Foto: Pedro Ribeiro Simões


Que no vas ser tu el primer amor, això volia dir-te, que tu vas ser la primera dependència, el primer no puc viure sense tu, l’inèdit sense tu no soc res, el desconegut et necessito, el fatídic no em deixis mai o em moriré. I no és que fóssim massa joves, és que ja teníem l’ànima massa ferida. Vam ser la primera necessitat malaltissa de tenir-nos per no caure. I l’última. Perquè, ja ho veus, aquí no s’ha mort ni es morirà ningú, i la terra encara era humida quan va aparèixer el primer amor, sense estridències, sense vestits esquinçats, sense drames.

I era tan senzill i tan diàfan, que vaig saber que a partir d’aquell moment estimaria així, i només així. Que no hi cabia el dolor, en aquella manera de donar-se, d’expandir-se. Per això ara torna a ser senzill. Mirar com somriu i saber que m’importa, que vull que sigui feliç, sempre, independentment de si m’estima o no, de si em desitja o no, de si demà vol tornar a agafar-me la mà o no. Arriscar-me a dir-li “t’estimo” i saber que no hi tinc res a perdre, perquè mai no l’he volgut tenir.

Que no vas ser tu el primer amor, això volia dir-te, però també que he après a estimar el que vaig ser amb tu (les pors absurdes, que bevien compulsivament de les teves, la paralitzant incapacitat de saber-me lliure per decidir). Que estimo el que vaig ser amb tu i tot el que vaig aprendre a ser després de tu. I que en cada moment vam fer el que podíem, el que sabíem. I va estar bé.



* Text publicat al blog La vida té vida pròpia.

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Roda a març 04, 2018 | 02:09
    Roda març 04, 2018 | 02:09
    Sonia Moll, touché!. Sóc jo i ell, el que vam ser... Precioses paraules i certes.
  2. Icona del comentari de: Anònim a març 04, 2018 | 06:26
    Anònim març 04, 2018 | 06:26
    Gràcies per escriure uns sentiments que son tan real per mi!!!!!
  3. Icona del comentari de: Anònim a març 04, 2018 | 08:24
    Anònim març 04, 2018 | 08:24
    "Que estimo el que vaig ser amb tu i tot el que vaig aprendre a ser després de tu. I que en cada moment vam fer el que podíem, el que sabíem. I va estar bé." .... crec que reconèixer humilment que cada relació ens fa créixer i reconèixer-li a l'altre des de la calma i amb agraïment, és la millor manera de ser justos amb nosaltres, de poder tancar una etapa i obrir-nos a d'altres persones sense por. M'ha agradat Sònia!
  4. Icona del comentari de: Natàlia a març 06, 2018 | 23:49
    Natàlia març 06, 2018 | 23:49
    Simplement, gràcies... per expressar-ho amb paraules

Nou comentari

El piano

Comparteix

Last Dance

It's my last chance/ For romance tonight
Comparteix

Chiquitita

Si es que tan triste estás/ para qué quieres callarlo
Comparteix

La Gymnopédie de Satie

Escoltem una de les peces més conegudes del compositor francès
Comparteix

Tantes coses a fer

La vida és el que et passa/ mentre fas plans per tenir-ho tot lligat

Passadís

Equipo Crónica. Sense títol, 1972. Aquarel·la i guaix sobre teixit, 54 x 39 cm.
Comparteix

Tots van ser Picasso

Els Espais Volart exposen la col·lecció de 400 tapets decorats per artistes i escriptors en solidaritat amb el pintor
Comparteix

La Venus de Botticelli

14 obres d'un dels artistes més reconeguts del primer Renaixement
Comparteix

La soledat segons Hopper

14 obres de l'artista més representatiu de la pintura estatudinenca del segle XX
Comparteix

Soc infermer i només tinc dues mans

14 il·lustracions sobre la rutina del personal sanitari

Comparteix