Hi ha tot de frases fetes que no sempre corresponen amb la realitat. Per tant, ser mare pot ser el millor que et passi a la vida, però també el pitjor. Per què ens fa por parlar-ne? Per què ens entossudim a no voler-nos mostrar vulnerables? Per què una dona que decideix no ser mare ha de ser criticada constantment?
El vídeo Maternidades subversivas, impulat per Soy Cámara i dirigit per Joana Abrines, recull diverses idees de les activistes que van participar a la conferència La família ha mort. Visca la família (Kosmopolis 2017), al CCCB. Hi participen Maria Llopis, artista i activista, que amb el seu llibre Maternitats Subversives parla del plaer de la maternitat; Orna Donath, sociòloga i escriptora que ha revolucionat els debats sobre maternitat amb el seu llibre Mares penedides, i Brigitte Vasallo, que desocupa la categoria “mare”. N’hem recollit 14 reflexions.
1. El part orgàsmic és un tabú. Com que vivim en una societat en què el part és una situació tan fotuda, si has tingut un bon part, gairebé que et sap greu explicar-ho. María Llopis, activista i escriptora.
2. Una persona té un crio amb violència obstètrica, pateix humiliacions durant el part, et tallen de dalt a baix, quan no calia fer-ho, vius un puerperi terrible perquè tens zero ajuda, has de començar a treballar abans del que podries a nivell físic, has de cuidar el crio. Està clar que vius una experiència de merda. María Llopis.
3. Jo no soc mare. Cada cop que algú em diu: tu ets mare? Dic no, no soc mare. I em diuen: i aquesta criatura? És el meu fill. Llavors? Com pot ser que tinguis un fill i no siguis mare? Jo no soc mare perquè no soc la vostra mare, soc la mare del meu fill i punt. Brigitte Vasallo, activista i escriptora.
4. No estic en contra de la maternitat. No estic en contra de les mares. No estic en contra dels parts. I, per descomptat, no estic en contra dels fills. En molts missatges em pregunten: “Per què odies els fills? Per què odies les mares?” Aquesta és una visió molt distorsionada del que intento fer i del que penso. Si m’assegués aquí amb un missatge propagandístic i digués a les dones més joves: “No sigueu mares. El patriarcat vol dominar les nostres vides. És una conspiració contra les dones. No sigueu mares! Jo no ho soc i la meva vida és meravellosa! No ho feu, és la pitjor mentida de la història!” Llavors jo seria igual que el patriarcat. És com un reflex de l’altre cantó del patriarcat. Orna Donath, sociòloga i escriptora.
5. Qui soc jo per dir a les dones què és bo per a elles? L’únic que intento dir és que no és el millor per a totes i cadascuna de nosaltres, perquè ens han explicat que tant és qui siguis, que això és el millor que et passarà a la vida. I l’únic que faig és traçar pel damunt un nou mapa perquè cadascú pugui desplaçar-se com vulgui. Orna Donath.
6. Tendim a matxacar-nos molt les unes a les altres. A jutjar-nos molt: jo és que he parit a casa, li dono de pit. Però quin feminisme és el meu feminisme si no soc capaç de respectar una dona que desitja parir en un hospital i donar el biberó? Encara que jo amb el meu cos no faria el mateix. Igual que exigeixo i vull que la societat respecti la forma amb què vull parir o criar una persona, també he de respectar les altres maneres. María Llopis.
7. A les dones ens diuen com hem de viure la nostra vida. Com hem de viure la nostra sexualitat. Com hem de viure la nostra maternitat. María Llopis.
8. Les mares que van participar al meu estudi no miraven el cantó bo de la maternitat. Deien que patien, que no els agradava ser mares, que era una cosa que no els havia aportat res. La maternitat és una relació, i quan tothom t’intenta convèncer perquè siguis mare i et diuen: “Has de ser mare, això et canviarà la vida”. Els dic que sí, que et pot canviar la vida, però com saps que aquest canvi no pot ser cap a pitjor? Per descomptat és una experiència que et pot canviar la vida, però no sempre és cap a millor, així que és molt humà mirar enrere, sospesar les possibilitats i pensar si per a tu hauria estat millor no ser mare. Orna Donath.
9. Hi ha moltes més mares de les que sembla que es penedeixen de ser-ho. S’està trencant aquest tabú i això pot ser molt positiu per generar un debat a la societat. Ens han venut totalment una maternitat que no és. Confessar-ho públicament és com si volguessis fer mal als teus fills, i no ho vols fer, perquè te’ls estimes. Sinfiltros.com
10. La mare biològica és qui cuidarà els seus un o dos o tres fills, i a les dones se les deixa soles, se les abandona, perquè se’ns empeny a la maternitat. Tothom diu que és el millor que ens haurà passat mai, i, l’endemà d’haver parit, la comunitat i la societat desapareixen. I llavors rebem un missatge neoliberal: “És el teu problema, estàs tu sola”. Orna Donath.
11. Hi ha una urgència social a Europa que convertim la criança en una cosa comunitària. Perquè jo no estic criant una criatura per mi, sinó que l’estic criant per al futur de totes. Per això totes ens hauríem d’arremangar i anar per feina. Brigitte Vasallo.
12. Ser mare es tria, igual que ser escriptora. És un privilegi. No és una obligació ni un destí. Ursula K. Le Guin, escriptora.
13. La maternitat per a moltes persones és una imposició social. Poder escollir ser mare es converteix en un luxe, quan no ho hauria de ser. Hauria de ser una opció més de la persona. María Llopis.
14. Per a mi la maternitat biològica ha estat una experiència meravellosa i ho segueix sent. Però m’ha fet adonar que no el cries tu sola sinó que necessites tota la societat. María Llopis.
Foto: Steve Crane
0
4
