Roger Peña, Cristina Clemente i Daniela Feixas. Foto: Catorze
Hi ha idees bones, idees boníssimes i després hi ha el torneig de dramatúrgia catalana del Temporada Alta, una idea espectacular d’en Jordi Casanovas. Un ring. Vuit autors. Vuit textos de quaranta minuts. Quatre combats eliminatoris, en format de lectura dramatitzada. Dues semifinals. Una gran final. Bons actors, públic entregat. Una urna. Un vencedor. El primer torneig, el 2011, el va guanyar Jordi Galceran amb El crèdit (el premi: un àpat al Celler de Can Roca). Els següents guanyadors han estat David Plana (2012), Jordi Oriol (2013) i Roger Peña aquest 2014, que és quan hi he anat jo. I no només jo, ep: em vaig despertar tard i de poc em quedo sense entrada per a la final. Ni que fos una conferència d’aquestes que fan ara els polítics, en què també hi ha overbooking sense necessitat –diuen– d’arrossegar-hi autocars de militants.
A la cua per entrar a la sala gironina La Planeta, en Josep Maria Fonalleras em presenta Salvador Sunyer, responsable d’un festival de referència com aquest Temporada Alta de Girona i Salt. A primera fila seu l’alcalde Carles Puigdemont, que ha tingut un dia mogut amb la inundació del túnel del TGV. «Molt bonica la piscina –li dirà la dramaturga Cristina Clemente, que presenta el torneig fent gala d’una sorprenent faceta d’actriu còmica–. Podríeu ser ciutat agermanada amb Venècia.»
Joel Joan i Laia Marull llegeixen el text de Daniela Feixas, Amanita Phalloides. Pere Ponce i Àgata Roca defensen el text de Roger Peña, El recanvi. Però avui els intèrprets –que han tingut poques hores per assajar– són secundaris, perquè el que importa és el que diuen. I aquesta és la gràcia de la cosa: que el text no queda eclipsat per res. Que no en surts volent ser actor, sinó dramaturg. Que de matinada, quan part de la penya teatrera torna amb furgoneta cap a Barcelona, et trobes preguntant per WhatsApp a la Cris Clemente com ho has de fer si et mors de ganes de participar en el torneig de l’any vinent. Sóc pacifista i pacífica i tal, però si cal m’apunto a una escola de boxa. O a un taller de dramatúrgia, vaja, tu ja m’entens.
