Se senten les sirenes de la guerra. Ella, amb l’agulla a la mà, broda a casa. En una prestatgeria té la foto en blanc i negre de l’home que estima, que és lluny, lluitant. Però algú obre el pany: és ell que torna ferit. Per curar-lo el cus, però va més enllà: l’agafa i junts surten al carrer, perquè hi ha presses: hi ha un món trencat pel dolor, que amb un fil blanc pot tornar a tenir vida. L’adversitat hi segueix sent: en unes tisores i en l’instint de desfer, de destruir. El curtmetratge Trois petits points, produït per l’escola d’imatge Gobelins, mostra el contrast entre les ganes d’estimar la pau i la tossuderia d’una maldat que s’hi encara.
