Imatge: A Syrian Love Story


Del 23 al 29 de maig, el Festival DocsBarcelona 2016 ens acosta relats humans de diferents llocs del món. Les pantalles del CCCB i dels Cinemes Aribau obren les portes al cinema de no-ficció. Per anar-nos fent una idea, fem un petit tast de dos dels documentals que s’hi projectaran.



Síria: una història d’amor

“Nou mesos sense la seva mare? Nou mesos, sí”. Respon i li tremola la veu. L’Amer i la Raghda es van conèixer fa vint anys a la presó. Ella tenia la cara plena de sang, d’impotència, de dolor: l’havien apallissada. Van fer un petit forat que travessava les seves cel·les i, a través d’ell, parlaven, se sentien més a prop: de mica en mica s’enamoraven. Quan en van sortir, van fer una família.

Però l’estabilitat no duraria massa: el 2009 van tornar a arrencar la llibertat de Raghda: per motius polítics l’engarjolaven de nou. L’Amer es va quedar sol, amb quatre fills per pujar. Desemparats. Però l’alliberament inesperat de la mare va coincidir amb la primavera àrab de Síria. La repressió als activistes polítics cada vegada era més dura, més punyent. Fins i tot van detenir Sean McAllister, el director de la pel·lícula.

La família es va veure obligada a escapar-se al Líban amb una intenció: buscar un refugi polític que els dugui a França. En aquella llarga distància creixia la impotència de Raghda: per a ella era insuportable observar de lluny com patia el seu país, sense poder combatre, sense ser-hi. L’exili forçat va desequilibrar la relació de la parella. Les pors, els quilòmetres, els dubtes, aquell vull però no puc, els apropa cap a una situació cada vegada més fràgil.

Sean McAllister, considerat com un dels cineastes més valents, ha dut la història a les pantalles. Compartint el testimoni d’una família trencada, la llibertat que ensopega constantment amb el mur rígid de la guerra. L’extrem que els obliga a haver d’escollir entre l’amor, la revolució i la família.




Sonita

Nou mil dolars. La seva mare assegura que la casarà amb qui la compri per aquest preu. Es justifica dient que té una família per alimentar. Però la seva filla té un nom: Sonita. I una forma de lluitar: cantar rap per dir no.

Entre amigues i versos, amb uns ulls valents i convençuts, llança veritats amb les mans: “No em vengueu esperança, quan vosaltres no en teniu”. Les seves companyes li responen: “Cartes de la fortuna! Jo us en venc, de fortuna”. Tot i la forta oposició de la família, ella, decidida, perseguirà el seu somni.

A través de l’arma d’una cançó, encara que sigui amb videoclips de baix pressupost, necessita explicar, treure, viure, ser lliure. Amb l’èxit del videoclip Brides for Sale, obre una porta d’esperança per canviar el seu destí. És la directora del film, Rokhsareh Ghaem Maghami, qui s’implica personalment en el seu futur.

La Sonita s’ha convertit en un símbol de lluita, en una forma de projectar totes les nenes engabiades i oprimides. Per demostrar que per molt que se’ls hi tapi la boca, segueixen tenen veu.


A Good American, Bakur, Beyond the Fear, Alcaldessa i Inside the Cinese Closete són altres documentals que es podran veure al DocsBarcelona 2016.

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Juan Garcia a abril 29, 2016 | 16:50
    Juan Garcia abril 29, 2016 | 16:50
    Quines ganes! Sabeu quins dies es projecten? On puc comprar les entrades?

Nou comentari

El piano

Comparteix

Bob Dylan, només ho sap el vent

Per quants camins l'home haurà de passar/ abans que arribi a ser algú?
Foto: Fundació Catalunya - La Pedrera
Comparteix

Els nous talents del jazz, a La Pedrera

El terrat de la Casa Milà acull un cicle de concerts a la fresca per als vespres de juny i juliol
Comparteix

Le temps de vivre

tout est possible, tout est permis
Comparteix

Hi ha una llum que mai no s’apaga

Morir al teu costat/ és una manera tan divina de morir

Passadís

Comparteix

Les mans del metro de Nova York

14 fotografies que retraten gestos, guants i dits durant un trajecte subterrani
Comparteix

El naïf del Duaner Rousseau

14 quadres mostren l'evolució del pintor francès
Equipo Crónica. Sense títol, 1972. Aquarel·la i guaix sobre teixit, 54 x 39 cm.
Comparteix

Tots van ser Picasso

Els Espais Volart exposen la col·lecció de 400 tapets decorats per artistes i escriptors en solidaritat amb el pintor
Comparteix

La Venus de Botticelli

14 obres d'un dels artistes més reconeguts del primer Renaixement

Comparteix