Educació

Futurs mestres, a l'estranger

7 estudiants de magisteri de la UVic ens expliquen què han après a escoles d'arreu del món

Maria Teresa Codina: «Si el nen no sent seu el que li expliques, no ho aprendrà»

| 21/06/2018 a les 10:42h
Especial: Educació
Arxivat a: Sala d'estar, Universitat de Vic, Estades a l'estranger, Educació
Tenen clar que volen ser mestres. Que per ser-ho cal aprendre i aprendre i aprendre. De tot, de tothom i d'arreu: és per això que han estudiat un grau que els permet conèixer escoles de l'estranger. Per apropar-se a altres maneres de fer, per tenir l'experiència d'haver sortit del niu i d'haver-se espavilat en un lloc nou i per impregnar-se de tot allò que després podran compartir amb els seus futurs alumnes. 

L'Arola, la Gemma, la Gisela, la Mònica, el Miquel, la Marta i l'Andrea són alguns dels alumnes de la primera promoció que ha acabat el doble grau de Mestre d'Educació Infantil i Mestre d'Educació Primària amb la menció en llengua anglesa. Una doble titulació que ofereix la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya i que inclou fer les pràctiques tant aquí com, a cinquè, a l'estranger. 

Descobrim què hi han après i, en concret, què és allò que van veure a les classes de Finlàndia, Dinamarca, el Regne Unit o Polònia que més els va cridar l'atenció. Tot un batatge que, quan treballin de mestres, podran compartir amb els nens i nenes que eduquin. 


1. Gemma Sanjuan, 22 anys, Dinamarca

"Un bon mestre és el que es dedica plenament als infants i els ajuda a desenvolupar les seves habilitats i el seu pensament crític"


De què m'ha servit anar a l'estranger

He pogut descobrir una cultura i un clima molt diferents dels de Catalunya. A més, sortint de la meva zona de confort he hagut d'adaptar-me bastant al seu tarannà.


Què em va cridar l'atenció

A Dinamarca cada dia es treballa molt l'autonomia i el treball en equip, sobretot a través del morning work, que són petites feines que els infants poden fer mentre esperen la resta de companys. Una de les coses que més em va sorprendre de l'escola va ser el morning meeting. Aquesta rutina diària era com un "bon dia", però la mestra també explicava als infants tot el que es faria durant el dia, tant els objectius de les assignatures com els continguts; d'aquesta manera sabien el que feien en tot moment. 


Què me n'enduc

Una de les experiències que em va agradar més va ser una rutina que la mestra feia cada divendres abans de marxar cap a casa. La mestra i els infants feien una rotllana a terra. Un cop preparats, demanava a cada infant que digués dues coses que haguessin passat durant la setmana. Podien ser bones o dolentes, sobre ells mateixos o sobre els seus companys. Vaig descobrir que en aquest ambient informal i de confiança tothom podia dir la seva, i si hi havia cap problema, aquell era el moment idoni per solucionar-lo entre tots.


2. Mònica Hidalgo, 23 anys, Finlàndia

"Un bon mestre ha de saber donar eines a tots els seus alumnes tenint en compte les necessitats de cadascú"


De què m'ha servit anar a l'estranger

Vaig decidir emprendre un camí totalment nou, sola, en un país que no coneixia ni havia trepitjat abans, parlant l'anglès cada dia, vivint en un pis amb companyes desconegudes i fent les pràctiques en una escola completament nova que seguia el currículum finès. Tenia molts objectius i molts reptes per aconseguir i ha valgut moltíssim la pena. "Reflexió" seria una de les paraules que podria resumir l'experiència, ja que hi ha estat present constantment, tant en les coses que caracteritzaven el meu dia a dia com en la vida que feia dins de l'escola.
 

Què em va cridar l'atenció
 
El principal motor perquè tot funcioni és l'horari escolar i la seva estructuració. Per posar un exemple, cada sessió era de quaranta-cinc minuts, amb quinze minuts de descans. Dins d'aquests quaranta-cinc minuts, només vint o, com a molt, vint-i-cinc es dedicaven a les explicacions de la mestra. La resta de temps era per als alumnes, perquè treballessin els conceptes. Una altra diferència amb les escoles catalanes és la gran autonomia que es donava en tot moment als alumnes, així com el dret a decidir quines activitats volien fer a partir del gran ventall de propostes que els mestres els oferien, tenint en compte la diversitat. No totes les activitats eren les mateixes per a tots i cada alumne podia decidir segons les seves necessitats. Aquestes només són algunes pinzellades de tots els canvis que he pogut observar.
 

Què me n'enduc

Era un matí, vaig entrar a l'aula de quart de primària i cada alumne estava llegint un llibre diferent de la seva taula. Passats uns minuts, vaig demanar a la mestra per què cadascú en llegia un de diferent. Em va respondre que estaven fent un projecte lector que consistia a llegir sis llibres durant l'any. "Sis llibres durant l'any, quina bogeria!", vaig pensar.

Quan la mestra m'ho va explicar, ho vaig entendre tot. Em va dir que primer seleccionava una gran varietat de llibres de qualitat, de tots els temes i gèneres, i els classificava en un dossier que penjava a la plataforma digital (una espècie de campus virtual). Cada alumne en triava un d'acord amb els seus interessos personals. En un full a part, n'anotaven el títol, l'autor i la informació que tenia la portada per tal de fer-ne un registre. El dia que l'acabaven havien d'anotar la data i fer unes activitats, que les podien triar entre totes les que proposava la mestra. Un cop estaven acabades, es feia la tria del segon llibre tot seguint el mateix procés. Quan la mestra ho creia adient, recollia els materials i els avaluava.

Resumint, no tots els alumnes havien de llegir el mateix llibre, se'ls deixava triar els llibres en funció d'una selecció de qualitat que havia fet la mestra, no se'ls avaluava la lectura a través d'un sol examen igual per a tots i no tots els alumnes havien de fer les mateixes activitats. D'aquesta manera adquirien el gust per la lectura d'una manera admirable, que vaig tenir l'oportunitat d'observar en directe. Tenien ganes de llegir, estaven motivats i enganxats al llibre que tenien entre les mans i quan era hora de fer el descans no volien sortir de l'aula. La majoria d'alumnes superava la lectura dels sis llibres anuals que s'havia previst assolir. Al final del curs se'ls donava un diploma amb els registres de tots els llibres. Els alumnes ho gaudien i la mestra feia una feina molt important seleccionant els millors recursos de qualitat, alhora que atenia la diversitat i els deixava prou autonomia per deixar-los triar.

Des del meu punt de vista, aquest projecte seria perfectament aplicable al nostre sistema educatiu. No tot el que es fa a Finlàndia es pot ser traslladar aquí, però exemples com aquest demostren que amb petits canvis poden canviar grans coses.
 

3. Gisela Roca, 23 anys, Regne Unit

"Per més que un mestre sigui innovador, també ha de tenir el poder de la vocació. Sense vocació no és res."


De què t'ha servit, anar a l'estranger? 

M'ha servit per conèixer altres realitats a les escoles i per aprendre de mi mateixa tant en l'àmbit personal com professional.


Què m'ha cridat l'atenció

Els governs posen molta pressió perquè els infants puguin assolir les competències bàsiques a l'escola. Els mestres estan sotmesos a seguir al peu de la lletra el currículum escolar: les escoles estan treballant de valent per guiar els infants cap al camí de l'èxit. Malgrat les pressions, hi ha un gran treball en equip dels mestres i és molt bonic poder-ho veure en primera persona.


Què me n'enduc

A l'escola on vaig fer les pràctiques treballaven molt l'aprenentatge a través dels errors. Durant les tasques escrites cada infant tenia tres gots de plàstic de diferents colors (verd, taronja i vermell). El got verd indicava que l'infant havia entès l'exercici; el taronja, que havia tingut alguna dificultat mentre el feia, i el vermell, que necessitava més suport. Aquest material s'utilitzava perquè els infants poguessin valorar la seva pròpia capacitat a l'hora de treballar. Així, quan la mestra demanava als nens com els hi havia anat, ells escollien el got que creien més adient i el col·locaven sobre la taula. Els infants eren conscients del seu aprenentatge i, alhora, la mestra podia detectar fàcilment les seves necessitats. De la mateixa manera, també va resultar ser una gran estratègia per generar debat a l'aula i fomentar la cohesió de grup entre els nens i les nenes. 


4. Miquel Sànchez, 22 anys, Dinamarca

"Ras i curt, un mestre ha de gaudir de la seva professió."


De què m'ha servit anar a l'estranger

Per veure un altre model educatiu, conèixer gent i millorar l'anglès.


Què em va cridar l'atenció 

Un horari diferent. Comencen més d’hora i acaben més d'hora. Les classes són de quaranta-cinc minuts. No hi ha exàmens i en poques ocasions s'avaluen els infants, cosa que els treu pressió.


Què me n'enduc

El que em va agradar molt és que a l'escola hi ha pedagogs que fan algunes classes i s'ocupen dels infants amb més problemes socials. Creen dinàmiques socials dins l'aula, en el sentit que els infants s'autoimposen objectius socials com millorar la relació amb un infant concret, i després es revisen. També es fan dinàmiques socials en què exposen el que com a grup fan bé i el que haurien de millorar. Això crea consciència de classe i autoconeixement dels seus límits i accions, cosa que millora el seu coneixement personal i augmenta les seves capacitats.


5. Marta Iglesias, 32 anys, Regne Unit 

"Un mestre és aquell que coneix prou els seus alumnes per saber quan necessiten una paraula amable d'acolliment o una consigna valenta per donar-los força"


De què m'ha servit anar a l'estranger

Per veure diferents maneres de treballar en un sistema educatiu diferent del nostre. També he pogut perfeccionar l'anglès.


Què em va cridar l'atenció

He descobert la figura del teaching assisstant (TA) o ajudant del mestre, que a Catalunya no existeix. Fa intervencions amb petits grups i suport individual i també allibera la mestra de feines logístiques com fer fotocòpies o preparar recursos. També s'ocupa de crear l'ambient de l'aula en col·laboració amb el mestre. Alguns són bilingües i ajuden els infants que estan aprenent l'anglès perquè se sentin inclosos dins l'escola. Es podria assimilar a la figura del vetllador, però allà a totes les classes n'hi ha un, de manera que sempre hi ha dos adults de referència a l’aula. Penso que és molt positiu pel que fa a l'atenció a la diversitat.


Què me n'enduc

M’ha agradat la presència que tenien les matemàtiques a la meva escola i com es fomentava el raonament matemàtic i el càlcul mental aprofitant qualsevol ocasió. Estava fent pràctiques a segon de primària i els nens ja aprenien a fer fraccions i, a més a més, d'una manera molt significativa. A part, sempre es fomentava que els nens compartissin com havien arribat a la resposta perquè la resta pogués descobrir noves estratègies per resoldre problemes. En el meu cas, em van demanar que treballés amb una nena que tenia necessitats educatives especials i va ser molt gratificant veure com, adaptant el que havia vist fer a la mestra, la nena aprenia a sumar i a restar. Després ens podíem dedicar una estoneta al que a ella realment li agradava: dibuixar.
 

6. Andrea Pozo, 23 anys, Finlàndia

"Il·lusió, esforç, amor per la feina i creativitat. Els quatre pilars per fer de mestre."


De què m'ha servit anar a l'estranger

He après a ser més responsable, a perdre la por a viure tan lluny de casa. Una de les coses que m'emporto de la International School of Helsinki és que he pogut conèixer mestres d'arreu del món i això m'ha fet compartir estones amb persones amb una visió molt diferent de la meva. Ha estat una experiència molt enriquidora que recomano moltíssim. 


Què m'ha cridat l'atenció

El que més m’ha cridat l’atenció és el suport que l'estat dona tant als mestres com a les escoles. No parlo només de recursos econòmics, sinó pel que fa al personal, al suport als mestres i a la seva tasca. Els mestres, per exemple, tenen formació continuada gratuïta dins de l'escola. Una altra cosa que m'ha cridat molt l'atenció ha sigut la visió del mestre que tenen les famílies. Els pares respecten el mestre, el consideren un professional que sap què és el millor per als seus fills. L'escola implica les famílies constantment en la seva activitat i és molt normal veure'ls al centre i fins i tot dins les aules.


Què me n'enduc

Vaig passar-m'ho molt bé ensenyant matemàtiques als infants. La mestra em va donar la confiança per preparar diverses sessions sobre les fraccions i vaig poder posar en pràctica el que havia après a la universitat. Va ser molt enriquidor poder veure com els alumnes aprenien i poder millorar les meves intervencions d'una sessió a l'altra, planificant-les i preparant-les amb la mestra de l'aula. El meu objectiu no era avançar ràpid, era que entenguessin la representació i el funcionament de les fraccions. Temps després, la mestra va gravar els alumnes fent una sèrie de preguntes de fraccions i va ser molt interessant veure com recordaven el que havien après fent servir els cercles de fraccions, material que vaig haver de fer jo mateixa.


7. Arola Rial, 24 anys, Polònia.

"Un bon mestre hauria de saber treballar amb els altres mestres i aportar coses positives a l'equip."


De què t'ha servit, anar a l'estranger? 

Per una cosa bastant òbvia, que és millorar l'anglès, llengua imprescindible per al grau que he cursat. A part d'això, m'ha servit per obrir la ment i veure maneres de fer prou diferents d'aquí Catalunya, tant a l'escola com al carrer. A més a més, també he pogut entendre què volia dir anar a un país on ningú parla la teva llengua, on t'has d'espavilar per fer-te entendre. 


Què em va cridar l'atenció 

A l'escola on vaig estar donaven una gran importància a l'aprenentatge de la llengua anglesa, i, a diferència d'aquí, els alumnes feien moltes més hores d'anglès a la setmana i començaven de ben petits. A més, el nivell d'anglès de les professores era molt bo, i utilitzaven un enfocament comunicatiu, que feia que aprendre i parlar anglès fos molt significatiu.


Què me n'enduc

Em vaig adonar que les mestres parlaven sempre en anglès als infants, gairebé mai en polonès, i això feia que els alumnes més grans tinguessin un nivell molt bo i que els petits fossin capaços d'entendre'l. Les mestres havien de fer un gran esforç per fer-se entendre, encara que no fos amb la llengua, sinó amb altres eines. Quan vaig fer la part pràctica amb els alumnes, passar-me a la llengua materna dels infants no em va resultar gaire complicat, perquè tampoc m'hi podia comunicar si no era en anglès, però em va servir per adonar-me com d'important és fer ús de la llengua que vols aprendre o vols que els teus alumnes aprenguin. 

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
La comèdia «Afanys d'amor perduts» de William Shakespeare es pot veure al TNC
Imatge il·lustrativa
La Fundació Vila Casas porta aquesta exploració de la identitat al Museu Can Mario
Imatge il·lustrativa
La Diputació de Barcelona porta a Sant Cugat un acostament temàtic a la col·lecció Macba
Imatge il·lustrativa
El Museu d'Història de Catalunya acull una exposició fotogràfica sobre el centre penitenciari
Imatge il·lustrativa
Fa una dècada canviàvem la nostra atenció en el treball cada 3 minuts, ara ho fem cada 45 segons
Imatge il·lustrativa
Una animació de Pixar reflexiona sobre allò que guanyem quan acceptem els altres tal com són
Imatge il·lustrativa
Una animació reflexiona sobre la necessitat de fer-nos nostra la vida
Imatge il·lustrativa
Un anunci denuncia el masclisme que es va ensenyant de generació en generació