“Les pel·lícules són un món de fragments”, deia Jean-Luc Godard, que va néixer el 3 de desembre de 1930 a París i va morir el 13 de setembre de 2022 als 91 anys. Recordem el director de cinema, considerat un dels membres més influents de la Nouvelle vague, veient-ne l’entrevista que Alexander Kluge li va fer amb motiu de l’estrena de l’Éloge de l’amour, i oferint-vos-en 14 reflexions.
1. Un estima sense fer-se preguntes.
2. A La història del cinema vaig dir que nosaltres, els de la Nouvelle vague, estimem el cinema abans de coneixe’l perquè les pel·lícules de què parlàvem no es podien veure. Això vol dir que estimem el cinema a cegues.
3. Si m’obrissin, de dins meu sortiria un nen vell o un vell jove.
4. Tinc el pressentiment que la joventut, que acaba als 26 anys, no té prou temps de conèixer l’edat de la seva pròpia joventut. I el mateix passa quan envellim.
5. Quan començo una pel·lícula sovint tinc problemes de pell, i em podria imaginar que això passa perquè es parla de la sensibilitat d’una pel·lícula: és un joc de paraules, ja que la pell també és una superfície sensible. L’excitació es representa a la meva pell.
6. [Si hagués de dur set pel·lícules a una illa deserta quines serien?] No puc dir-ho, no ha passat encara. Crec que les escolliria a l’atzar. […] M’enduria un llibre que encara no hagi llegit. Potser un clàssic: L’Odissea o El Quixot, que encara no els he llegit perquè sempre m’havia dit a mi mateix que era massa jove per fer-ho.
7. Hi ha moltes pel·lícules que hem adorat sense atribuir-los una jerarquia: no distingíem entre una petita pel·lícula americana i una gran pel·lícula alemanya. […] Conviuen totes a la mateixa casa. Pel que fa a la literatura, vaig créixer amb la idea que els grans viuen en aquesta casa i els altres no compten.
8. [Com explicaries a un extraterrestre què és el cinema?] Provaria d’explicar-li que existeix un aparell especial, la càmera, que és una metàfora d’alguna cosa antiga. Li diria que necessitem aquest aparell per veure la humanitat, així com necessitem un telescopi per veure-hi de lluny o un microscopi per veure-hi de prop o unes ulleres per veure-hi millor.
9. El cinema ja no és ni el que va ser ni el que hauria de ser. Se l’ha alienat. Se li ha robat la seva joventut. No s’ha seguit desenvolupant, com si tingués pares sobreprotectors que no volen que els seus fills creixin. La televisió i les comunicacions d’avui són aquest tipus de pares, que en realitat no havien volgut tenir aquest fill.
10. Una història ha de tenir un principi, un desenvolupament i un final, però no necessàriament en aquest ordre.
11. Compadeixo el cinema francès, ja que no té diners. Compadeixo el cinema americà, ja que no té idees.
12. L’alegria no produeix bones històries.
13. L’art ens atreu només quan revela els nostres secrets.
14. El cinema és el frau més bonic del món.
1
