Després de recórrer un centenar de cases particulars i de fer les Amèriques (l’obra s’ha pogut veure a El Salvador, Guatemala, Santo Domingo i Mèxic), Animals de companyia es representa al Club Capitol a partir del 4 de febrer. Amb dues cares noves: Mercè Martínez fa el paper que feia Estel Solé i Jacob Torres substiteix Jordi Vaqué. Des de Catorze els desitgem molta sort en aquest aterratge als escenaris.

Esclata la festa a ‘Animals de companyia’. Foto: Sílvia Poch

Una obra de teatre de proximitat que passa al voltant d’una taula…? Uns espectadors que s’haurien de sentir com a casa, rient i patint i plorant com si també els haguessin convidat al sopar…? Eureka, ja ho tenim: representem-la a menjadors de cases particulars.

Seria un relat bonic. I fals.

“Quedaria molt bé dir que era la nostra intenció, però no –explica l’actriu i dramaturga Estel Solé quan s’aturen els aplaudiments després d’una de les funcions–. La veritat és que teníem obra però no teníem teatre. La vam començar a fer a casa de la dissenyadora Bárbara Aurell, i després a casa de l’Elisenda Roca, i ara ja hem actuat a pisos de tot Catalunya. És curiós, ens trobem maquillant-nos al lavabo d’un home que no sabem qui és. Fem teatre de resistència: si la gent no va al teatre perquè no té diners, nosaltres portem el teatre a casa de la gent.” I no és pas un teatre d’estar per casa, al contrari, malgrat que el joc de paraules resulta temptador.

Jo de tu no m’ho perdria. Perquè l’obra s’ho val (els actors desprenen veritat, i el text és una comèdia simpàtica que ens interpel·la sobre l’amistat, la sinceritat, la soledat i les històries que inventem sobre nosaltres mateixos i els altres) i perquè ve de gust donar suport a iniciatives com aquesta, ara que la creació es veu forçada a buscar nous camins per arribar al públic. Ara que els artistes i similars han de convertir-se en emprenedors per força.

Dirigida per Marilia Samper, Animals de companyia és una producció de la companyia La Mandanga, formada per Jordi Vaqué, Martina Tresserra, Miriam Tortosa, Edu Buch i Estel Solé, que debuta com a autora teatral amb aquesta obra. Sí, l’Estel és la que feia de Marina a La Riera. I ha publicat un parell de poemaris: Dones que somiaven ser altres dones (Galerada, 2011) i Si uneixes tots els punts (Galerada, 2013). “És una noia que convé tenir a prop, té molta energia i mil idees per hora”, em diu algú que la coneix bé.

S’imposa la cultura de trinxera i toca teixir complicitats amb persones que fan coses, amb creadors que esquiven el desànim carregats d’empenta i de ganes de sortir-se’n. La crisi se’ns ha instal·lat a casa com l’amiga divorciada que no es pot pagar un lloguer: hem d’aprendre a conviure-hi amb resignació i alegria. Sospito que els del gremi ens necessitem més que mai els uns als altres. I no només com a animals de companyia.

Foto: Lita Bosch

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Sílvia Teulats a octubre 02, 2014 | 11:08
    Sílvia Teulats octubre 02, 2014 | 11:08
    Enhorabona per aquesta iniciativa que apropa el teatre a la gent i, fins i tot, l'integra dins l'obra.
  2. Icona del comentari de: Jaume Prat a octubre 02, 2014 | 11:19
    Jaume Prat octubre 02, 2014 | 11:19
    La demostració de que quan es vol portar a terme un projecte, els entrebancs mai són excuses. Bona proposta!
  3. Icona del comentari de: Anna Jiménez a octubre 02, 2014 | 11:23
    Anna Jiménez octubre 02, 2014 | 11:23
    La Cultura vull dir, i el teatre es una finestra cultural que omple l'ànima.
  4. Icona del comentari de: David Morlà a octubre 02, 2014 | 11:27
    David Morlà octubre 02, 2014 | 11:27
    Felicitats a l'Estel Solé per aquesta gran iniciativa i a tot l'estol de professionals que participen en aquesta obra. Teatre en estat pur.
  5. Icona del comentari de: Elisenda a octubre 02, 2014 | 11:50
    Elisenda octubre 02, 2014 | 11:50
    Una bona manera de començar una obra per tal d'arribar a la gent! I ara al teatre! Ganes de veure-la
  6. Icona del comentari de: Catalina a octubre 02, 2014 | 11:53
    Catalina octubre 02, 2014 | 11:53
    És una verdadera llàstima, per no dir desgràcia, que haguem portat la cultura en aquest extrem. La cultura ens fa avançar com a poble, com a societat i no hem de deixar que la política ens arrebati allò que ens pertany des de molt abans que ella. Molta sort!
  7. Icona del comentari de: MIQUEL MAS a octubre 02, 2014 | 12:10
    MIQUEL MAS octubre 02, 2014 | 12:10
    Un luxe poder veure aquesta obra de teatre.....
  8. Icona del comentari de: Beatriz a octubre 02, 2014 | 12:34
    Beatriz octubre 02, 2014 | 12:34
    Felicitats!!! Moltes ganes de veure aquesta obra. El meu fill s'esta ficant a poc a poc en aquest mon que realment es màgic.
  9. Icona del comentari de: CrisMorral a octubre 02, 2014 | 12:40
    CrisMorral octubre 02, 2014 | 12:40
    Crec que l'obra d'Estel Solé ha portat al teatre a un nou model d'espectacle, més proper i que gira a través de les cases dels espectadors. Moltes ganes de veure Animals de Companyia!
  10. Icona del comentari de: Laia Solaz a octubre 02, 2014 | 13:05
    Laia Solaz octubre 02, 2014 | 13:05
    Molt contenta que finalment aquesta obra tan especial pugui ser representada en un teatre. L'iniciativa d'aquest grup d'actors és admirable i l'obra en sí, tot un plaer.
  11. Icona del comentari de: Vini MF a octubre 02, 2014 | 15:34
    Vini MF octubre 02, 2014 | 15:34
    q guai això d q aneu a les cases!!! Cada espai es diferent i única!!! :)
  12. Icona del comentari de: Núria Pedró a octubre 02, 2014 | 16:23
    Núria Pedró octubre 02, 2014 | 16:23
    I és que no puc amb el altres... sóc de poble, i gossos i gats sempre els he vist pel carrer. M'agradaria poder veure aquesta proposta tan engrescadora!!!
  13. Icona del comentari de: Laura a octubre 02, 2014 | 18:01
    Laura octubre 02, 2014 | 18:01
    Bravo per la valentia que mou iniciatives com aquesta, i tot el meu encoratjament a actors i equips que fan que la màgia del teatre no s'aturi malgrat la maleïda crisi. L'art sempre ha estat una forma de resistència! M'agradaria moltísism veure l'obra i aplaudir-vos, com ja faig ara per aquí sense veure-la.
  14. Icona del comentari de: Ma. Mercè Juanpere a octubre 02, 2014 | 18:34
    Ma. Mercè Juanpere octubre 02, 2014 | 18:34
    Fer teatre sense un teatre. Actors que segueixen fent de la seva passió, la seva vida. Perquè ho mereixen, els afegim a la seva resistència.
  15. Icona del comentari de: Cristian Cavero a octubre 02, 2014 | 19:38
    Cristian Cavero octubre 02, 2014 | 19:38
    Éss increïble veure aquests actors fent un treball magistral. Mereixen molt l'oportunitat de lluir-se en un teatre.
  16. Icona del comentari de: Montse Homs a octubre 02, 2014 | 20:03
    Montse Homs octubre 02, 2014 | 20:03
    Molt més que animals de companyia, molt interessant!
  17. Icona del comentari de: Encarnix a octubre 02, 2014 | 20:40
    Encarnix octubre 02, 2014 | 20:40
    Enhorabona pel treball fet i gràcies per la iniciativa.
  18. Icona del comentari de: Judit Ballesteros a octubre 02, 2014 | 21:56
    Judit Ballesteros octubre 02, 2014 | 21:56
    Molt gran, l'Estel Solé! Enamorada dels seus poemes i amb moltes ganes de descobrir aquests Animals de companyia!
  19. Icona del comentari de: Maite S. a octubre 02, 2014 | 23:37
    Maite S. octubre 02, 2014 | 23:37
    Ja fa temps què vaig llegir què la casa de l'Elisenda Roca es convertia en improvisat teatre. Em vaig quedar amb ganes de viure l'experiència. Producte de proximitat com l'escarxofa del Prat ;-)
  20. Icona del comentari de: Berta Mas a octubre 03, 2014 | 13:23
    Berta Mas octubre 03, 2014 | 13:23
    Apropar el teatre a la gent, una obra magistral, uns actirs magnífics...tinc ganes de tornar-la a veure!

Nou comentari

El piano

Foto: Fundació Catalunya - La Pedrera
Comparteix

Els nous talents del jazz, a La Pedrera

El terrat de la Casa Milà acull un cicle de concerts a la fresca per als vespres de juny i juliol
Comparteix

Le temps de vivre

tout est possible, tout est permis
Comparteix

Hi ha una llum que mai no s’apaga

Morir al teu costat/ és una manera tan divina de morir
Comparteix

Jessye Norman, la veu poderosa

Recordem la soprano veient-la interpretar un fragment de «Tristany i Isolda»

Passadís

Comparteix

El naïf del Duaner Rousseau

14 quadres mostren l'evolució del pintor francès
Equipo Crónica. Sense títol, 1972. Aquarel·la i guaix sobre teixit, 54 x 39 cm.
Comparteix

Tots van ser Picasso

Els Espais Volart exposen la col·lecció de 400 tapets decorats per artistes i escriptors en solidaritat amb el pintor
Comparteix

La Venus de Botticelli

14 obres d'un dels artistes més reconeguts del primer Renaixement
Comparteix

La soledat segons Hopper

14 obres de l'artista més representatiu de la pintura estatudinenca del segle XX

Comparteix