Dues cadires, dos inferns i dues veus que es declaren afortunades. Cadascú explica una història que aparentment sembla que sigui la mateixa. Però entre un relat i l’altre hi ha vuitanta anys de diferència. En Harry, refugiat de la Segona Guerra Mundial, i l’Ahmed, un nen refugiat sirià, són els protagonistes del vídeo punyent amb què Unicef enllaça el passat amb el present. Per entendre que en aquest món hi ha ferides que segueixen estant ben obertes. I que el futur dels qui abandonen casa seva no hauria de caure en mans de la sort, sinó del compromís (de tots) d’acollir.
