W. Keith Campbell és expert en narcisisme. En aquesta xerrada TED explica els punts clau per entendre la complaença excessiva cap a un mateix. També passa de puntetes per les causes i els tractaments que poden ajudar aquestes persones a ser més empàtiques i comprensives amb la resta.
1. Molt abans que existís la selfie, els grecs tenien un mite sobre algú obsessionat amb la pròpia imatge.
2. Narcís va veure el seu reflex en un riu i es va enamorar d’ell mateix. Sense poder apartar-se de la pròpia imatge, es va ofegar.
3. El narcisisme no és només un tipus de personalitat que apareix a les seccions de consells de les revistes. De fet, és un conjunt de trets classificats i estudiats pels psicòlegs.
4. La definició psicològica de narcisisme és la d’algú que té una imatge de si mateix inflada i pomposa. En certa manera, els narcisistes creuen que són més guapos que els altres, que són més intel·ligents, que són més importants que la resta i que mereixen un tracte especial.
5. El narcisisme exagerat es caracteritza per l’extraversió, el domini, el poder i la cerca d’atenció. Alguns narcisistes són polítics o famosos o líders culturals.
6. No tothom que té aquesta actitud és narcisista, alguns ho fan per motius bons, per exercitar el seu potencial o per ajudar a millorar la vida d’altres persones.
7. Els narcisistes vulnerables poden ser tranquils i reservats. Tenen una gran sensació de tenir dret a tot, però se senten amenaçats o menyspreats amb facilitat.
8. Els líders narcisistes poden prendre decisions arriscades o poc ètiques i les parelles narcisistes poden ser infidels.
9. És com una malaltia en què el malalt se sent bé però la gent del seu voltant pateix.
10. Aquesta actitud portada a l’extrem pot derivar en un trastorn de personalitat narcisista. Comporta una vista grandiloqüent d’un mateix, problemes d’empatia, sensació de tenir dret a tot i necessitat d’admiració i atenció.
11. Els estudis en bessons mostren que la causa té un fort component genètic, tot i que no sabem quins gens s’hi impliquen. També hi afecta l’entorn.
12. Els pares que tenen els fills en el pedestal els poden fomentar el narcisime. Els pares freds i controladors poden contribuir al narcisisme vulnerable.
13. No hi ha evidències clares que les xarxes socials provoquin narcisisme. Més aviat són el mitjà idoni perquè els narcisistes trobin estatus i atenció.
14. Els narcisistes poden millorar reflexionant honestament sobre el propi comportament i l’atenció als altres.
wkeithcampbell.com
