El Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) s’ha empescat una nova proposta: Cinema 3/99, un programa de projeccions concebut per a públics de totes les edats (de 3 a 99 anys), amb pel·lícules d’animació, videoart i cinema d’artistes. Cada mig any, Cinema 3/99 presentarà un programa nou que inclourà una selecció de pel·lícules sobre un mateix tema, entre les quals, una peça de creació original encarregada a cineastes i videocreadors locals.

Fotograma d’Historia Naturae (Suita), de Jan Švankmajer

La primera edició, programada per Gloria Vilches, coordinadora de projectes audiovisuals del CCCB, es titula Criatures de la natura: plantes, humans i altres animals i presenta una selecció de deu curtmetratges per a tots els públics, inclosa una peça creada expressament per l’artista local Aurora Gasull Altisent, al voltant de la relació entre les criatures diverses de la natura. Un viatge audiovisual de 45 minuts de durada per explorar els múltiples ecosistemes que ens ofereix el nostre planeta i les espècies que hi convivim. El programa abraça una visió ecologista que convida a reflexionar a qualsevol edat sobre les conseqüències de les accions humanes en el medi ambient. .

Criatures de la natura: plantes, humans i altres animals es podrà gaudir en sis passis gratuïts diferents en caps de setmana: 26 i 27 de març, 16 i 17 d’abril, 14 i 15 de maig (dissabtes a les 17 h i diumenges a les 11 h). Aquestes són les deu pel·lícules d’animació, videoart i cinema d’artistes que s’hi podran veure, inscrivint-se prèviament a través d’aquest enllaç.

Animal Movie, Grant Munro, Canadà, 1966, 9’

Un nen descobreix que no pot competir amb un mico, una serp, un cavall o un saltamartí quan prova d’imitar-ne els moviments. Tanmateix, l’ésser humà és capaç de desenvolupar tecnologies que li permeten de desplaçar-se d’una manera diferent.


Sea Song, Richard Reeves, Canadà, 1999, 4’

Aquesta delicada peça artesanal, amb dibuixos (i sons!) pintats directament sobre la pel·lícula cinematogràfica, mostra una visió fantàstica i agitada de la vida nocturna al mar.


Paradise Lost, Evelyn Lambart, Canadà, 1970, 4’

El film mostra com les aus, les papallones i altres criatures del bosc sucumbeixen a la contaminació atmosfèrica causada pels humans. Un reclam del dret dels animals per viure en un hàbitat natural lliure de pol·lució.


Walk-in-the-Forest, Diane Obomsawin, Canadà, 2009, 3’

En aquesta obra d’animació d’una autora indígena canadenca, un remeier travessa el bosc a la recerca d’una flor medicinal. Durant el periple, descobreix un llac amb propietats curatives, alhora que és testimoni de la degradació que pateix.


Matinada a Lobeke, Aurora Gasull Altisent, Espanya, 2022, 3’

Gasull ha fet expressament per al Cinema 3/99 una peça sensorial d’animació abstracta inspirada en l’escena sonora que Eloïsa Matheu, una coneguda divulgadora dels sons de la natura, va enregistrar al bosc tropical de Lobeke, al Camerun.


Bouquet écologique 26, Rose Lowder, França, 2003, 1’

Imatges d’horts i d’animals enregistrades en una granja ecològica d’Itàlia. El peculiar estil de filmació de la seva autora, fotograma a fotograma, genera un sorprenent efecte de vibració.


A man and his dog out for air
, Robert Breer, Estats Units, 1957, 3’

La passejada d’un home amb el seu gos representat a través d’una dansa de subtils sons i gargots.


Dog Duet, William Wegman, Estats Units, 1975, 2’

Per què aquests dos gossos es mouen misteriosament sincronitzats? El videoartista William Wegman ha treballat molt sovint amb el seu gos, Man Ray, acompanyat en aquesta peça per un altre amic caní.


Historia Naturae (Suita), Jan Švankmajer, Txecoslovàquia, 1967, 9’

A través de la tècnica de stop-motion, el famós animador txec retrata una curiosa fauna. Cada un dels vuit capítols que componen la totalitat d’aquesta peça està dedicat a una espècie determinada (peixos, aus, rèptils, mamífers…), que té assignada peces musicals d’estils diferents.


Persona, Gloria Vilches i Lorena Álvarez, Espanya, 2019, 3’

La cançó de Lorena Álvarez que presenta aquest videoclip, filmat al parc nacional de les Illes Atlàntiques (Galícia), reflexiona sobre l’aleatorietat de les espècies: per què, dins d’aquest repartiment atzarós, a l’artista li ha tocat ser humana, en comptes d’un os o d’una figuera.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa