Torna cap a casa. Es posa els auriculars, mira el mòbil. Però algú al seu darrere la crida. Aquest algú va bevent i va imposant-se. Aquesta puta no pensa contestar-me? Ei, si vas a casa t’acompanyo. T’estic parlant. Ella camina més de pressa amb por, intentant ignorar-lo. Fent veure que els insults, la prepotència, no hi són, però allargant les passes. Qui l’empaita és l’assetjament, la violència, l’angoixa de no poder tornar a casa tranquil·la. Ens ho mostra el curtmetratge Au bout de la rue (Al final del carrer) que, dirigit per Maxime Gaudet, delata com un trajecte senzill pot arribar a ser angoixant i perillós.


Nou comentari

El piano

I Say a Little Prayer

Comparteix
​Forever and ever, you'll stay in my heart

La nova cançó de Joan Dausà

Comparteix
Sortegem 3 entrades dobles per la festa de presentació a l'Antiga Fàbrica Estrella Damm

The Look of Love

Comparteix
Nina Simone, Dionne Warwick i Diana Krall canten la cançó popularitzada per Dusty Springfield

Jove per sempre

Comparteix
Que sempre facis coses per als altres i deixis que ells les facin per a tu

Passadís

Les mans del metro de Nova York

Comparteix
14 fotografies que retraten gestos, guants i dits durant un trajecte subterrani

Paraules (úniques) d’amor

Comparteix
14 dibuixos descriuen mots singulars d'arreu del món relacionats amb l'art d'estimar

El naïf del Duaner Rousseau

Comparteix
14 quadres mostren l'evolució del pintor francès
Equipo Crónica. Sense títol, 1972. Aquarel·la i guaix sobre teixit, 54 x 39 cm.

Tots van ser Picasso

Comparteix
Els Espais Volart exposen la col·lecció de 400 tapets decorats per artistes i escriptors en solidaritat amb el pintor

Comparteix