Soc capaç i vull ser lliure

Un noi amb síndrome de Down explica que quan pot decidir és «més feliç encara»

El 21 de març es commemora el Dia Internacional de la Síndrome de Down. El celebrem veient el vídeo que forma part del projecte artístic i documental d’en Quim Vilamajó, I am able. El va preparar amb el seu pare i pretén explicar en primera persona –a través de vídeo, fotografies i textos– l’experiència de viure amb la síndrome de Down.


1. Soc una persona com les altres. No estic malalt.

2. La gent que no em coneix prou a mi ni a altres persones amb síndrome de Down ens vol etiquetar, tenen una imatge molt negativa de la nostra realitat.

3. Tenim dificultats com tothom, perquè tenim una discapacitat. No m’agrada que m’ho diguin però és així.

4. Hi ha coses que ens costen: anar a comprar, els euros, les matemàtiques… 

5. El nostre cervell té una estructura petita i les neurones treballen més a poc a poc, però les persones som capaces de vèncer això.

6. Segueixo lluitant, no em rendeixo mai. I soc positiu.

7. Tinc esperit de lluita, em supero cada dia, aprenc les coses i m’esforço per fer-les, i voldria que la gent m’ho valorés en positiu.

8. A vegades voldria que em donessin més llibertat de la que em donen. No ho dic com una exigència, sinó com una cosa que realment necessito.

9. Ja tinc vint anys i puc prendre les meves decisions, ningú m’ha de ficar una barrera enmig. Puc decidir el que vull fer.

10. I am able. Jo soc capaç de decidir el que m’agrada i el que no m’agrada.

11. Quan decideixo em sento gran, i al sentir-me gran soc més feliç encara.

12. A vegades explotaria de ser tan feliç, m’encanta ser feliç.

13. Jo vull ser lliure i que em respectin les meves decisions. Quan sigui vellet vull continuar decidint. Quan sigui vellet voldria prendre la decisió d’aprendre a fer ganxet.

14. Desitjo ser feliç, amb plena llibertat.
 

Comentaris

    Marc brull Palet Maig 22, 2019 11:57 am
    hola hem dic Marc brull palet .Estic creant el meu propi llibre de la vida de sindrome de down i esplico la meva vida i la vida de la gent escric una parrt del meu llibre Hola hem dic Marc brull palet i tinc sindrome de down .ser down no es una malaltia es una cromosoma mes i te aquet nom sindrome de down es un noi normal i corrent com les ademes persones pero jo vaig neixer amaquesta cromosoma mes que la resta de la gent pero jo soc com ells tothom ens equiboquem com jo tenim sentiments com jo tenim familia com jo tenim tiets i avis com jo podem tenir parella com tu i com jo tenim feina com tu i com jo tenim gobis com tothom amb discapacitats o sense tothom tenim una vida no numes morim els avis i les persones joves desgraciadament tanve ens morim nusaltres quan pasi . Jo treballo en un hotel de Barcelona de categoria tanve treballam les persones amb discapacitats a qualsevol empresa ens guanyem be la vida per poder viure en un pis compertit o amb companys o amb parella o sols . abagades la gent que no ens coneixen ens etiqueten posa un sobre nom SUBNURMALS es un insult contre la gent amb discapacitats poden anar ala presò pper que diuen aquet insult per ser uns herois o per ser uns xulos . jo tinc familia que mestimen en boigeria els meus pares que man criat entre els 2 el meu pare ha posat la llevor ala seva dona i he nescut jo i la meva germana Berta he nescut amaquesta cromosoma mes jo soc com vosaltres meu de respectar jo a vosaltres i vosaltres a mi tanve es una llei i vui que hem valoreu amb positiu no en negatiu . estic content de tenir aquesta familia tan onida quins pares que hem cuidan quan estic malat abagades jo faig enfadar els pares de en tan de entan pero sempre els pares hem done consells abagades faig cas i abagades no pero l'u important es ser faliç en tu mateix no tinc cap presa per tenir parella ja vindra no cal que siguis impacient si tu ets faliç aixins endavant viu mes amb la teva gent i tard o d'ora vindra la dona adequada ara viu el futur surt bastiga ves a veure el mon inspira la l'e i subrriu deixat portar no cal esperar abegades hem deixar els mals moments hem de viure ala realitat i tocar peus a terra hem de demostrar ala gent que nusaltres donem la espiritualitat i la tendresa i l'amor que nusalres tanve volem la sexsualitat , la sexsualitat es una parrt de la vida a qualsevol persona amb discapacitats o amb sindrome de down i tenim el dret si vusaltres tanve i nusaltres tanve no tenim cap diferencia aqui teniu el meu llibre us agradera

Nou comentari

Les flors de cada mes
Un calendari ens ensenya què floreix, de gener a desembre, en un jardí molt especial de Londres
Més entrades...