“Què és el feminisme? Només una moda més del món occidental? Una impostura de dones blanques i privilegiades? Pot ser una forma de revolució?” Amb aquestes preguntes arriba Feminisme Mainstream, del programa Soy Cámara, dirigit per Ingrid Guardiola. El vídeo ens convida a veure la lluita de dones d’arreu del món i recopila intervencions de les activistes Angela Davis, Judith Butler, Chimamanda Ngozi Adichie i Arundhati Roy a les xerrades que van fer al CCCB (de les quals en destaquem 14).
1. Chimamanda Ngozi Adichie: “La idea de feminisme –la idea que els homes i les dones som iguals, la idea d’una humanitat igualitària– és universal, però crec que la manera en què es manifesta és específica de cada cultura.”
2. Judith Butler: “És difícil saber a què ens referim quan parlem de feminisme mainstream. Quan hi penso em venen al cap cursos de lideratge: la idea que les dones de negocis haurien de guanyar els mateixos milions que els homes, o que les actrius de Hollywood haurien de cobrar els mateixos milions que els actors. Això sí que és un problema d’igualtat.”
3. Angela Davis: “El feminisme blanc i burgès és, per desgràcia, el feminisme més representatiu avui dia.”
4. Chimamanda Ngozi Adichie: “Des de molt petites, s’ensenya a les nenes que han de tenir vergonya del seu cos, que és una cosa sobre la qual no poden tenir cap control.”
5. Judith Butler: “El gènere com a tal no només pot voler dir estar d’acord amb les normes, sinó també rebel·lar-s’hi.”
6. Judith Butler: “Seria molt insensat que el feminisme limités la seva solidaritat a qui s’identifica com a dona o a qui va néixer, biològicament parlant, en un cos de dona. Per mi això no té cap sentit. Per què hem de limitar el nostre abast? Necessitem que tothom sigui feminista.”
7. Angela Davis: “El feminisme del sostre de vidre està intrínsecament relacionat amb la jerarquia social. Si no, com pot funcionar, aquesta metàfora? Els que estan prou amunt per arribar al sostre probablement són blancs, i si no és així, són adinerats, perquè ja estan a dalt de la jerarquia.”
8. Arundhati Roy: “Els moviments feministes a l’Índia s’han revestit d’ONG. Allà hi ha temes que es consideren feministes, com el treball sexual, el treball de gènere o la malnutrició… però qüestionar les polítiques econòmiques no es considera feminista! Les associacions feministes oficials no volen tenir res a veure amb els milers de dones que lluiten contra les companyies d’extracció minera, contra les grans empreses que els prenen les seves terres.”
9. Angela Davis: “L’error del feminisme mainstream és dependre d’una descripció categòrica de la dona. Que s’assumeixi que a les dones se les pot descriure de manera categòrica implica un cert tipus de racialització latent.”
10. Judith Butler: “Hi ha un cert paternalisme en el món de les ONG. A Palestina, però també en algunes regions de l’Àfrica, sembla que les ONG debilitin les mobilitzacions polítiques de les dones, perquè s’acaben considerant com les que han de rebre ajuda i no com a subjectes polítics que es mobilitzen per compte propi.”
11. Chiamanda Ngozi Adichie: “A l’Àfrica Occidental, abans del colonialisme els rols de gènere per a les dones eren millors. No vull dir que no hi hagués un sistema patriarcal, perquè els homes generalment tenien més poder, però les dones tenien autonomia i poder. Amb el colonialisme va arribar el cristianisme, el cristianisme victorià, i a l’Àfrica Occidental es va importar una idea blanca i terrible de la subjugació de la dona.”
12. Angela Davis: “L’esperança revolucionària està, precisament, en aquelles dones que han estat abandonades per la història, i que ara s’estan alçant per fer-se escoltar.”
13. Chimamanda Ngozi Adichie: “Ni tan sols m’havia plantejat mai la paraula feminista fins que un amic em va dir que ho era mentre discutíem. Per ell, era un insult.”
14. Angela Davis: “Crec sincerament, i els homes ho haurien d’aplaudir, que aquesta és l’era de les dones. Ho crec de debò. I no em refereixo a les dones que per arribar on volen només han de trencar un sostre de vidre, sinó a les dones de la part més baixa de la societat. Quan la gent que han patit tant comencin a alçar-se, el món sencer s’alçarà amb elles.”
