Tot aquest silenci

Si fos morta n'hauríem sentit l'olor, vaig pensar, fredament

Arxivat a: Estudi

Foto: Paul


Jo anava fent broma i rient mentre caminàvem, però la K no va dir res. Fins que no vam ser davant del portal no vaig entendre el que li passava pel cap. I si s’hagués suïcidat? Podria haver enviat les claus en un sobre i, en lloc de marxar, haver tornat a pujar al pis per desaparèixer del tot i per sempre.
 
El llum de l’escala no havia funcionat mai i tot i que fossin les quatre de la tarda el portal era fosc. Vam dubtar una mica davant la porta del pis oberta i finalment vaig entrar jo davant. Els porticons i les finestres eren tancats. Feia olor de te barrejat amb pols i espècies. Vam revisar molt ràpid la cuina i vam entrar al menjador i al dormitori. Si fos morta n’hauríem sentit l’olor, vaig pensar, fredament. Bestieses. És clar que no vam trobar cap cadàver, però les claus en un sobre, la nota i el fet d’entrar a la casa d’una desconeguda d’aquella manera ens va fer pensar en totes les opcions mentre provàvem claus al pany frenèticament com si fóssim lladres.
 
No hi havia cap mort, però l’absència potser feia un efecte molt similar. Com una pedra freda caient per la gola. Les sabatilles damunt de la catifa del menjador. Un got, uns quants coberts i dos plats nets damunt d’una baieta al costat de la pica. Una americana, una brusa, pantalons, mitjons i samarretes encara a l’armari. Espelmes encetades, llibretes escrites, algunes bosses de supermercat i una tassa amb una bosseta de te ennegrida. Tot era allà com si hagués de tornar en qualsevol moment. Com si hagués sortit a comprar tabac i vinc de seguida. Les sabates al sabater de l’entrada, el menjar a la nevera tot i que s’estava començant a fer malbé. Una tovallola estesa. Un quadre a la paret. La maleta amb aquella etiqueta de facturació on hi deia BCN. La intimitat interrompuda.
 
Va marxar amb les ulleres de sol, la camisa blanca i les sandàlies en un dia estrany de tardor. Devia baixar les escales amb uns quants llibres, tard i de nit, de puntetes per no fer soroll, tan atabalada per fugir de nosaltres i de les normes que no va ni endur-se aquella pintura que havia portat a la maleta com un tresor i havia emmarcat al menjador.

Nou comentari

Foto: Monestir de Pedralbes
Concert de Nadal al Monestir
Sortegem 2 entrades dobles per gaudir el concert de l'orquestra Verpres d'Arnadí
One
Més entrades...