El dia que

Em plouen les mans

A viure amb dues fonts al final dels braços ja m'hi he acostumat

Especial: El dia que
Arxivat a: Cambres pròpies, El dia que
Imatge il·lustrativa
Cristina Losantos
Les mans em plouen. Podrien omplir galledes, bassals, piscines, oceans. He destrossat fulls –boscos sencers– i evito donar la mà a qualsevol persona que no hagi passat nou mesos dins meu. Tinc un fill que ha heretat la hiperhidrosi i ha après a conviure-hi millor que jo. Per sort, ell no pateix el lot complet: em vaig quedar per a mi sola la síndrome d'un tal Raynaud.
 
Tenir unes mans gelades i suades implica que m'he d'allunyar del fred –si em busques a la neu, no hi seré– i m'he de posar remeis antitranspirants que m'arrenquen la pell. De l'electroteràpia me'n vaig cansar, i fa anys que vaig descartar operar-me el sistema simpàtic, per por de segons quins efectes secundaris. A viure amb dues fonts al final dels braços ja m'hi he acostumat.
 
Por ponerte algún ejemplo, te diré/ que aunque tengas manos frías te amaré. Devia tenir onze o dotze anys quan vaig passar per davant d'una tele encesa i el Bosé em va escopir un bany de realitat. Fins aleshores no havia pensat que les mans fredes fossin un hàndicap tan gran. Sempre m'ha preocupat més que ragin, un defecte que funciona com a insult en aquesta altra cançó: Diu que et van veure amb el Joan/ un dissabte allà al canòdrom/ quan tothom sap que és un imbècil/ i que li suen molt les mans. Gràcies, David, jo també t'estimo.
 
Els mals que no maten fan de bon suportar. Amb les meves mans maldestres que plouen i es gelen i es tornen de mil colors escric tant com vull i fins i tot faig veure que toco el piano. Ves a saber on para el sentit de la vida, però juraria que no és per fer encaixades que hem vingut al món. O sí i jo m'ho perdo. Soc introvertida com un cargol agorafòbic, però si mai t'he de saludar, et faré dos petons.
 
Eva Piquer

COMENTARIS

L'aixeta...
Sònia CC, 20/06/2018 a les 22:15
+3
-1
Que bonic dir ... em plouen les mans
Jo també m'hi he acostumat. Però reconec que, de petita, i no tan petita, era un problema. A l'escola em deien l'aixeta... a més també em passa als peus. Ara ho visc com una cosa sense donar-hi massa importància però en el seu moment era una mena de càstig... en fi, evito situacions concretes i calçat massa glamurós i llestos. Caram! Reconec que m'has fet pensar en trenra anys enrera...
HiperFartosis!!!!Fartaaa..d'ella!!!!!
Bart, 21/06/2018 a les 07:47
+0
-0
Eva!!!Que podria dir-te!!Acabo de llegir el teu escrit.....i......no em puc sentir més identificada......no m' ho puc creure!!!!Que un cop més, hagis posat lletra...als meus sentiments....bufffff!!!!Ets conscient de la teva gran i imprescindible tasca????jaa..jaaaa...Quantes coincidències!!!!
I ara amb la hiperidrosi!!!!jaa..jaaaa......estic al.lucinant!!!!
Porto des dels 8 anys de peregrinació pels dermatolègs del món..Als 8 anys no entenia aquella passió de la meva mare en freqūentar les consultes mèdiques,a partir dels 11...em va quedar clar!!!!Les locions de clorur d'alumini formaven part de la meva farmaciola...i les infiltracions als ganglis...i......tots els novedosos tractaments.!!!!!en.sóc una experta!!!
Tindria hores i hores de conversa....a on us explicaria un milió d 'anécdotes i patiments viscuts!!!!Potser només enteses per la gent que ho patim....!!
Ara als 50....he aprés a compartir-ho i acceptar-ho sense cap resignació !!!!!!!
Moltíssimes gràcies Eva..un cop més!!!!!!
El meu fill
Anònim, 21/06/2018 a les 08:37
+3
-0
Passo l’escrit al meu fill . Té 17 anys i sempre rondina per aquest tema. Diu que es tallaria les mans (jajaja).
Ell ho veu com una gran tragèdia.
Espero que el teu escrit l ajudi
Pluja a les mans i als peus
Xisca Sagrera, 21/06/2018 a les 11:31
+0
-0
A mi també m' han plogut les mans i els peus durant molt d' anys i és un patiment que només el coneixem els qui tenim hiperhidrosis. Jo vaig decidir operar- me ara ja fa 17 anys i és el millor que he pogut fer. Les mans no han tornat a estar banyades mai més, però els peus si. Segueixo posant- me antitranpirants pels peus durant l' estiu i evitant cafeina. Però ja m' hi he arribat a acostumar.
M' ha encantat aquest article Eva, com molts d' altres que escrius. Salutacions!!
La solució
Lourdes Pons, 21/06/2018 a les 20:44
+0
-1
El fill d'una amiga ho tenia i hi patia molt, a l'escola els fulls on escrivia sempre estaven molls, de més gran,a la feina, se sentia incòmode, sempre eixugant-se les mans. Es va operar a La Vall Hebron i n'està encantat. Mai més les mans molles.
Mocadorets de cotó
Anònim, 22/06/2018 a les 09:42
+1
-0
Portar sempre un mocadoret de cotó entre las mans va xupant la suor. El meu nebot pianista es va operar i està molt content.
Gràcies Eva per compartir-ho!!
El que m'ha ajudat a mi
Anònim, 23/06/2018 a les 10:17
+1
-0
Bon dia. Jo també tenc hiperhidrosis des de sempre, ara tenc 56 anys. Moltes vegades m'he sentit limitada. Un fisioterapeuta em va dir que hi havia un remei, i no em creia que podria anar bé. Em van donar el nom d'una màquina en la que no tenia moltes esperançes: Hidrex 2000. Vaig fer unes sessions a l'hospital. Al mes de fer sessions amb la màquina de 20 minuts dia a dia, un dia em van deixar de suar completament. Com que s'han de fer sessions per mantenir-les sense suar i ja no entren a la seguretat social vaig decidir comprar la màquina. Val 890 euros i es troba fàcilment per internet. Fa 1 any i mig que la tenc i vaig fent sessions a casa de 20 min dos cops per setmana i estic encantada. Em feia ganes compartir la meva experiència perquè realment m'ha canviat la vida.
Gràcies pels teu articles!
Em sento identificada!... però necessito ajuda d'algú siusplau
Anònim, 24/06/2018 a les 17:49
+0
-0
Holaaa
A mi em passa igual però no se que fer... he anat a dermatolegs i la resposta de sempre que s'ha de fer una operació tallant una vena a sota l'aixella i clar em fa moltíssima por!

Hi ha algú que em pugui donar un consell del que podria fer?

El meu email:[email protected]

Moltes gràcies.
Suor desmesurada
M.Teresa, 24/06/2018 a les 23:16
+0
-0
A mi em "plou" el cap, sobretot el fron i el clatell.
Per mi és molt molest.
Em cauen les gotes de suor i em queda el cabell completament moll. No sé si aquesta màquina qué dieu em podria anar bé.
A mi també.
Angels. , 26/06/2018 a les 13:09
+0
-0
Jo fa 18 anys q estic operada . Al Clinic de Bcn. El primer any va ser una pasada, fins i tot vaig cambiar la pell com una serp. Ni una goteta de aigua a les mans. Dos anys despres va tornar el goteig a la ma dreta. . Fa anys q visc amb les fonts a les mans. T'acostumes. Aixo si, el exces a mi hem raija per la esquena i les cames.
Gràcies per compartir
Anònim, 26/06/2018 a les 22:27
+0
-0
Gràcies Eva per la teva sinceritat, em sento totalment identificada em suen les mans i els peus sobretot en temporades de més estrés o quan has de rebre gent a la feina o quan has de parlar en públic, etc... Em posa de molt mal humor i intentó evitar situacions les quals crec que suaré, ballar per la Festa Major, sortir en un escenari, donar la ma, Fer gimnasia que s'hagui d'anar d'escalç tipus ioga i una llarg etc....la veritat es que no mi acostumo pq m'encanta Fer aquestes coses i sento que em fan aïllar! Només ho sap qui Ho pateix...a la feina he sentit comentaris despectius CAP a la gent que ens suen les mans i ho ploro en silenci!
Gràcies per compartir
Anònim, 27/06/2018 a les 20:06
+0
-0
Gràcies per compartir. Jo em vaig operar de la suor de les mans (tot i no ser l'única part del cos que em plovia) quan tenia 15 anys, els tovallons de roba de cotó i jo erem inseparables. Estic encantada amb el canvi, ja que no podia fer gairebé res, però tinc suor compensatòria, de manera que el meu cos segueix plovent molt. Gaudeixo de la vida, vigilant molt amb el tipus de roba i sabates que porto. Molta paciència, especialment a l'estiu!
Jo també tinc hiperhidrosi
Anònim, 30/06/2018 a les 20:47
+0
-0
Moltes gràcies Eva. M'has alegrat el dia!!! Jo tambe tinc hiperhidrosi desde sempre. Ara tinc 31 anys i continuo tenint fonts i cascades d'aigua sobretot a les mans i els peus (i força també a les aixelles). El tema de l'operació m'espanta molt i de moment no m'ho plantejo... pero son molts els moments que son incòmodes: donar la mà, escriure, ballar, aplaudir (m'esquitxo), donar algun objecte, caminar amb sandalies ( rellisco i deixo gotetes d'aigua al terra), fer manualitats, sensació de fred (al estar mullada qualsevol aire acondicionat o corrent d'aire em deix el cos gelat)... una llista que de ben segur que molts de vosaltres també us passa i que sovint s'inicia la suor quan es dona una situacio de neguit o nervis per molt insignificant que sigui.

El meu cercle d'amics, família o companys de feina ho saben i ho entenen pero amb la gent nova a vegades es fa incòmode, tot i que ho tinc molt assumit, només els que ho patim sabem el que suposa.

(Per cert, nose si a vosaltres també us passa pero tinc la sensacio que el fet de suar tant m'evita agafar refredats o angines, i em costa molt agafar febre.)

Eva moltes gracies una altre vegada per fer visible aquest fet i parlar-ho obertament. Estaria molt bé poder fer una trobada amb gent que patís hiperhidrosi i així poder intercanviar experiencies i recursos entre tots.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural acull la conferència «La tenora i la barítona»
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural exposa l'obra de l'artista Lourdes Fisa
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural impulsa la setena edició del festival RUSC
Imatge il·lustrativa
L'Arxiu Fotogràfic de Barcelona mostra com era la ciutat abans de l'obertura de la Via Laietana
Imatge il·lustrativa
L'actriu Anna Bertran dirigeix i protagonitza un curt sobre un moment cabdal de la vida d'una dona
Imatge il·lustrativa
14 reflexions de l'humorista, que deia que «el matrimoni és la principal causa del divorci»
Imatge il·lustrativa
La paraula preferida de l'actor és «sfumatura», que en italià vol dir matís
Imatge il·lustrativa
Una animació sobre el valor de l'esforç i de la paciència