Foto: cinescopia.com
El director, guionista, productor i actor nord-americà Blake Edwards va néixer a Tulsa, Oklahoma, el 26 de juliol del 1922 i va morir a Brentwood, Califòrnia, el 15 de desembre del 2010. El 2004 va ser guardonat amb l’Oscar honorífic per la seva trajectòria. Amb l’humor que el caracteritzava va fer una entrada triomfal al ritme de la seva pel·lícula més coneguda, La pantera rosa, dibuixada com a icona del film per Friz Frelengm. Jim Carrey el presenta i tot seguit ell apareix com un coet, de la millor de les maneres que ho pot fer algú que deixa empremta.
Uau. Això senta bé. Se m’ha permès un minut i mig, o noranta segons –a elecció pròpia– per agrair a tots els que han fet possible que rebi aquest honor. Quan vaig començar a pensar-hi una mica, pensant-hi seriosament, tothom, i vull dir tothom, ha fet que arribi aquí aquesta nit.
La primera persona que em va venir al cap quan vaig intentar recordar-les totes, va ser un noi menut que treballava a la pel·lícula que vaig anomenar La festa. Acostumava a sortir amb una pala i recollir la caca d’elefant. I mentre ho feia, cantava: “no hi ha negoci com el món de l’espectacle.” I llavors hi va haver un actor italià confús amb qui vam intentar d’aconseguir que entengués el que vol dir el gest d’acord [fa el gest d’aprovació amb la ma] en la nostra llengua vernacla. Bé. Només li vam dir: fes això [fa el gest d’aprovació amb la mà]. I ell sempre feia això [fa el gest de desaprovació amb la mà]. I per això vam decidir que era millor adaptar-nos a ell que ell a nosaltres. Així que a partir d’aquest moment, en el rodatge, jo diria, és bona la presa, Phil? [fa el gest de desaprovació amb la mà]. Sala d’edició: deixes caure un parell de frames just abans que el cocodril s’empassi el ximpanzè, Ralphie? [fa el gest de desaprovació amb la mà]. Creus que l’Audrey pot cantar, Henry? [fa el gest de desaprovació amb la mà].
La conclusió és que tots i cadascun han contribuït a aquest moment, amics i enemics per igual –sí, no podria haver arribat aquí sense els enemics. M’has picat i demostraré que estàs equivocat, d’acord? Així que el mèrit és de tothom, des del noi menut amb la pala a la gent més exigent de l’Acadèmia. La meva mare els dona les gràcies. El meu pare els dona les gràcies.
I la bella anglesa [Julie Andrews] amb la seva incomparable veu de soprano i el seu vocabulari promiscu us dona les gràcies. I jo us dono les gràcies.
Text original
Wow. That felt good. I have been allowed a minute and a half, or ninety seconds –my choice– to thank everyone that made it possible for me to receive this honor. When I started giving it some thought, serious thought, everyone, I mean everyone, got me here tonight.
The first person that came to mind when I tried to pick them out was a little guy who worked on the film I did called “The Party.” And he used to come out with a shovel and scoop up the elephant poop. And as he did he sang “There’s No Business Like Show Business.” And then there was a confused Italian actor that we tried to get him to understand what this okay sign [makes “okay” hand sign] meant in our vernacular. Okay. We just said, just do that [makes “okay” hand sign]. And he always did this [makes wrong hand sign]. And so we decided better we conform to him than he to us. So from then on, on the set, I would say, get the shot, Phil? [Makes wrong hand sign]. Cutting room: you drop a couple frames just before the alligator swallows the chimp, Ralphie? [Makes wrong hand sign]. Do you think Audrey can sing it, Henry? [Makes wrong hand sign].
The point is, each and every one who has contributed to this moment, friends and foes alike –yeah, I couldn’t have done it without the foes. I’m steamed and I’m gonna prove you’re wrong, okay? So it’s everyone, from the little guy with the shovel to the discerning folks in the Academy. My mother thanks you. My father thanks you.
And the beautiful English broad with the incomparable soprano and promiscuous vocabulary thanks you. And I sure as hell thank you.
