Tres déus arriben en un poble de la Xina enfonsat en la misèria i la fam buscant una bona persona. Per trobar-la posen a prova els habitants per veure si algú els oferiria casa seva per passar-hi una nit. Tothom s’hi nega, menys Xen Te, que es dedica a la prostitució. Els deus, agraïts, premiaran la seva bona fe amb deu mil dolars de plata, amb els que ella obrirà un estanc. Però la seva bondat tocarà de peus a terra com mai: un veí del poble li demanarà si s’hi pot quedar a dormir i instal·laran tota la família. I ella no sabrà dir que no, fins que es disfressi, de tant en tant, en un cosí sense escrúpols, que les veu a venir d’una hora lluny i que no en deixa passar ni una.

Ser bo quan les coses van bé

És fàcil partir-nos el pa quan ens en sobra. Demanar-te perdó per haver-te fet un copet en passar davant teu. Donar-te gràcies per obrir-me la porta. Tota aquesta educació automàtica i superficial. La bondat és demostra en la penúria: quan les coses van malament de debò i no hi ha lloc per fer el numeret, hi ets o ni hi ets, reacciones o no. Xen Té, que va amb el lliri a la mà, és un exemple: perquè cada persona que li presenta el seu merder, ella se’n fa càrrec. Em pregunto si necessitem més models que modals, i si ser bona persona vol dir ser capaç de frenar davant del que t’incomoda: no passar de llarg quan algú que està realment fotut ni dir allò de: ja s’ho farà.

De la puresa en surts baldat

Actuar amb coherència i amb bondat amb tothom és impossible. Tard o d’hora, sense voler faries mal a algú. Les persones bones també fan mal.


Impossible ser bo amb tothom


Persona elevada

A què aspirem? “La gent esquifida es veu obligada a desguarnir els altres, la gent generosa els omple de coses” escrivia Bertolt Brecht a Condemna a les ètiques.


Les coses s’encomanen



Es perden moltes coses en no estimar


Em fa vergonya haver-te fallat

Em ressona especialment. Potser el primer pas és intentar intuir l’impacte que té el que fem i no fem, el que diem i callem en els altres.


Ser bona amb els altres i amb mi mateixa era massa difícil.


El mal té recompensa?

He vist imbècils destrossar, com voltors, persones i que tot el seu voltant aplaudir o callar. No parlo del bullying entre nens sinó entre grans.



El bé i el mal

La vida no es divideix entre els bons i els dolents, per molt que fem creure als petits, a base de contes rodons, que sí. Tampoc podem viure excempts d’una cosa ni de l’altra. Nazis persones bones, i a l’església pederastes. Tot es barreja en tot. Sí que cadascú té un tarannà, però estem plens de matisos. Hi ha d’haver un bon final, però no l’hem trobat. No podem dirigir el nostre destí

No som bons o dolents, fem coses bones o dolentes. Xen Te

Nou comentari

Comparteix