El bany

Arxivat a: General

A l’aigua ens abracem: té el pubis
escarolat, la gropa sumptuosa,
que en jo tocar-la es fa més plena encara.
M’hi encavalco.
                     Fuig.
                            Entrecuixem. L’agafo
pels flancs, amb besos l’asfixio.
                                            Fuig
un altre cop, però ja llangorosa,
flonja i ardent.
                     Així que surt del bany,
regalimosa, les agulles d’aigua
que li queden pel cos evaporant-se
son crits d’amor.
                         Aleshores parlem
amb ajut de metàfores. Com dir si no
l’excés d’aire calent que abrusa el pit,
el segament de cames i genolls,
el cor que se’m desboca quan la miro
dreta o jaient.
                   T’adoro
fins l’esquelet.

 

Nou comentari