Basorèxia

Començar a curar-se

I no te’n vaig dir res, de la manera com no podia deixar de mirar-te i d’escoltar-te

| 21/05/2018 a les 20:48h
Especial: Basorèxia
Arxivat a: Biblioteca, Basorèxia

Foto: lauren rushing


Et vaig confessar que aquest cop no tenia pla B i tu em vas dir que la vida fa uns girs tan fascinants que això no m’ha ni de preocupar. No pots controlar la vida –em vas fer creure–, només pots controlar el que intentes a la vida. Aposta pel pla A fins que no te’n puguis retreure res. I si el pla A falla, el pla B arribarà sol. I potser també t’agrada.
 
Començar a curar-se deu voler dir això, deixar-nos el llindar de l’ego a l’altura del lloc on viuen les formigues i admetre que hem perdut. Davant la vida –sovint no per culpa nostra–, davant l’amor –gairebé sempre per culpa nostra (ho deia Benedetti, la culpa es de uno cuando no enamora). I ser brutalment honestos, primer amb nosaltres mateixos i després amb els altres i explicar-ho.
 
I vam parlar de la vida i de l’amor però sobretot del desencant amb la vida i amb l’amor, i vaig anar trencant-me cuirasses a còpia de paraules greus posades en un ordre prou decent, crec recordar, fins que en aquell racó només quedàvem el que em vas ensenyar de tu i més o menys jo. I també em vas dir valenta en algun moment de la conversa i llavors jo vaig pensar que ser valenta també vol dir expressar el que sents i que això no, no ho estava fent. Que mentre parlàvem et vaig explicar com m’havia sentit fins llavors, però no com em sentia en aquell moment en què et tenia al davant. I no te’n vaig dir res, de la manera com no podia deixar de mirar-te i d’escoltar-te la veu i vaig callar també que tot el que t’havia explicat dels homes, de tu no ho penso, i els anys que fa que de tu no ho penso. I vaig callar que segurament quan ens acomiadéssim, tu marxaries i jo tancaria els ulls per continuar mirant-te.
 
Començar a curar-se deu ser això. Ser capaç de dir pensava que guanyaria però he perdut per pallissa i ara estic vulnerable i trista i tinc una mica de por de tornar a perdre, per més valenta que tu em vegis i, de sobte, havent-ho dit, que entri una escletxa de raig de lluna pel celobert. Com t’ho diria, començar a curar-se deu ser que m’hagi passat per alt la primavera, que fes hiverns que dormia i de cop hagi vingut la vida amb monyo i davantal i hagi apujat les persianes de la meva habitació per dir-me va, aixeca’t, que ja és estiu.
 
Tinc certa experiència en l’art de perdre, no em fa res de dir-ho (todas mis intuiciones se asomaron para verme sufrir y por cierto me vieron), i fins ara he viscut sempre de plans B que m’han acabat agradant, quin remei. Però la vida fa uns girs tan fascinants que avui em pregunto què passaria si et parlés del petó que se’m va morir a la boca mentre ens acomiadàvem. Qui dels dos sabria dir si el futur ens guarda o no engrunes d’amor en una cantonada fosca.

COMENTARIS

Començar a cuidar-se
Montse R. Perez, 22/05/2018 a les 16:42
+25
-1
Senzill, intens...meravellós
Que passin els dies
Anònim, 25/06/2018 a les 23:30
+10
-2
Que passin els dies que no em cansaré mai de llegir-te!!!
Sentiment
Anònim, 23/04/2019 a les 00:03
+4
-0
M’ha emocionat molt, gràcies per aquests textos que ens fan reflexionar introspectivament ni que sigue 3 minuts.
On van els petons que mai hem donat?
Jordi Nomen , 11/08/2020 a les 14:04
+1
-0
Ja ho deia Béquer, Maria. Gràcies per recordar-ho...



Mentre ens acomiadàvem
Anònim, 11/08/2020 a les 23:25
+1
-0
Gracies
Comença a curar se
Maria J, 12/08/2020 a les 15:16
+0
-0
Acceptar, errar, caminar, sense pensar amb plans i disfrutar. Sense por. Llavors... Comences a curar te. I tant... Perquè no hi ha medicina més natural que allò que un o una sent. I res més. Així de fàcil.
No parlar...
Anònim, 12/08/2020 a les 20:35
+0
-0
No parlar perquè es dóna per perdut abans d'intentar-ho. Per apostar per l'amistat en front de l'amor, i a la fi, ni amistat ni amor, pèrdua total. El pla B?, no està malament, però no supera les expectatives del que ves pogut ser i no ha sigut.
Excelent.
Anònim, 13/08/2020 a les 21:58
+2
-0
Quin escrit mes bonic, arriba al cor i a l'ànima. Espero poder disfrutar de texts com aquest. Simplement brillant. Enhorabona.
I quina raó
Anònim, 14/08/2020 a les 00:23
+0
-0
Mai més ben dit i explicat sovint vivim plans B, pq el A no ha sortit bé i no se ben be si al final t' agrada o t'hi acostumes.
Però vivim...
Jm
Brillant
Anònim, 14/09/2020 a les 20:11
+0
-0
Gràcies per escriure emocions i fer-ho tan bé

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
El Barcelona Dibuixa estimula la creativitat en tallers virtuals i presencials
Imatge il·lustrativa
El Museu de L'Hospitalet acull una exposició que explora el nu masculí
Imatge il·lustrativa
El CaixaForum projecta un cicle de curtmetratges animats per a infants
Imatge il·lustrativa
El Barcelona Poesia arriba a la 23a edició
Imatge il·lustrativa
La Sala Beckett estrena el muntatge de Denise Duncan, la seva autora resident
Imatge il·lustrativa
Un vídeo mostra com s'ha de dur a terme una autoexploració mamària i denuncia la censura
Imatge il·lustrativa
L'actriu comparteix pista amb Fred Astaire en una escena de «Ballant neix l'amor»
Imatge il·lustrativa
El CaixaForum projecta un cicle de curtmetratges animats per a infants