Apropar-nos al món que tenim a dins. A les tempestes, a les pors, a allò que encara no té nom. Escoltar la nostra veritat. Aquella que batega al fons del fons. I escoltar la veritat dels altres, per comprovar que la compassió és allò que ens apropa.

Però per fer-ho cal tenir algú que amb tacte i mestratge et faci de brúixola. Aquest és el paper de l’actriu i guia emocional Anna Sabaté (1975). Ha presentat el projecte Teatre i Consciència al CaixaForum de Barcelona. Aquest està format per tallers que, a través de la interpretació, et connecten amb el que portes a dins. Comencen a l’octubre, i les inscripcions estan obertes fins al juliol. Aquestes són 14 de les reflexions que ha compartit.

Foto: Imma Carpio


1. Les ferides són motors vitals.

2. Hauríem d’aprendre a mirar els ulls del dolor. Perquè si no, anem perduts i acabem sense saber ni què sentim ni què som.

3. Fins que no tenim res a perdre no diem el que sentim.

4. Necessitem màscares per sobreviure, sense elles ens quedaríem a cor obert davant d’una societat depredadora. Allò que ens fa autèntics és ser conscients de quina màscara duem en cada moment.

5. Cal ser valent per apostar pel teu talent i desenvolupar-lo. Això és el que et permet anar més enllà i realitzar-te com a persona.

6. Les nostres pors més grans són la necessitat de controlar-ho tot: no fem un pas si no tenim la certesa que hi haurà un resultat al darrere. El que pensaran els altres ens mortifica molt. O les necessitats que no tenim cobertes: que t’estimin, que et valorin, que et reconeguin la feina.

7. El perill més gran és el conformisme: un cop has arribat a un lloc en què et sembla que estàs protegit, no te’n vols moure. No agafes riscos, no creixes. I si no creixes, no madures ni avances.

8. Estàs per sobre els teus problemes personals o els teus problemes personals t’estan utilitzant?

9. La vida la creem a partir dels nostres pensaments. I fer-nos responsables de les nostres paraules i actes és el que ens ajuda a ser lliures.

10. És molt dur acceptar que no ets qui voldries ser. Però encara és més dur no donar-te l’oportunitat de ser qui ets.

11. Fins que no t’acceptis a tu mateix tindràs problemes de relacions, de feina, de tot, perquè estaràs amagant el que no vols que vegin i lluitant per ensenyar el que no ets.

12. La gent té por de sentir. No ens han ensenyat a transitar pel dolor i la tristesa. És per això que només ens agrada mostrar les emocions que estan acceptades socialment.

13. Ser valent és atrevir-te a ser coherent amb el que sents.

14. En comptes de trepitjar els altres, ens hauríem de dedicar a elevar-nos. Això és el que ens dignifica.

Nou comentari

El piano

Comparteix

De mi

Som de carn i os i som esquerda
Comparteix

Paranoid Android

When I am king / You will be first against the wall
Comparteix

No ho puc fer per tu

Si ets bo per començar, també vull veure si ho acabes
Comparteix

Something

I don't want to leave her now/ You know I believe and how

Passadís

Equipo Crónica. Sense títol, 1972. Aquarel·la i guaix sobre teixit, 54 x 39 cm.
Comparteix

Tots van ser Picasso

Els Espais Volart exposen la col·lecció de 400 tapets decorats per artistes i escriptors en solidaritat amb el pintor
Comparteix

La Venus de Botticelli

14 obres d'un dels artistes més reconeguts del primer Renaixement
Comparteix

La soledat segons Hopper

14 obres de l'artista més representatiu de la pintura estatudinenca del segle XX
Comparteix

Soc infermer i només tinc dues mans

14 il·lustracions sobre la rutina del personal sanitari

Comparteix