Poema

M'acabo alçant

Deixo enrere nits de pànic i terror

| 28/05/2020 a les 05:55h
Especial: Poesia
Arxivat a: Biblioteca, Maya Angelou, M'acabo alçant, poesia

Foto: www.mayaangelou.com

 

Em podeu degradar en la història
amb mentides inquietants.
Tractar-me com si fos escòria.
Però jo, com la pols, m’acabo alçant.
 
Que sigui descarada us molesta?
Per què emmudiu de tristor?
Perquè faig com si brollés petroli
del bell mig del menjador.
 
Com les llunes i els sols,     
amb la certesa del mar,
com l’esperança que sura,
jo sempre m’acabo alçant.
 
Em volíeu veure enfonsada?
Amb el ulls baixos, plorant?
Les espatlles arronsades,
llançant crits desesperats?
 
La meva arrogància us ofèn?
Per què us costa tant de pair?
Perquè ric com si tingués mines d’or
al fons de tot del jardí.
 
Em podeu mirar amb ulls de ràbia,
amb paraules, disparar a matar.
Menystenir-me, si cal trepitjar-me,
però jo, com l’aire, m’acabo alçant.
 
Per què us provoca sorpresa
que sigui una dona sensual?
Que balli com si entre les cames
només hi tingués diamants.
 
Dels caus de vergonya del passat.
Jo m’alço.
D’un dolor per sempre arrelat.
Jo m’alço.
Soc un oceà negre, ferotge i brillant.
Contra la marea m’hi trobareu lluitant.
 
Deixo enrere nits de pànic i terror.
Jo m’alço.
M’espera una albada de llum i claror.
Jo m’alço.
Dels ancestres porto càntics de pau.
Soc el somni i l’esperança de l’esclau.
Jo m’alço.
Jo m’alço.
Jo m’alço.
 
 
(traduït per Anna Pena)
 


Still I Rise
 
You may write me down in history
With your bitter, twisted lies,
You may trod me in the very dirt
But still, like dust, I'll rise.
 
Does my sassiness upset you?
Why are you beset with gloom?
’Cause I walk like I've got oil wells
Pumping in my living room.
 
Just like moons and like suns,
With the certainty of tides,
Just like hopes springing high,
Still I'll rise.
 
Did you want to see me broken?
Bowed head and lowered eyes?
Shoulders falling down like teardrops,
Weakened by my soulful cries?
 
Does my haughtiness offend you?
Don't you take it awful hard
’Cause I laugh like I've got gold mines
Diggin’ in my own backyard.
 
You may shoot me with your words,
You may cut me with your eyes,
You may kill me with your hatefulness,
But still, like air, I’ll rise.
 
Does my sexiness upset you?
Does it come as a surprise
That I dance like I've got diamonds
At the meeting of my thighs?
 
Out of the huts of history’s shame
I rise
Up from a past that’s rooted in pain
I rise
I'm a black ocean, leaping and wide,
Welling and swelling I bear in the tide.
 
Leaving behind nights of terror and fear
I rise
Into a daybreak that’s wondrously clear
I rise
Bringing the gifts that my ancestors gave,
I am the dream and the hope of the slave.
I rise
I rise
I rise.

COMENTARIS

Maya, sempre al nostre cor
Noemí, 27/05/2018 a les 23:27
+3
-0
Sempre m'emociono amb aquest poema. Una gran escriptora. Una persona extraordinària. Quina sort poder gaudir de tot el que va escriure.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
El CaixaForum programa un concert del duet integrat per Diego Galaz i Jorge Arribas
Imatge il·lustrativa
La Filmoteca de Catalunya dedica un cicle i una exposició a l'actriu
Imatge il·lustrativa
El CosmoCaixa mostra com la impressió 3D transforma el dia a dia
Imatge il·lustrativa
El CosmoCaixa ofereix un espectacle per al públic familiar
Imatge il·lustrativa
La dramaturga Denise Duncan imparteix un curs d'escriptura teatral a la Sala Beckett
Imatge il·lustrativa
La Sala Beckett dedica un cicle d'espectacles, lectures i xerrades a la dramaturga
Imatge il·lustrativa
14 reflexions de l'escriptor, que deia que «la sort afavoreix només les ments més preparades»
Imatge il·lustrativa
La Filmoteca de Catalunya omple el 2021 de cicles, projeccions i exposicions