Surt de casa, arriba a l’estació i a l’andana ja ho comença a notar. Mirades que cada vegada són més llargues i invasives. S’apropen. El vagó està pràcticament buit, i un d’ells seu al seu costat. Es toca i se li arramba. Aquest curtmetratge, dirigit per Shelly Lauman, mostra com d’angoixant, persistent i comú és l’assetjament.
