Imatge: A Syrian Love Story
Del 23 al 29 de maig, el Festival DocsBarcelona 2016 ens acosta relats humans de diferents llocs del món. Les pantalles del CCCB i dels Cinemes Aribau obren les portes al cinema de no-ficció. Per anar-nos fent una idea, fem un petit tast de dos dels documentals que s’hi projectaran.
Síria: una història d’amor
“Nou mesos sense la seva mare? Nou mesos, sí”. Respon i li tremola la veu. L’Amer i la Raghda es van conèixer fa vint anys a la presó. Ella tenia la cara plena de sang, d’impotència, de dolor: l’havien apallissada. Van fer un petit forat que travessava les seves cel·les i, a través d’ell, parlaven, se sentien més a prop: de mica en mica s’enamoraven. Quan en van sortir, van fer una família.
Però l’estabilitat no duraria massa: el 2009 van tornar a arrencar la llibertat de Raghda: per motius polítics l’engarjolaven de nou. L’Amer es va quedar sol, amb quatre fills per pujar. Desemparats. Però l’alliberament inesperat de la mare va coincidir amb la primavera àrab de Síria. La repressió als activistes polítics cada vegada era més dura, més punyent. Fins i tot van detenir Sean McAllister, el director de la pel·lícula.
La família es va veure obligada a escapar-se al Líban amb una intenció: buscar un refugi polític que els dugui a França. En aquella llarga distància creixia la impotència de Raghda: per a ella era insuportable observar de lluny com patia el seu país, sense poder combatre, sense ser-hi. L’exili forçat va desequilibrar la relació de la parella. Les pors, els quilòmetres, els dubtes, aquell vull però no puc, els apropa cap a una situació cada vegada més fràgil.
Sean McAllister, considerat com un dels cineastes més valents, ha dut la història a les pantalles. Compartint el testimoni d’una família trencada, la llibertat que ensopega constantment amb el mur rígid de la guerra. L’extrem que els obliga a haver d’escollir entre l’amor, la revolució i la família.
Sonita
Nou mil dolars. La seva mare assegura que la casarà amb qui la compri per aquest preu. Es justifica dient que té una família per alimentar. Però la seva filla té un nom: Sonita. I una forma de lluitar: cantar rap per dir no.
Entre amigues i versos, amb uns ulls valents i convençuts, llança veritats amb les mans: “No em vengueu esperança, quan vosaltres no en teniu”. Les seves companyes li responen: “Cartes de la fortuna! Jo us en venc, de fortuna”. Tot i la forta oposició de la família, ella, decidida, perseguirà el seu somni.
A través de l’arma d’una cançó, encara que sigui amb videoclips de baix pressupost, necessita explicar, treure, viure, ser lliure. Amb l’èxit del videoclip Brides for Sale, obre una porta d’esperança per canviar el seu destí. És la directora del film, Rokhsareh Ghaem Maghami, qui s’implica personalment en el seu futur.
La Sonita s’ha convertit en un símbol de lluita, en una forma de projectar totes les nenes engabiades i oprimides. Per demostrar que per molt que se’ls hi tapi la boca, segueixen tenen veu.
A Good American, Bakur, Beyond the Fear, Alcaldessa i Inside the Cinese Closete són altres documentals que es podran veure al DocsBarcelona 2016.
0
0
