Comentaris

  1. Icona del comentari de: Maria 1934 a febrer 14, 2017 | 20:12
    Maria 1934 febrer 14, 2017 | 20:12
    Es fantàstic
    22
    Icona de dislike al comentari de: Maria 1934 a febrer 14, 2017 | 20:12 12
    Respon
  2. Icona del comentari de: Anònim a febrer 14, 2017 | 23:16
    Anònim febrer 14, 2017 | 23:16
    Genial!
  3. Icona del comentari de: Anònim a febrer 14, 2017 | 23:57
    Anònim febrer 14, 2017 | 23:57
    No sempre la paciencia es un dò
  4. Icona del comentari de: Anònim a febrer 15, 2017 | 13:29
    Anònim febrer 15, 2017 | 13:29
    Els extrems, un dels dons que ens defineix.
  5. Icona del comentari de: Anònim a febrer 15, 2017 | 14:58
    Anònim febrer 15, 2017 | 14:58
    Tot i sabent que es necesari ens falta coratge
  6. Icona del comentari de: Anònim a febrer 15, 2017 | 15:31
    Anònim febrer 15, 2017 | 15:31
    Inquietant historia que refletteig el vici o la obsesio compulsiva per alguna cosa que et pot portar a la destruccio. Es important adonar-se'n i rectificar a temps.
  7. Icona del comentari de: Anònim a febrer 15, 2017 | 16:39
    Anònim febrer 15, 2017 | 16:39
    Mai es tard per canviar les coses.
  8. Icona del comentari de: Encarni a febrer 15, 2017 | 17:29
    Encarni febrer 15, 2017 | 17:29
    Hay que saber parar a tiempo.
  9. Icona del comentari de: Anònim a febrer 15, 2017 | 19:31
    Anònim febrer 15, 2017 | 19:31
    M'ha encantat gràcies
  10. Icona del comentari de: Anònim a febrer 15, 2017 | 21:17
    Anònim febrer 15, 2017 | 21:17
    Genial, tens rao,no sempre ,Es un do,la paciencia.
  11. Icona del comentari de: Anònim a febrer 16, 2017 | 00:32
    Anònim febrer 16, 2017 | 00:32
    M´ha donat una gran lliçó !!!
  12. Icona del comentari de: Anònim a febrer 16, 2017 | 00:33
    Anònim febrer 16, 2017 | 00:33
    Quand la obssesiò destrueix el plaer d alcançar els objebtius i el transforma en necessitat i postergaciò. la foscor quand mes dons mes t exigeix .
  13. Icona del comentari de: Independuncis a febrer 16, 2017 | 03:49
    Independuncis febrer 16, 2017 | 03:49
    Com en el joc del set i mig: passar-se és pitjor.
  14. Icona del comentari de: Anònim a febrer 16, 2017 | 08:48
    Anònim febrer 16, 2017 | 08:48
    sense paraules! increïble
  15. Icona del comentari de: Josep Rof Rof a febrer 16, 2017 | 18:36
    Josep Rof Rof febrer 16, 2017 | 18:36
    quant donem més i més som esclaus de donar... PARAR és l’única solució FELICITATS els creadors
  16. Icona del comentari de: Anònim a febrer 16, 2017 | 19:23
    Anònim febrer 16, 2017 | 19:23
    La obsesio no es una bona amiga...!
  17. Icona del comentari de: Herme a febrer 18, 2017 | 11:49
    Herme febrer 18, 2017 | 11:49
    Obrir les portes de la ment. Ser plurals en tot. I asertius també.
  18. Icona del comentari de: Alex. a febrer 18, 2017 | 14:59
    Alex. febrer 18, 2017 | 14:59
    Els fanatismes no son bons. Hem d saber aturarmos i reflexionar.
  19. Icona del comentari de: Mónica Pin Álvarez a març 12, 2017 | 11:05
    Mónica Pin Álvarez març 12, 2017 | 11:05
    Quin nervis, quan s'anava arrastram. No cau per les bones idees que te. A la fi se talla els cabells i... apa!! arriba la calma, però amb moltes inquietuds, s'ha de dir prou.
  20. Icona del comentari de: Joan Bisbal a maig 19, 2017 | 17:38
    Joan Bisbal maig 19, 2017 | 17:38
    Les obsessions,el no tenir mai prou,es molt malaltís i qui ho pateix no serà mai feliç
  21. Icona del comentari de: Dàmaris a maig 19, 2017 | 22:40
    Dàmaris maig 19, 2017 | 22:40
    Hi ha decisions a la nostra vida que no sabem com afrontar-les per por, adicció, costum o rebedia. Fins al punt de posar en perill la nostra integritat. Però sense saber perquè els éssers humans reaccionem per sobreviure....tot i que el temps perdut mai tornarà.
  22. Icona del comentari de: Anònim a maig 20, 2017 | 03:13
    Anònim maig 20, 2017 | 03:13
    Però... què hi ha d'allò que ens han inculcat de lluitar per allò que volem, l'esforç i el sacrifici, el valor de les coses que es guanyen amb l'esforç i la perseverància... Saber deixar anar és important, i avui en dia s'afegeix a les noves tendències de pensament filosòfic popular, activitat de pensament crític a la que tots ens apuntem, però que pocs portem a la pràctica real, precísament perquè entre les obsessions personals i la cultura rebuda, es fa força difícil la clarividència. Tenim un conflicte cultural, i ho dic, des de l'admiració per ambúes postures. I amb una total incapacitat de decidir-me per quin dels dos enfocaments és millor, o l'adequat, o el correcte, o l'eficient...
  23. Icona del comentari de: Anònim a octubre 04, 2019 | 16:04
    Anònim octubre 04, 2019 | 16:04
    Cal saber aturar-se, observar i pensar en el que volíem aconseguir.
  24. Icona del comentari de: Anònim a agost 08, 2020 | 22:05
    Anònim agost 08, 2020 | 22:05
    M'he vist reflexada?
  25. Icona del comentari de: Anònim a agost 10, 2020 | 00:09
    Anònim agost 10, 2020 | 00:09
    La angoixa de no poder deixar de fer fins el punt del limit!!. I la impressió de poder aturar-se just a temps!!
  26. Icona del comentari de: paola a agost 10, 2020 | 16:31
    paola agost 10, 2020 | 16:31
    Quin és el punt? Els límits de perdre'ns...tanta energia i tossuderia. em va fer l'ullet
  27. Icona del comentari de: Anònim1953 a agost 10, 2020 | 20:24
    Anònim1953 agost 10, 2020 | 20:24
    Me ha tenido en vilo esperando que tomara una determinación, buenísimo!
  28. Icona del comentari de: Jo a agost 11, 2022 | 22:04
    Jo agost 11, 2022 | 22:04
    Una petita afecció, pot arribar a ser un enorme i gran defecte. ?

Respon a Anònim Cancel·la les respostes

Comparteix

Icona de pantalla completa