Animació

Si pogués plorar

Una escena relata com es viu per dins i per fora la síndrome d'Asperger

“El món és molt confús i caòtic, perquè la meva ment és molt literal i lògica. Soc hipersensible. Tinc problemes per expressar les emocions. No em sento ni discapacitat ni defectuós ni que necessiti ser curat. M’agrada ser un Aspie”. Aquesta escena de la pel·lícula Mary and Max, d’Adam Elliot, ens acosta al món dels afectats per la síndrome d’Asperger, un dels trastorns de l’espectre autista.

Animació

El regal

Saber dir prou

Les teves punxes

Saber dir prou

El que vaig aprendre del pare

Comentaris

Es veritat ? febrer 18, 2017 | 11:51

Quan tinc una pena molt gran estic enfadada i no ploro perque tinc rabia i aguanto el plor

17

4

Respon
Francesc Salat febrer 18, 2017 | 22:28

I tant si ploren els Aspies¡¡ I riuen, i es posen de mal humor i de bon humor. Aquest video, ben intencionat. és molt superficial.

30

2

Respon
Anònim UNA MARE febrer 19, 2017 | 19:44

No puc comentar el tema, perquè no conec a ningú que el tingui.

4

2

Respon
Pilar tomas febrer 20, 2017 | 08:04

Tinc un net asperger Avui fa 11 anys Pero no li sembla be anar a l,escola per que d,aniversaris Nomes n,hi ha un a l,any mentres que l,escola dura molts mesos Ell diu: a lameva clase hi han 23 nens Si tots fessin festa el dia del seu aniversari encara quedarien molt messos d,escola i no pasaria res.!

16

4

Respon

Esperança febrer 18, 2022 | 20:54

Doncs és un bon raonament

1

Respon

Anònimcari febrer 18, 2020 | 08:05

Genial

1

0

Respon
Gurgui febrer 18, 2020 | 12:38

Per tu ho deixaria tot, Pau Peró jo tinc una vida que tu no t'hi sents comida No vull cambiarte, fins ara ho volia... Peró ja no, he apres a respectarte, he apres a estimarte , he apres que mes val una abraçada que obligarte fer els deures, els deures els faras quan tu estiguis preparat Tindras tot el meu soport sempre, malgrat les teves crissis

8

0

Respon
ivaquexuta febrer 18, 2020 | 17:01

Bon dia, Sóc autista, el que fa un temps se’n deia Asperger i altes capacitats, diagnosticat als quasi 30 anys. El col·lectiu mal anomenat Asperger som una part de les persones que vivim sota les condicions de l’espectre autista. Observo amb molt interès la sensibilitat del mitjà respecte la nostra realitat però m’agradaria que tingueu present que Asperger com a concepte és políticament problemàtic (per motius històrics i polítics / filosòfics) i professionalment inacurat (des del DSM-V). També veig important que s’eviti el discurs assistencialista i lacrimògen en què sovint és fàcil caure (no dic que sigui el cas). Tenim dificultats però també avantatges. Necessitem espais, respecte, comprensió i reconeixement com a neurominories i per tant col·lectiu social. Salut

25

0

Respon
Elisenda Ferrés febrer 19, 2020 | 16:09

Bona tarda, Crec que aquest vídeo il·lustra força bé, ni que sigui a grans trets, les característiques de personalitat que tenen les persones afectades per aquesta síndrome. Jo en conec dos casos: el primer, el famós actor Keanu Reaves, però no ser quan li van diagnosticar; el segon, el fill d'una ex-companya meva de feina que suposo que tindrà ara entre 25 i 30 anys. El més complicat i problemàtic és quan aquestes persones s'han d'integrar al mercat laboral, després de passar-ho fatal en el context escolar i acadèmic. A banda de tots els prejudicis i els estigmes inherents a qualsevol patologia mental han de conviure en un mon que, com diu el vídeo, és caòtic, però, bàsicament, en un mon ple de falsedats, parafernàlies i incongruències. Tot gira al voltant de la tecnologia i les connexions virtuals entre persones, que no deixen de ser una fal·làcia, quelcom irreal per estar cada cop més entre nosaltres més sols i més aïllats. Sovint em pregunto qui té més sensibilitat si aquests i d'altres malalts mentals o els que se suposa que estem "sans"...

5

0

Respon