Foto: Teatre Poliorama
La Pilar i el Josep són dos amants que es troben en secret cada any durant un quart de segle. Ells canvien, el món canvia, l’habitació d’un parador de la Rioja és sempre la mateixa.
Un cop l’any és l’adaptació de Same Time, Next Year, un espectacle original de Bernard Slade que va triomfar al Broadway dels anys setanta. Ara el podem veure al Poliorama en una versió traslladada a la realitat d’aquí (els referents són els nostres) i ambientada entre el 1975 i el 2000. L’obra la dirigeix Àngel Llàcer i la interpreten uns camaleònics Mar Ulldemolins i David Verdaguer.
Dels vint-i-pocs anys als cinquanta-i-pocs, als dos personatges (casats i amb fills cadascun per la seva banda) els passen coses de tots colors. Ella comença sent una dona que va quedar embarassada molt jove i que va evolucionant i empoderant-se. “M’agradaves més quan no t’havies fet del Círculo de Lectores”, li etziba ell quan veu que la cultura està ajudant la Pilar a tenir un criteri propi i a seure al volant de la seva vida.
Els salts temporals entre escenes es marquen amb projeccions que apel·len a la nostàlgia dels espectadors i recorden fets rellevants dels anys setanta (la mort de Franco, l’Un, dos, tres, el retorn de Tarradellas), vuitanta (la Movida Madrileña, el naixement de TV3, l’explosió del Challenger), noranta (els Jocs Olímpics de Barcelona) i dos mil.
No sembla mala idea regalar-nos aquesta tardor convulsa una dosi de comèdia romàntica pura. Tot i algunes situacions dramàtiques, Un cop l’any té tots els ingredients de la comèdia romàntica, inclòs –per descomptat– el final feliç. Perquè l’amor clandestí es desgasta menys i, en conseqüència, té més números de durar per sempre.
Foto: Teatre Poliorama
Un cop l’any
Autor: Bernard Slade
Títol original: Same time, next year
Direcció: Àngel Llàcer
Intèrprets: Mar Ulldemolins i David Verdaguer
Traducció i adaptació: Hèctor Claramunt
Música: Manu Guix
Una producció de Minoria absoluta i Cow Theatre.
0
0
