Torna cap a casa. Es posa els auriculars, mira el mòbil. Però algú al seu darrere la crida. Aquest algú va bevent i va imposant-se. Aquesta puta no pensa contestar-me? Ei, si vas a casa t’acompanyo. T’estic parlant. Ella camina més de pressa amb por, intentant ignorar-lo. Fent veure que els insults, la prepotència, no hi són, però allargant les passes. Qui l’empaita és l’assetjament, la violència, l’angoixa de no poder tornar a casa tranquil·la. Ens ho mostra el curtmetratge Au bout de la rue (Al final del carrer) que, dirigit per Maxime Gaudet, delata com un trajecte senzill pot arribar a ser angoixant i perillós.
