La vida segons Pepe Rubianes

14 reflexions de l'actor, que deia que «amb tant d'imbècil amb carnet d'opinador, els savis callen»

«Bona nit, senyores i senyors. Soc Pepe Rubianes, actor galaicocatalà. Dic galaic, perquè vaig néixer a Galícia, encara que gairebé mai he viscut allà, i català, perquè he viscut sempre a Catalunya, encara que mai he nascut aquí.»

Pepe Rubianes va néixer el 2 de setembre de 1947 a Vilagarcía de Arousa i va morir l’1 de març de 2009 a Barcelona. A través de l’humor, aprendria a dir les coses pel seu nom. Amb una bona dosi d’ironia i amb uns quants somriures per repartir a tort i a dret. El recordem tornant-no a escoltar i llegint-ne 14 reflexions.


1. Sempre he odiat el còmic que va de còmic per la vida.

2. Aquest país, Catalunya, és molt surrealista. Ha tingut com a símbols un goril·la blanc i una marededéu negra.

3. Soc un home que ha dut la independència a extrems obsessius. De petit ja m’agradava jugar sol. No soc amant de donar explicacions.

4. La unitat d’Espanya me la sua pel davant i pel darrere.

5. M’agrada treballar poc i guanyar molt.

6. El nostre és un món de rics que s’avorreixen.

7. Es pot tenir una gràcia innata, però, si no la treballes, la perds quan fa dos minuts que ets en escena.

8. L’humor ha de tenir en compte que mai hi ha veritats permanents. És la poesia de la vida.

9. No és que m’agradi escandalitzar; dic les coses tal com les penso.

10. Segur que ens beneficia formar part del que prepotentment anomenem món civilitzat?

11. Amb tant d’imbècil amb carnet d’opinador, els savis callen.

12. Els grans personatges han estat persones que han rigut de tot. Només l’estúpid es pren seriosament aquesta cosa que anomenem vida.

13. En què crec? En el dia a dia, vaig tirant fins que això s’acabi. M’és igual, allà on aniré. Com a mínim sé que, de tots els que han marxat, no n’ha tornat cap.

14. Saps com de bé m’ho he passat en aquesta vida? Saps com he follat? Saps com he menjat? Saps com he ballat? Que toca descansar? Doncs anem-hi.
 

Arxiu ND

Comentaris

    Pepelechu Setembre 2, 2016 10:25 am
    Al meu parer únic e insuperable en el seu gènere... Savi de la vida amb el seu tó àcid-satíric, davant del públic es quedava sol . Gràcies per sempre PepeRubianes
    Anònim Setembre 2, 2016 2:53 pm
    Ole la mare que el va parir!! En el cel es riuran molt
    Joan pau rica Setembre 2, 2016 3:52 pm
    Estic totalment rendit a l'inteligencia d'aquest home, i a les seves aseveracions que son molt interesants
    Anònim Setembre 2, 2016 4:07 pm
    La veu dels opinadors professionals i els silencis dels savis. Quanta veritat. Avui la l'opinió més llunyana de la saviesa esta amb mans dels oracles Raholians i altres espècimens semblants.
    Marga B.M. Setembre 2, 2016 8:42 pm
    TE ECHAMOS DE MENOS, ¡COÑO!
    Angel morera Setembre 2, 2016 9:43 pm
    Unic
    MontseQ Setembre 2, 2016 10:16 pm
    El trobem a faltar tant!
    Iaia Cristinanònim Setembre 3, 2016 3:00 am
    Penso en tú moltisim xq donada la situació política, podries fer una obra de teatre diaria de las barbaritats que estàn fen els teus "estimats" de dretes!! Quina falta ens fas a tots!!. Finç sempre Pepe!!
    Pispa Setembre 3, 2016 4:29 pm
    y a veces te sueño....desde que eramos el TUC -siempre censurado por la dictadura- tu con otros compis recitando a tambien censurados como Federico, Alberti.....en colegios universitarios donde enamorabas a montones....y recuerdo aquel innolvidable viaje que hicimos en pleno estado de sitio a Yugoeslavia a representar los Cenci de Artaud y poesias.....y a ti diciendo "coño cuanta nieve, parecen pesebres...". te recuerdo como amigo y persona. y obviamente como fan incondicional....a veces me llamabas y preguntabas : que piensas??? como en la primera lectura de "todos eran Lorca"....me encanto y tambien la puesta ya en escena....que alguien me llamo cuando trabajaba en costa Rica para poder localizarte pues las CCOO ofrecian su eatro de mas de 1000 plazas ya que los directores de teatros de Madrid, ni la concejala de cultura( hija de Lucia Bose) se atrevieron a dar el visto bueno.....eso si, entramos escoltados por la poli pues los fachas estaban alli insultando.... muchos te recordaran como un gran actor, como un gran poeta...yo ademas te recuerdo como un gran amigo . Pepe esperame en alguna nube!!!!
    Repepe Setembre 4, 2016 8:54 pm
    Sin ti Todo es mas mundano, y sin nosotros te lo sigues pasando de miedo, seguro!
    Jaume Forn Novembre 19, 2016 4:45 pm
    El Pepe Rubianes, un home lliure que es va atrevir a dir tot el que pensava. Tot el que li sortia de la polla. Provocant a qui convingués. Gràcies Pepe!
    Remiu Febrer 28, 2017 1:52 pm
    No l'he vist mai enlloc que no sigui un mitjà audiovisual!!! Però. Sempre m'ha encantat.Quan teníem data per anar al teatre es va posar molt malalt i ens va deixar,vaig plorar. Gràcies. Rubianes! !2017
    IRENE MASO Març 1, 2017 1:07 pm
    Yo no se que mas decir sobre este hombre....ya se ha dicho todo.Solo que sera muy dificil , quizas despues de años, encontremos un personaje tan autentico como el ! Una siempre queda sonriendo despues de escucharle! Que penaza que no este aqui!!
    Joss Març 1, 2017 9:07 pm
    Sigo escuchando tus palabras en entrevistas y en espectáculos,sigo riendo y también llorando,por que aciertas sin estar por estos lares. Fuiste honrado contigo mismo,hiciste lo que te vino en gana y eras mas libre de lo que muchos lograremos ser.Y sobre todo nunca lograron callarte,en este país de borregos ladradores eso ya es algo para admirar.No te mereces una calle,un continente y me quedo corto!!!,donde tu puedas estar tranquilo y los imbéciles perderse.
    jtAnònim Març 1, 2017 10:11 pm
    Que te vaya bonito, Pepe y muchas, muchas gracias por horas inolvidables
    NEUTRIN Març 1, 2017 10:26 pm
    Het trobem a faltar erats Collonut
    Mercè G. Batlle Març 1, 2017 10:50 pm
    Bon viatge! Allà on siguis Pepe...
    Anònim Març 1, 2017 11:49 pm
    El vaig veure actuar per primera vegada quan jo tenia 18 anys, a la sala d'actes de l'institut de Tortosa, on vaig estudiar. Recordo la sala plena de gom a gom i de repent va aparèixer ell, sol, omplint cada racó de l'escenari. Em va captivar des de el primer moment, era brillant, no podies apartar la mirada de l'escenari, no et podies perdre ni una paraula. Jo era la primera vegada que veia un monòleg, era el de "La tigresa" de Dario Fo, i mai l'he oblida't. Quin paper tant bo faries ara amb aquestes circumstàncies.... Et trobo a faltar Pepe, vas ser únic i irrepetible
    Anns Març 2, 2017 8:13 am
    En aquests moments tant intensos com a país et trobem a faltar. Pepeeeeeeeeeee
    Justi Març 2, 2017 6:25 pm
    Persones com tu m'inspiren cada dia!!! I el dia que no hi ha algú que m'inspiri em poso un monoleg teu. Gràcies, gran. Personas como tú me inspiran cada día!! Y el día que no hay nadie que me inspira me pongo un monólogo tuyo. Gracias, grande.
    Monse Març 2, 2017 6:27 pm
    Et trobem a faktarrr!! Però estic segura k estiguis on estiguis ens fas disfrutar a tots s Un petonaaaas..... Lliçó de vida.... A veure si n aprenemmmm
    Superyaya Març 2, 2017 9:24 pm
    Te echo de menos .Heras genial, nos has hecho reír tanto.Te recordare soempre
    Mónica Pin Álvarez Març 11, 2017 10:29 am
    Només queda allò que ens vas deixar del teu bon humor sobre la vida. UN GRAN!!!
    07bladecat Setembre 2, 2017 4:24 pm
    Ostiàsss, Pepe! M' agraden les paraulotes tant com escriure banalitats com si fos un lletraferit acadèmic. Ho tenia clar fa molt anys, però, en sap greu! T ho vaig dir en persona : " ets collonut! Però, no ens deixaràs mai...ets immortal. " I tu ens vas dir: " eee, no fotis!! No soc ningú i vull ser una icona..cagüm tot!......Doncs Pepe, la teva " verborea involuntària i sense pretensions " es molt actual i vàlida. Pepe, envia un llamp sarcàstic per il·luminar la realitat als que no volen veure. Gràcies, com sempre.
    Anònim Setembre 2, 2017 5:05 pm
    Únic e irrepetible.
    Felix canet Setembre 2, 2019 10:21 am
    El vaig descobrir tard, però em va captivar. Que diria ara dels polítics catalans? Segur que no en sortirien massa ben parats
    Anònim Setembre 4, 2019 10:07 am
    Como te echamos de menos Pepe!!!

Nou comentari

Juan Miguel Morales
Envia'ns un àngel que sigui com tu
Aniré com quan anàvem junts/ darrere les teves passes,/ d'esquena al futur
Més entrades...
Les flors de cada mes
Un calendari ens ensenya què floreix, de gener a desembre, en un jardí molt especial de Londres
Més entrades...