“No us espereu a tenir una situació de vida o mort per netejar les vostres relacions importants”, diu Elizabeth Lesser. A través de la seva experiència com a llevadora durant uns anys i de la leucèmia que va patir la seva germana, Lesser ens convida a dir les veritats i a buscar la pau amb un mateix i a les relacions. I a sortir de la roda de la rutina, a obrir-nos en els moments més difícils. A ser francs amb nosaltres mateixos i amb els altres.
1. [Treballant de llevadora] el que em va quedar va ser aquesta ferma creença que cadascú de nosaltres ve a aquest món amb un valor únic. Quan mirava la cara d’un nounat, aconseguia veure-hi aquest sentit de la individualitat sense complexos, aquesta espurna única. Utilitzo la paraula ànima per descriure aquesta espurna, perquè és l’única paraula en anglès que s’aproxima a la denominació del que cada bebè aporta.
2. I llavors el bebè creix, i per encaixar a la família, per ajustar-se a la cultura, a la comunitat, al gènere, el petit comença a cobrir la seva ànima, capa per capa.
3. D’adults passem gran part del temps incòmodes en la nostra pell, com si tinguéssim trastorn per dèficit d’autenticitat. Però els bebès, encara no.
4. Si lluites contra el dolor, acabes creant més dolor, i bloqueges el que vol néixer. Mai oblidaré la màgia que hi va haver quan una dona va deixar de resistir-se al dolor i es va obrir. Era com si les forces de l’univers se n’haguessin adonat i enviessin una ona d’ajuda. Mai he oblidat aquest missatge, i ara, quan em passen coses difícils o doloroses a la vida o a la feina, per descomptat, en un primer moment m’hi resisteixo, però després recordo el que vaig aprendre de les mares: roman oberta. Roman curiosa.
5. Al final de la seva vida, Albert Einstein va arribar a la conclusió que la nostra experiència de vida quotidianada de roda de hàmster és una il·lusió.
6. De treballar de llevadora vaig aprendre tres coses. Una: a destapar l’ànima; dues: quan les coses són difícils o doloroses, intentar estar oberta; tres: de tant en tant, saltar de la roda de hàmster.
7. Entre germans hi ha amor, hi ha amistat i hi ha protecció. Però també hi ha gelosia i competència i rebuig i atac. En les relacions fraternals és on comencem a construir moltes d’aquestes primeres capes que cobreixen la nostra ànima.
8. La meva germana i jo vam tenir una llarga història d’amor, però també vam tenir una llarga història de rebuig i d’atac, dels malentesos de menor importància a les traïcions més grans. No teníem el tipus de relació d’aquells que parlen sobre coses més profundes, com molts altres germans o com gent en tot tipus de relacions. Teníem poca tendència a dir-nos les veritats, a revelar les nostres ferides, a admetre els nostres errors.
9. Què passaria si quan ens trobéssim davant d’un dolor que hem causat recíprocament, en comptes d’atacar-nos ens escoltéssim? Podríem perdonar-nos? Podríem ensenyar a fer el mateix a les nostres cèl·lules?
10. “Nedaré dins teu la resta de la teva vida”, vaig dir a la meva germana una miqueta espantada. “Crec que és millor que fem net a la nostra relació.”
11. La gent em deia que havia estat molt valenta de sotmetre’m a l’extracció de medul·la òssia, però jo no ho creia. El que em va fer sentir valenta va ser un altre tipus de collita i de trasplantament, el trasplantament de medul·la per a l’ànima, presentar-me emocionalment despullada davant d’un altre ésser humà, deixant de banda l’orgull i l’actitud defensiva, aplanant les capes i compartint amb els altres les nostres ànimes vulnerables.
12. Vaig sortir de la roda de hàmster del treball i de la vida per unir-me a la meva germana en aquesta illa solitària de la malaltia i la curació. Vam passar mesos juntes a la unitat d’aïllament, a l’hospital i a casa seva. Em van pagar amb amor. Em van pagar amb l’ànima. Em van pagar amb la meva germana.
13. La meva germana em va dir que l’any després del trasplantament va ser el millor any de la seva vida, la qual cosa resulta sorprenent. Va patir moltíssim. Però deia que la vida mai havia estat tan dolça, perquè havíem exposat les nostres ànimes i perquè totes dues havíem revelat la veritat. Es va tornar menys pesarosa amb tothom. Va dir coses que sempre havia necessitat dir. Va fer coses que sempre va voler fer. El mateix em va passar a mi. Vaig ser més valenta per ser autèntica amb les persones de la meva vida. Vaig dir les meves veritats, però encara més important que això, vaig buscar la veritat dels altres.
14. La meva germana em va ensenyar moltes coses, però us en diré una. No espereu a tenir una situació de vida o mort per netejar les vostres relacions importants, per oferir la medul·la de la vostra ànima.
www.ted.com
1
1
