Claudi Lorenzale Sugrañes, Barcelona, 1816-1889. Estudi de dues mans sostenint unes brides. Cap a 1850-1870. Adquisició, 1918. Museu Nacional d’Art de Catalunya, Barcelona. ©Museu Nacional d’Art de Catalunya.


Tant en l’origen de la història de la humanitat com en la història de l’art europeu hi són les mans. A partir d’aquestes dues premisses, Alexandra Laudo, comissària d’Història de les mans, la nova exposició del Programa d’Arts Visuals de l’Àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona, revisa aspectes destacats de la història cultural de les mans i de la nostra relació tàctil amb el món. Hi ho fa a través d’un diàleg entre obres d’art contemporani d’artistes actuals i una selecció de peces del romànic, el gòtic, el renaixement, el barroc i l’art modern procedents de la col·lecció del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), institució que ha col·laborat en aquesta mostra, juntament amb els diversos municipis de la demarcació de Barcelona que l’acolliran entre 2022 i 2024.

En paraules de la comissària, “les obres reunides ens conviden a pensar sobre les formes de comunicació, producció, relació i coneixement que al llarg dels temps s’han articulat a través de les mans i del contacte”, en una exposició que “també posa atenció en la progressiva evolució, en temps recents, cap a una cultura digital, en què la manualitat conviu amb formes de relació fonamentades en el contacte dactilar i en la mediació de dispositius i pantalles tàctils, les quals mitiguen i transformen la nostra relació física amb els objectes, les persones i altres elements del nostre entorn”.

Isabel Banal. Acabar i començar. 2020-2021.


Els àmbits, els artistes, les obres

El diàleg que proposa Alexandra Laudo s’articula en nou àmbits temàtics: Les mans, l’autoritat, el poder; Les mans, la lectoescriptura, la història; Les mans, el control, la determinació; Les mans, el treball, les cures; Les mans, els diners, el valor; Les mans, els pits, el martiri; Les mans, la medicina, el cos malalt; Les mans, el desig, el pecat; i Les mans, els inicis, els finals. I proposa una selecció de vint-i-cinc obres dels artistes Antoni Abad, Isabel Banal, Isabel Barios, Damià Campeny, Colita, Mirari Echávarri, Raquel Friera, Camille Henrot, Fermín Jiménez Landa, Claudi Lorenzale, Mestre de Cinctorres, Joan Morey, Antoni Muntadas, Levi Orta, Pasqual Ortoneda i María Sánchez, així com obres anònimes dels segles XIII, XV, XVI i XVIII i monedes del segle XX.

Un recorregut per l’exposició evidencia fets com ara que, tot i que les mans estan en l’origen de la creació artística, l’art és quasi sempre un territori que ha prioritzat la vista, especialment per motius de conservació. O que el desenvolupament de les tecnologies digitals ha redefinit la nostra relació tàctil amb el món i amb les persones. La importància de la tactilitat s’ha posat de manifest més que mai amb la pandèmia de la covid-19, remarcant, en paraules de la comissària que “tocar és deixar una part de nosaltres en la superfície del món i dels altres, i també és, alhora, canviar, mutar, ser transformat en aquest contacte que altera la nostra individualitat i ens permet ser, momentàniament, una singularitat plural”.

Isabel Barios Ibars. Mans invisibles. 2019.


Apropant l’art contemporani al territori i a totes les persones

L’Oficina de Difusió Artística de l’Àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona, a través del seu Programa d’Arts Visuals, vol anar més enllà del suport a les polítiques locals d’art contemporani de la demarcació, de la mateixa manera que el MNAC vol fer molt més que col·leccionar, estudiar, conservar i exhibir els seus fons. Ambdues institucions persegueixen connectar la ciutadania amb l’art per facilitar l’accés i la generació d’idees, la creativitat, l’educació i el coneixement. Amb la seva col·laboració en l’exposició «Història de les mans» es volen compartir tots aquests objectius amb els ajuntaments que acolliran l’exposició i amb aquells que la visitaran.

«Història de les mans» ha començat la seva itinerància el març de 2022 al Museu de Granollers i, fins al març de 2024, visitarà nou espais expositius més: el Museu d’Art de Sabadell, el Museu Municipal Joan Abelló (Mollet del Vallès), el Centre d’Art Contemporani La Sala (Vilanova i la Geltrú), la Sala dels Trinitaris (Vilafranca del Penedès), el Centre Cultural El Casino (Manresa), la Sala Muncunill (Terrassa), el Muxart Espai d’Art i Creació Contemporanis (Martorell), el MAC La Presó (Mataró) i el Museu d’Art de Cerdanyola.

Anònim. Catalunya-Aragó. Taller de la Ribagorça. Frontal d’altar de Sant Climent de Taüll. Segona meitat del segle XIII. Adquisició de la col·lecció Plandiura, 1932. Museu Nacional d’Art de Catalunya, Barcelona. ©Museu Nacional d’Art de Catalunya.

Amb la voluntat d’oferir recursos als visitants per contextualitzar i aprofundir amb les temàtiques i els plantejaments de l’exposició, «Història de les mans» ofereix també un servei educatiu a càrrec d’Àgora Serveis Culturals, activitats vinculades, un espai de documentació i un catàleg. L’exposició disposa de diferents serveis d’accessibilitat: textos en Braille, amb macrocaràcters i de lectura fàcil, interpretació en llengua de signes i serveis educatius adaptats. I, per enriquir aquest diàleg entre obres d’artistes contemporanis i obres de la col·lecció del MNAC, «Història de les mans» convida els municipis participants a la itinerància a incorporar obres locals.

Trobareu més informació a www.diba.cat/web/oda/historiadelesmans i a les xarxes socials de l’Àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona, amb l’etiqueta #HistòriaDeLesMans.

Anònim. Escola de Nottingham. Santa Anna i la Mare de Déu nena. Mitjan segle XV. Adquisició de la col·lecció Plandiura, 1932. Museu Nacional d’Art de Catalunya, Barcelona. ©Museu Nacional d’Art de Catalunya.

Aquesta acció de la Diputació de Barcelona respon als Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). Els17 ODS van ser proclamats per l’Assemblea General de Nacions Unides el 25 de setembre de 2015 i formen part de l’Agenda global per a 2030. La Diputació de Barcelona n’assumeix el compliment i desplega la seva acció de suport als governs locals de la província d’acord amb aquests ODS.

Nou comentari

El piano

Comparteix

Moonlight Shadow

I stay, I pray / See you in heaven one day
Comparteix

Delirio de grandeza

Espero con el tiempo justiciero / que retornes buscando una ilusión de amor
Comparteix

Raindrops Keep Fallin’ on My Head

I'm never gonna stop the rain by complaining
Comparteix

Could You Be Loved

We've got a mind of our own/ So go to hell if what you're thinking is not right

Passadís

Comparteix

El silenci dibuixat

14 dibuixos plens de força, misteri i profunditat
Comparteix

Glups!

14 dibuixos d'Andrea Zayas que mostren el món sense embuts dels infants
Comparteix

La llum dibuixada

14 il·lustracions on la vida s'imagina a través de finestres il·luminades
Giorgio Morandi. Natura morta, 1953-1954 © Giorgio Morandi, VEGAP, Madrid, 2021
Comparteix

Giorgio Morandi, la ressonància infinita

La Pedrera fa un recorregut retrospectiu per l'obra del pintor i gravador italià

Comparteix