Amb 21 anys i un títol signat per un rei d’un castell llunyà, vaig endinsar-me en el fascinant món de les substitucions i interinatges de l’escola pública catalana. Vaig anar rodant per tot de centres ben diferents: alguns de petits i amb ràtios de 12 alumnes, alguns de tan grans que mai vaig acabar de saber-me el nom de tots i totes les meves companyes... A cada escola anava vivint aventures que em feien petar de riure i jo, que sempre he xerrat pels descosits, anava explicant aquestes anècdotes de mestra novella a qui em volgués escoltar.
Amb 29 anys, quan ja portava tot un sac d’experiències viscudes, en Sergi Bertran, el meu company de somriures, em va dir: “I si ho dibuixem?”. Nosaltres feia poc que havíem obert un petit estudi de disseny i il·lustració (MOMO Estudi) a Lleida i em va semblar ben emocionant compartir totes aquestes vivències. Des de llavors, treballem per treure cada setmana una nova tira de La mestra interina i demostrar que per ser mestra has d’aprendre a riure't de tu mateixa.
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
9.
10.
11.
12.
13.
14.
15.
16.
17.
18.
.jpg)
