en petites reunions, preparant treballs, sortides i festes; al pati, a la sala d’actes, a la biblioteca.
14. La lectura i l’escriptura són també un esplai, un eixamplament del camp de la vida.
Per avançar en educació
© Marta Mata
© d’aquesta edició: Eumo Editorial, 2010
2
1
