Després d’un 2020 que no cal ni presentar, aquest 2021 vol moviment, i el festival que millor el detecta i projecta és el Sismògraf, que portarà a la Garrotxa les millors propostes de dansa del 8 al 30 d’abril. El Sismògraf aposta per la presencialitat, adaptant-se en tot moment a les mesures de prevenció i seguretat, espaiant les seves propostes en el temps i oferint una trentena d’espectacles amb aforaments més reduïts. Podeu consultar-ne la programació completa al web del Sismògraf, i us destaquem 14 espectacles on cos i moviment són protagonistes.
1. Brots transhumants, Magí Serra i Arnau Obiols.
Dijous 8 d’abril a les 19 h, Espai Barberí.
El ballarí Magí Serra i el músic Arnau Obiols, acompanyats pel creador audiovisual Pepe Camps, es van unir per fer i documentar una caminada artística de sis dies des de Queralt fins a Manresa. Brots Transhumants és un viatge inspirat en la transhumància d’animals, un procés de descoberta de l’entorn i de la potència transformadora del viatge. El resum d’aquest recorregut artístic es va recollir en una peça audiovisual que es va projectar per primera vegada a la Fira Mediterrània (2020) i que es podrà veure de nou a l’acte d’inauguració del Sismògraf. A més de la projecció, també hi haurà una breu intervenció d’Arnau Obiols i Magí Serra.
2. Crisálida, Antes Collado.
Divendres 9 i dissabte 10 d’abril, a les 21 h, La carbonera.
Amb un dansar titubejant, Crisálida és una proposta que pretén desdibuixar els contorns d’allò humà, treballant elàsticament entre imatges recognoscibles i cossos per descobrir, per tal d’acollir no tan sols allò conegut, el nostre present esgotat, sinó també allò irrecognoscible i que encara ha de venir.
Com a complement a aquesta peça, les tardes del 8 al 10 d’abril es podrà visitar una instal·lació viva, amb ballarins i ballarines en directe a La Carbonera.
3. Cinc maneres de matar el temps, Thomas Noone Dance.
Dissabte 10 d’abril, a les 12 h, pista d’atletisme.
Un programa de dansa conformat per cinc duets, amb ballarins i ballarines professionals de Catalunya, dirigits i coreografiats per Thomas Noone. La proposta, una aposta pel talent local, presenta un diàleg entre les cinc parelles, una reflexió sobre l’espai i les relacions que s’hi estableixen. Un espai que separa però alhora atansa, a vegades íntim, i a vegades absent. Un joc de confiança entre els ballarins i el coreògraf: un equilibri entre l’acceptació i la modulació de la proposta, la confiança mútua.
4. Doppel-Leo, Lŏkke | Olatz De Andrés.
Diumenge 11 d’abril, a les 12 h, Parc nou.
Una càpsula coreogràfica que camufla dos cossos en un vaivé entre allò escultòric i l’acció. Forma part del conjunt de càpsules de dansa que conformen el projecte Doppelgänger, aquell doble errant que hi ha en alguna part del món i que és idèntic a cadascú de nosaltres. Duplicats, extraordinaris, els doppelgänger són quelcom similar a una projecció espiritual pròpia. L’aparellament per afinitat unit per un moviment bessó.
5. L’elogi de la fissura, Lorena Nogal.
Dijous 15 d’abril a les 19 h, Pati de l’hospici.
Un manifest sobre allò que es construeix des de la foscor, des del dubte, en aquella esquerda que no ensenya sinó que suggereix. Un treball meticulós, delicat, sense ornaments, que parteix de l’ombra i la fragilitat i va cap a la bellesa de la fissura, que emergeix de l’acceptació de la imperfecció, l’asimetria i el soroll que es dipositen en un cos fluix, vulnerable i desestructurat.
Aquesta proposta, que neix arran d’una col·laboració amb la casa de moda Marlota, és una mirada cap al procés de canvi, cap a la recerca d’una nova versió d’un mateix. L’elogi de la fissura és una peça vinculada a Situacions. Rusiñol Masramon, l’exposició de pintura que es podrà veure al Museu de la Garrotxa durant el Sismògraf (del 27 de març al 6 de juny) i que conté alguns quadres inspirats en peces programades en edicions anteriors del festival.
6. La dansa butoh de Carlotta Ikeda, Anna Ventura Natsuki.
Divendres 16 d’abril a les 18 h, Museu dels Sants.
El terme japonès butoh consta de dos ideogrames, el primer significa “ballar” i el segon “tocar el terra”. Anna Ventura Natsuki ens embarca en un viatge cap a l’obra de la coreògrafa Carlotta Ikeda i el descobriment de la dansa butoh. La proposta és una conferència que repassa la trajectòria d’aquesta figura emblemàtica de la dansa i ens introdueix al moviment i les particularitats de la dansa butoh, una disciplina artística que sorgeix arran de la necessitat de reflexionar sobre la cultura nipona després dels desastres de la Segona Guerra Mundial. Aquesta proposta es complementarà amb la projecció del film Kesseki, d’Anna Ventura Natsuki.
7. Corpus, Xavier Bobés.
Divendres 16 d’abril a les 19 h i 21 h i dissabte 17 d’abril a les 17 h i a les 19 h, Sala El Torín.
Corpus és un espectacle-concert, una trobada entre una peça escultòrica, un manipulador d’objectes i un músic. També és un viatge entre un home i la seva forma, un diàleg impossible desfent les hores d’una vida, retrocedint camins, empetitint fins a desaparèixer de nou. Amb el desig que el silenci i la quietud despleguin la seva eloqüència.
8. {RUMIAR}, Quim Bigas.
Dissabte 17 d’abril a les 17 h, sala d’actes de l’Hospici.
La primera temporada de {RUMIAR} és un trajecte audiovisual, una línia que traça relacions entre espais interns i espais compartits, entre els diversos moviments que ens són permesos a mesura que el temps va passant. Consta de quatre episodis, amb la dansa com a personatge: Lloret – Respirar la llar (amb Maria Muñoz, Alba Saskia, Tito Vilanova i Albert Gibernat); Olot – Quedar-se a prop (amb Èlia Teis, Marina Espasa i Zeba); Mataró – Balancejar l’aquí (amb Joan Català, Maria Bouabdellah, Dans Invitro i Rafa Ruiz); i Terrassa – Implicar el món (amb Karol Galindo, Monsieur Cactus, Anna Senpeu i David Corral). Paral·lelament a la visualització del vídeo, Quim Bigas realitzarà algunes accions per tal de fer present l’element del cos en viu.
9. Pelat, Joan Català.
Diumenge 18 d’abril a les 12:30 h, Ca l’esquirolet (Sant Joan Les Fonts)
La proposta de Joan Català és un solo de dansa que esborra les fronteres entre la dansa i el circ, el teatre i la performance, entre el públic i l’espectacle. Una revisió de les tècniques artesanals i certs records propis i un diàleg entre l’home i l’objecte que deixa espai a l’imaginari per compartir experiències i responsabilitats, en un ritual efímer.
10. Aloha from Hawaii, Cia. Mar Gómez i Cia. Vero Cendoya.
Dissabte 24 d’abril a les 16 h, centre de la ciutat.
Una limusina de color rosa arriba al seu destí i en surten dues dones vestides d’Elvis Presley que busquen fer-se un bany de multituds i ser estimades per tanta gent com puguin, exactament com va fer el Rei del Rock el 14 de gener de 1973, quan va oferir el concert Aloha From Hawaii, retransmès a tot el món i vist per més de mil milions de persones. Fartes de demanar respecte, afecte i amor, tiren pel dret i es posen els pantalons de l’home més poderós del món en l’instant de màxima expansió de l’artista: el seu mega concert des de Honolulu.
11. Siempre siempre, nyamnyam i Carme Torrent.
Dissabte 24 d’abril a les 19 h, Teatre Principal d’Olot.
Aquesta peça s’adapta a cada lloc on es programa. Siempre Siempre és una arqueologia del que ja és allà. Relacions entre sons, llums, cossos, hacks, que reparen i trastegen, disposant una mirada obliqua que permet sostraure’ns de la necessitat d’encadenar imatges, de voler entendre-ho tot, quedant només impressions parcials, ficcions no hegemòniques.
12. Una ciutat d’ombres, LaSala & Com un Llum.
Diumenge 25 d’abril a les 17 h, Teatre Principal d’Olot.
Una experiència participativa per a infants de 6 a 12 anys i acompanyants que conjuga dansa urbana, cultura contemporània, manipulació d’objectes i experimentació de la física del color i la llum.
13. Kumiko, Ívida Cynara.
Diumenge 25 d’abril a les 19 h, Escola Bressol (Sant Jaume de Llierca)
Un viatge innocent caracteritzat pels valors interns.
Un contrabaixista sobre una màquina elevadora.
Un duet daurant-se en moviment continu.
Una noia amb una planta a l’esquena.
14. Là, Baro d’evel.
Dijous 29 i divendres 30 d’abril a les 19:30 h, Teatre Principal d’Olot.
Al començament, el gest reduït a l’essencial: dos cossos, dos gèneres, dos colors, dues dimensions, dos reialmes, una mateixa solitud, el mateix desig tenaç que això continuï i torni a començar. Les mateixes ganes immenses de deixar que l’altre ens transformi, ens mogui. Com si no existís res més que aquest sentir-se consternat o travessat. Dos humans i un corb blanc i negre que s’empenyen els uns als altres cap a una mena de ballet sensible i poètic on cada cos deixa el seu rastre, on cada història queda escrita.
