«Es considera que els Estats Units, Anglaterra i França van 9 o 10 dies endarrerits respecte a Itàlia pel que fa al progrés del COVID-19. Hem demanat a persones de tot el territori italià que gravin un missatge per als seus “jo” de fa 10 dies.»

Així comença aquesta campanya del Ministeri de Sanitat italià que adverteix i encoratja els altres països a aprendre dels errors que s’han comès a Itàlia en la gestió de la crisi causada per l’expansió del COVID-19.


–Hola, Anna.

–Hola, Salvatore.

–Hola, Francesca.

–Ei, Virgi.

–Hola, Daniele-de-fa-deu-dies.

–Tens por?

–Nooo…

–Soc tu mateix. Tranquil, soc tu mateix d’aquí a deu dies. Et parlo des del futur. Ja ho sé, que tens pressa, però atura’t un moment. Et volia posar una mica al dia de la situació a Itàlia: està a punt d’esclatar un caos absolut.

–Segur que ja has sentit a parlar del coronavirus, i també estic força segura que no t’ho estàs prenent gaire seriosament. Inclús me’n fotia una mica, si veia algú amb mascareta. Deixa de riure’t de la teva mare quan et diu que compris mascaretes i compra-les, idiota.

–Fins fa deu dies feia reunions de feina, anava a sopar amb els amics, al gimnàs, a la perruqueria… Les banalitats de cada dia que mai no han fet mal a ningú.

–Però en deu dies la vida ja no serà així.

–La pitjor de les previsions? És exactament el que passarà.

–Sí, perquè el nombre de contagis a Itàlia continuarà creixent i demostrarà que tot plegat no era una collonada com et pensaves.

–Fa deu dies els contagis rondaven els 2.000, ara ja hem arribat a 18.000 i s’han superat els 1.000 morts.

–Així que ara et trobes fent guàrdies mortals a l’hospital.

–Ara estem en una situació absurda.

–No podem sortir de casa si no és per extrema necessitat.

–Una bonica quarantena, de les que has vist només a les pel·lis.

–Una nació sencera tancada a casa. No t’ho esperaves, eh?

–Els hospitals estan a punt de rebentar, hi ha molts casos, també entre gent jove.

–Hi ha nois de la nostra edat intubats i a l’UCI.

–”Bah, que només és una grip… Espera, potser és més greu… Bé, no ho sé”, ens la vam prendre una mica a la lleugera.

–La lleugeresa l’hem de cultivar en la nostra ànima però no en els gestos.

–Si has de sortir, fes-ho només per fer coses realment indispensables

–Perquè al que t’arrisques no és a agafar una grip normal.

–Veiem imatges de França, dels Estats Units, que ens fan preocupar, de gent que no s’ho pren seriosament. És un problema més seriós del que gran part del món creu.

–No és pessimisme còsmic.

–El que està passat és molt més greu del que t’imaginaves, entendràs que el simple fet de poder respirar, encara que sigui l’aire de casa teva, ja serà una gran cosa.

–Ja ho sé, que la Xina és lluny, però el virus és més ràpid del que et penses. Així que pensa un moment si no val la pena replantejar-se els plans de dissabte a la nit. Qui sap, potser si t’haguessis quedat a casa jo ara no hi hauria de ser.

–Pensa que al principi creuràs que t’estàs tornant boja, et semblarà que no es veu el final del túnel.

–No ets l’únic, no estàs sol.

–Començaràs a veure les coses bones i les dolentes… alhora.

–T’esperen moments de germanor que no hauries imaginat mai. Com ahir, que vam sortir tots al balcó i tots els veïns cantaven cançons. Cadascú cantava la seva, però d’alguna manera estàvem molt units.

–Així que…

–Comença des d’ara mateix a fer la teva part.

–Tommaso, no la caguis.

–No la caguis.

–Queda’t a casa.

–Perquè mal no te’n fa.

–No ets l’única persona del món.

–Queda’t a casa.

–Podràs descansar, llegir, mirar pel·lis, sèries, tocar la guitarra. En realitat… aprendre a tocar la guitarra, que no en tens ni idea.

–I estigues tranquil·la, que s’acabarà aviat.

Nosaltres ho vam infravalorar

No feu el mateix.

Quedeu-vos a casa.

Nou comentari

El piano

Comparteix

De mi

Som de carn i os i som esquerda
Comparteix

Paranoid Android

When I am king / You will be first against the wall
Comparteix

No ho puc fer per tu

Si ets bo per començar, també vull veure si ho acabes
Comparteix

Something

I don't want to leave her now/ You know I believe and how

Passadís

Equipo Crónica. Sense títol, 1972. Aquarel·la i guaix sobre teixit, 54 x 39 cm.
Comparteix

Tots van ser Picasso

Els Espais Volart exposen la col·lecció de 400 tapets decorats per artistes i escriptors en solidaritat amb el pintor
Comparteix

La Venus de Botticelli

14 obres d'un dels artistes més reconeguts del primer Renaixement
Comparteix

La soledat segons Hopper

14 obres de l'artista més representatiu de la pintura estatudinenca del segle XX
Comparteix

Soc infermer i només tinc dues mans

14 il·lustracions sobre la rutina del personal sanitari

Comparteix