Lola Vendetta és un personatge sarcàstic, fort, violent i femení, però també és el pseudònim de la il·lustradora Raquel Riba Rossy (10 de juliol del 1990). És així com omple les xarxes amb vinyetes que miren i denuncien els conflictes de la feina, de la família, de parella, dels amics i del món.
1. Vaig néixer a Igualada i vaig renéixer a Barcelona, a Limoges (França), a Ciutat de Mèxic, a Colòmbia… I és que cada vegada que surto a parlar en públic sobre feminisme és com si tornés a sortir per aquell forat on vaig néixer.
Il·lustració: Lola Vendetta
2. La Lola Vendetta va néixer quan tenia 24 anys de diversos problemes que tenien un mateix nom: conflicte de gènere. És el meu personatge de còmic principal, m’acompanya des de fa uns tres anys pels llocs on camino, viatjo, parlo o faig cursos.
Il·lustració: Lola Vendetta
3. Abans de trobar la Lola Vendetta, o que ella em trobés a mi, treballava d’hostessa a les trenta mil fires que es fan a Barcelona. Tenia molt de temps per deixar morir les meves neurones mentre els dits dels peus se’m recaragolaven dins les sabates, mentre feia d’observadora en aquell teatre d’homes encorbatats, panxuts i acompanyats de dones altes i precioses que els cobren un tant per hora. Jo era la que aguantava la porta i es divertia intentant encertar l’idioma del client amb un “Bonjour!”
Il·lustració: Lola Vendetta
4. En una fira de cotxes de luxe vaig pensar: “Per què contracten tantes dones que no fan res?”. Podíem estar hores i hores dretes en una cantonada somrient als homes que passaven de tant en tant. Ho vaig entendre: nosaltres també érem un objecte de luxe. Érem les que fèiem sentir poderosos als homes grossos.
Il·lustració: Lola Vendetta
5. No us puc negar que, tot i el que critico, no hi va haver un sol dia en què no m’ho passés bé exagerant l’entonació sexi mentre parlava amb els clients bavosos per després riure’ns-en.
Il·lustració: Lola Vendetta
6. Barcelona és una ciutat on si ets bonica i t’agrada flirtejar amb homes que ho saben tot sobre la vida, tens restaurants gratuïts. Les noies no paguen els combinats però els homes sí.
Il·lustració: Lola Vendetta
7. Així es construeix un esclavatge silenciós, on l’excusa de tot és el màrqueting. I en aquest joc els responsables no són els quatre pallassos de dalt que decideixen el destí de la humanitat. No, no: els responsables som tots.
Il·lustració: Lola Vendetta
8. Em sentia ofesa perquè no sabia què passava al meu voltant –en alguns anuncis, en algunes cançons, en algunes converses–. I tenia la sensació de trobar-me sola en un món que presumeix d’una aparença perfecta. On darrere la façana tothom lamenta les seves pròpies decisions, però ningú en parla.
Il·lustració: Lola Vendetta
9. Quan vaig començar a endinsar-me en els meus propis nusos, vaig topar amb la realitat de milers i milers de Loles Vendetta repartides pel món que es trobaven exactament en la mateixa situació.
Il·lustració: Lola Vendetta
10. Vaig veure que no era jo qui tenia greus conflictes amb la meva identitat, sinó que els conflictes de gènere eren una malaltia social atrapada en el subconscient col·lectiu. Una suma d’antigues i infinites connexions mal fetes al cervell, de vells conceptes mal apresos, d’una societat feta de mals actors i observadors. 
Il·lustració: Lola Vendetta
11. Davant meu veia com la meitat de la societat vivia i viu sota aquesta sensació estranya.
Il·lustració: Lola Vendetta
12. Intentem atrapar la felicitat a través de la competició (ens han educat així). Buscant-la allà on les coses tenen un preu, en batuts per baixar de pes, en banyadors que no aguanten res, en sabates que ens torturen, en maquillatge que amaga cares.
Il·lustració: Lola Vendetta
13. Lola Vendetta ha marcat un abans i un després a la meva vida personal i a la meva carrera professional. Des que observo el món a través d’ella em conec més bé i entenc millor allò que passa al meu voltant.
Il·lustració: Lola Vendetta
14. Si no hagués treballat mai d’hostessa, si no hagués anat mai a una escola unisex i d’uniforme escocès, si no hagués tingut un germà amb dificultats d’aprenentatge que servia de sac de boxa per a tots aquells nens amb poc cor, si no hagués tingut una exparella que em suplicava sexe com un mico afamat, si no hagués escoltat històries de maltractament entre les meves tietes o si no hagués estat una de les nenes que es foten enmig de les converses dels grans, no hauria nascut la Lola Vendetta. Haver obert els ulls m’ha ajudat a entendre el món, a convertir-lo en una vinyeta i a intentar millorar-lo somrient.
Il·lustració: Lola Vendetta
0
0
