Henrik Ibsen va néixer el 20 de març de 1828 a Skien (Noruega) i va morir el 23 de maig de 1906 a Oslo. Abans de fer els vint anys va començar a escriure teatre, apropant-se cada vegada més a l’escriptura realista i social. Defensava que l’autor té el deure de denunciar els problemes de la societat i analitzar el temps en què viu. Reivindicava la veritat i la llibertat individual, amb la voluntat de destapar els prejudicis i les desigualtats. Recordem el poeta i dramaturg noruec amb 14 reflexions seves.
Foto: Gustav Borgen – collection of the Norsk folkemuseum
2. El veritable esperit rebel és el que busca la felicitat en aquesta vida.
3. La nostra és una societat masculina i fins que no hi entri la dona, no serà una societat humana.
4. Una comunitat hauria de ser com un vaixell, qualsevol hauria d’estar preparat per agafar el timó.
5. El primer deure d’un home és ser ell mateix.
6. La societat es fonamenta en la veritat i la llibertat.
7. La majoria mai té la raó.
8. Déu és una necessitat per a molta gent, però això no significa que realment existeixi.
9. Quina cosa més estranya, la felicitat! Ningú sap on, ni com, ni quan arriba, però ho fa per camins invisibles, a vegades quan ja no l’estem esperant.
10. L’home més fort és el que resisteix la soledat.
11. Si no pots ser el que ets, sigues amb sinceritat el que puguis ser.
12. Ningú és més esclau que el qui es considera lliure sense ser-ho.
13. No hi ha pujada, per pedregosa que sigui, que dos no puguin pujar junts.
14. Si ho donessis tot menys la vida, has de saber que no hauries donat res.
