Un guardó on tothom guanya

La Fundació Carulla dona ales a projectes culturals transformadors

Quan entro al Convent de Sant Agustí, fa just cinc minuts que ha començat la sessió de presentació. La sala és plena de gom a gom i jo, que no m’ho esperava, davant l’absència de cadires lliures, em quedo dreta en una cantonada. Aquesta sessió obra la convocatòria dels Premis Lluís Carulla i l’organització del premi convoca els aspirants per tal d’explicar-los com presentar les seves candidatures i resoldre qualsevol dubte.

Des de la tarima, expliquen en què consisteix el premi: es busca un projecte i una idea que resultin culturalment transformadors, que plantegin canvis en la societat catalana a llarg termini. “No parlem de canvis sistèmics, perquè tots sabem que això és complicadíssim, però busquem un impacte real, sostingut en el temps”. Es tracta, doncs, de dos premis, repartits en dues categories, que rebran un total de 100.000 euros, a més de formació i acompanyament empresarial i de comunicació. El Premi busca iniciatives que incorporin una dimensió educativa, que considerin les persones com a protagonistes actives del procés i agents actius d’aquest canvi.

Foto: Fundació Carulla
Foto: Fundació Carulla

“Però el més important no és qui guanyi, sinó que tothom guanya”, diuen des de l’escenari. És llavors que entenc perquè la sala és tan plena: probablement molts del qui l’omplen tenen mitjanament clar que no guanyaran el premi gros, però no busquen únicament això, sinó que intenten integrar-se en l’ecosistema del premi. La Fundació Carulla afegeix un valor afegit al premi i és la xarxa que genera, perquè busca fer créixer totes les iniciatives, independentment de la fase de selecció a què arribin. A través del contacte i l’intercanvi, del feedback i la crítica constructiva entre els candidats i entre aquests mateixos i l’organització, es busca generar sinergies. La passió s’encomana, les ganes d’innovar, de crear, es retroalimenten, i això ho tenen molt clar des de la Fundació.

Així que el premi, penso, funciona com una excusa, com un revulsiu per crear aquest espai de trobada i diàleg entre persones amb idees i passió per la cultura i per veure com aquesta pot esdevenir una eina d’acció i canvi social.

A l’escenari, projecten un vídeo. Des de la pantalla, Oriol Escursell, guanyador de l’edició anterior del premi amb el projecte Nilak, que busca democratitzar l’accés a la cultura arreu del territori, explica la seva experiència. El que crida realment la meva atenció, malgrat tot, és la ronda de preguntes que segueixen al vídeo i que tancarà la sessió. S’alcen tot de veus parlant de petites utopies que, malgrat tot, narren amb la convicció de qui sap que l’empenta mana sobre els recursos i amb la veu tenyida de l’esperança que genera el premi.

Quan tot acaba, m’aixeco, disposada a marxar, però se m’acosta un noi prou alt a qui no identifico, però, malgrat això, em saluda efusivament. No tinc mala memòria i recordar quina cara fa la gent mai m’ha suposat un problema, però soc prou insegura per creure que, molt probablement, el conec i he oblidat de què. Així que, mentre parla, decideixo seguir-li el fil, a veure si descobreixo qui és. Passen ben bé cinc minuts fins que, finalment, m’adono que és ell, qui m’ha confós. Diu que m’assemblo a una amiga seva i que, a més, faig la mateixa olor. No li dic que fa només dos dies que m’he decidit a dur perfum i me’n poso dues minses gotes rere les orelles.

Just abans de descobrir que no era pas la interlocutora que ell creia, m’explicava, amb els ulls encesos i un entusiasme sorprenent, en què consistia la tasca d’Erol Urbà, el projecte que l’havia dut a aquella sala, que volia presentar al premi.

“Erol Urbà som un col·lectiu d’artistes i facilitadors que dinamitza projectes d’intervenció social a través de l’art urbà. Utilitzem pràctiques artístiques com el rap, la producció musical, el grafiti, la dansa urbana i els audiovisuals per impulsar processos creatius plens de crítica, càrrega emocional i sentit social. Treballem en contacte directe amb els participants, fent que els mateixos passin de consumidors culturals passius a agents actius en la creació d’una peça artística, sent nosaltres qui facilita la tècnica per al procés. Acompanyem als joves en la transició de consumidors passius a agents creadors i compromesos en la construcció del món que volen habitar.”

Erol Urbà

M’explica que s’han presentat a les Beques SOS Cultura, que també impulsa la Fundació Carulla, i ara es presenten al premi, sempre buscant multiplicar l’abast que té Erol Urbà i facilitar l’accés a equips i recursos a aquells joves que no s’ho poden permetre. “L’objectiu és arribar arreu del territori català, democratitzar una xarxa cultural que treballi en l’art urbà”.

Mentre torno a casa, miro la pàgina d’Instagram de l’Erol Urbà. Vivim en un context que ofega la cultura i les iniciatives i precaritza el sector i, malgrat tot, hi ha persones covant la voluntat de mirar enfora i treballar pels altres a través de la cultura. Sembla extraordinari que hi hagi una fundació privada disposada a invertir tant temps i recursos a fer volar idees, però encara ho és més que trobi, any rere any, tantíssimes idees que busquen ales.

Nou comentari

Como el agua
Y un brillo de luz de luna/ iluminaba tus ojos
Més entrades...
ArticketBCN x Mariona Tolosa
Atracció per l'art
14 il·lustracions de Mariona Tolosa Sisteré, una de les il·lustradores convidades per ArticketBCN
Més entrades...