Àmbit 7 de l’exposició ‘Per una educació en llibertat’. El franquisme, repressió i adoctrinament (1939-1976). El Born CCM – Pep Herrero Foto: El Born CCM – Pep Herrero
Quin és el model escolar que necessitem? És una pregunta que es formula periòdicament, però per mirar endavant és imprescindible fer balanç de la realitat i els projectes educatius que hem viscut i bastit com a societat per buscar respostes amb cara i ulls a un debat que avui dia és ben viu.
Aquesta mirada al passat és el que proposa l’exposició Per una educació en llibertat. Barcelona i l’escola. 1908-1979, que es pot visitar a El Born Centre de Cultura i Memòria des del 9 d’abril de 2021 fins al 27 de març de 2022. La mostra, que comissaria Antoni Nicolau, proposa una mirada de llarga durada a l’evolució de l’educació a Barcelona i Catalunya al llarg del segle XX i la seva relació amb les opcions polítiques predominants en cada època i, a partir d’aquesta retrospectiva, vol provocar una reflexió sobre la qualitat de l’educació i les demandes socials actuals i futures.
Història
L’any 1908, l’Ajuntament de Barcelona va aprovar el Pressupost Extraordinari de Cultura, un pla inspirat en les experiències de renovació pedagògica d’arreu del món a tombant de segle per a la reforma integral de l’educació a la ciutat. La proposta posava l’èmfasi en un ensenyament de qualitat, públic, gratuït, en català, amb nens i nenes compartint les aules i laic. El projecte va fracassar. Els sectors catalanistes més conservadors, els radicals de Lerroux i els grups catòlics s’hi van posar en contra, però la idea i els valors que conformaven el pla el van mantenir com a referent per als moviments que, posteriorment, han lluitat per una educació en llibertat: Ferrer i Guàrdia, l’Escola del Bosc, l’Escola del Mar o el Grup Escolar Lluís Vives es van inspirar en els principis renovadors del pressupost de cultura de 1908, i el seu llegat encara avui nodreix les idees sobre com hauria de ser el model escolar que volem.
Escola del Bosc. 1914. Frederic Ballell Maymí. Arxiu Fotogràfic de Barcelona
Set àmbits, set escenografies
L’exposició parteix de la Barcelona saturada de 1900 i avança fins a la recuperació de la democràcia a través dels moments clau de la història de l’educació. Cada àmbit expositiu està concebut perquè el visitant s’endinsi en el moment històric que retrata gràcies a l’escenografia de Lluís Danés.
A l’inici l’exposició se situa en un carrer del Raval de finals del segle XIX, estret i ple de cartells que delaten la situació socioeconòmica de la ciutat des d’on el visitant passa a un espai ampli que recrea la Sala de Plens de l’Ajuntament, el segon àmbit, on pot seguir des de dins el debat del Pressupost de 1908 gràcies a una projecció d’un vídeo mapping. La Setmana Tràgica i la crema d’edificis religiosos al tercer, la recuperació de la iniciativa en el context de la Mancomunitat de Catalunya en una escenografia plena de llibres i referències a l’Escola del Bosc i l’Escola del Mar al quart, la renovació pedagògica durant la República al cinquè, bombardejos de l’aviació italiana, El més petit de tots i la nova pedagogia revolucionària durant la Guerra Civil al sisè espai i, finalment, en la recreació dins d’una gàbia d’una aula, el retrocés i la repressió durant el franquisme.
Com a epíleg i sortida, després del setè àmbit, l’exposició posa la mirada a la renovació pedagògica durant el tardofranquisme i la primera democràcia, on són claus els moviments socials i iniciatives com l’escola d’estiu Rosa Sensat.
Els veïns i veïnes de Ciutat Meridiana van lluitar per l’obertura d’una escola, que rebria el nom de Ferrer i Guàrdia. En una de les accions, mestres i alumnes van ocupar un cinema per fer classe. 1977. Foto: Pepe Encinas
Activitats relacionades
Acompanya la mostra la publicació d’un llibre monogràfic i un programa d’activitats pròpies (visites guiades i itineraris especials) i d’altres programades en col·laboració amb l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona (IMEB) o la Fundació Ferrer i Guàrdia, que parlaran del present i del futur de l’educació en diversos debats, xerrades i col·loquis. La programació es completa amb l’acollida d’un simposi internacional, intervencions artístiques, col·laboracions amb escoles i mostres de projectes educatius. Totes les activitats es poden consultar en aquest enllaç.
Àmbit 2 de l’exposició ‘Per una educació en llibertat’. El Pressupost Extraordinari de Cultura de l’any 1908, de l’esperança a la derrota. Foto: El Born CCM – Pep Herrero
Per una educació en llibertat. Barcelona i l’escola. 1908-1979
Del 9 d’abril de 2021 al 27 de març de 2022 a El Born Centre de Cultura i Memòria.
Una retrospectiva sobre l’evolució de l’educació a Barcelona i Catalunya al llarg del segle XX i la seva relació amb les opcions polítiques predominants en cada època.
Joc infantil de saltar i parar. Detall. 1898-1902. Ramon Faraudo Cortells. Arxiu Fotogràfic de Barcelona.
