Oda a la Màtria

Una obra deliciosa de Carla Rovira fa reflexionar sobre la memòria històrica

Arxivat a: Teatre, La butaca

Foto: www.carlarovira.cat

 


“En un món de tantes pàtries, el que es necessita és la Màtria”, tuiteja Carla Rovira, la creadora de Màtria. Aquesta obra deliciosa ens fa reflexionar sobre què és la memòria històrica –recordar és decidir què recordes i també què oblides–, i ens convida a reapropiar-nos-en.

Seiem en un escenari circular que ens permet veure’ns les cares. Al principi de la funció, se’ns posa en context del tros d’història que recordarem: la Guerra Civil espanyola i tot el que va suposar després. “Y perdimos la guerra, nos acostumbramos a alzar los brazos”. Per conrear i estimar la terra cal abraçar-la, cal treballar-la, però es va seguir amb els braços alçats “¡qué milagro antigravedad!” i, al cap dels anys, “no pasó el tiempo y sin embargo sí pasó”.

L’espectacle ens presenta les dones d’una família, de diferents generacions, que ens expliquen vivències tant personals com significatives. També se’ns parla del procés de generació d’aquest espectacle i dels dubtes que han sorgit. Quin sentit té investigar una persona desconeguda? Des d’on expliquem la història? Carla Rovira es qüestiona el valor artístic de la pròpia obra i ho observem amb una entrevista còmica a si mateixa, un exercici que explica que ha fet sovint, i que reconeix que és una mica inútil: “Sempre m’acabo donant la raó”.

Màtria ha format part del cicle Cítric a l’Ateneu Popular de 9 Barris, un espai que es proposa de reivindicació i coneixença de la memòria història, i no se m’acut una millor aliança. Obra propera i sensible, cal destacar-ne també l’humor i les sorpreses constants en el format. 

Durant gairebé dues hores aprenem que la suma de memòries individuals no en fa una de col·lectiva i, a la vegada, aquestes històries individuals són capaces de donar veu a moltes dones, massa vegada silenciades. Sense trepitjar-se i sense posar una sola història al centre. 
 



Màtria


Intèrprets: Marc Naya Diaz, Angela Pitarch Isart, Carla Rovira Pitarch
Dramatúrgia i direcció: Carla Rovira Pitarch
Adjudant de direcció: Ramon Bonvehí Rosich
Producció: Laura Blanch Bigas
Realització audiovisual: Erol Ileri Llordella
Escenari i Vestuari: Mariona Signes
Il·luminació: Roger Arjona Loscos
Disseny gràfic i fotografia: m4no.ly
 

 

Comentaris

    Anònim Març 24, 2018 3:13 pm
    Me ha llamado mucho la atención el título de esta obra de teatro. Después de tantos años de homenajear al pater familias, ya es hora de hacerle un monumento a la mater familias, alma y vida de nuestra vida. Seguramente, si leyese el contenido, posiblemente no estaría de acuerdo en algunas cosas, asuntos de ideología, pero sí, celebro este título, ojal su desarrollo sea como el principio: Alma Mater, Mater Familias. Juan

Nou comentari

Diamants
El mapa dels meus astres / si mai estic perdut
Més entrades...
Clara Sáez
Una porta a l'art
14 il·lustracions de Clara Sáez, una de les il·lustradores convidades per ArticketBCN
Més entrades...